Add to ORKGLes consuetes, llibres on consten les cerimònies i consuetuds litúrgiques d'una església o monestir (Alcover-Moll, 1954: 433), són unes fonts històriques no gaire emprades pels historiadors i antropòlegs, tal com es pot veure fent l'anàlisi de la bibliografia específica sobre consuetes parroquials. Explicar els motius d'aquesta marginació i plantejar les possibilitats que ofereixen com a fonts útils per a l'estudi de la cultura popular, en una perspectiva històrica i dinàmica, són els dos principals objectius que ens proposem
Les meves primeres paraules han de ser inexcusablement l'expressió del meu regraciament als organitz...
La utilització de les senes de delmes com a mitja per a conèixer la producció agrària és una practic...
Iniciamos con el presente artículo una serie de notas sobre la historiografía histórico-arqueológica...
Síntesi de la història de la tradició textual del Llibre dels Fets de Jaume I a partir de la informa...
No costa gaire de constatar que, dins l'àmbit de la historiografia catalana, n'és la vessant més des...
Reseña del libro de Ramón CORTS I BLAY, Regests de la documentació del segle XX sobre Catalunya i la...
La font que presento no és una font documental autònoma. La seva riquesa dependrà de la riquesa dels...
El Jaciment arqueològic del Castell de Porqueres, situat dintre el Terme Municipal del mateix nom, e...
A les ratlles anteriors hem parlat d'una de les fites d'aquesta tasca bibliogràfica: l'obtenció i co...
Jaume Caresmar és el membre més conegut de l’anomenada Escola historiogràfica del monestir premonstr...
Malgrat l'accidentada història de la Revista, sempre hi trobem un interès per les primeres etapes qu...
Víctor Martínez-Gil exemplifica la posició lingüística de Narcís Oller (la tensió entre l'escriptor ...
La monarquia, als territoris conquerits, especialment les colònies americanes, nomenava un delegat q...
L'anàlisi de l'estructura de la propietat de la terra ha estat sovint objecte d'atenció per part del...
El text que reproduïm tot seguit correspon a la sessió inaugural del Simposi Pompeu Fabra, organitza...
Les meves primeres paraules han de ser inexcusablement l'expressió del meu regraciament als organitz...
La utilització de les senes de delmes com a mitja per a conèixer la producció agrària és una practic...
Iniciamos con el presente artículo una serie de notas sobre la historiografía histórico-arqueológica...
Síntesi de la història de la tradició textual del Llibre dels Fets de Jaume I a partir de la informa...
No costa gaire de constatar que, dins l'àmbit de la historiografia catalana, n'és la vessant més des...
Reseña del libro de Ramón CORTS I BLAY, Regests de la documentació del segle XX sobre Catalunya i la...
La font que presento no és una font documental autònoma. La seva riquesa dependrà de la riquesa dels...
El Jaciment arqueològic del Castell de Porqueres, situat dintre el Terme Municipal del mateix nom, e...
A les ratlles anteriors hem parlat d'una de les fites d'aquesta tasca bibliogràfica: l'obtenció i co...
Jaume Caresmar és el membre més conegut de l’anomenada Escola historiogràfica del monestir premonstr...
Malgrat l'accidentada història de la Revista, sempre hi trobem un interès per les primeres etapes qu...
Víctor Martínez-Gil exemplifica la posició lingüística de Narcís Oller (la tensió entre l'escriptor ...
La monarquia, als territoris conquerits, especialment les colònies americanes, nomenava un delegat q...
L'anàlisi de l'estructura de la propietat de la terra ha estat sovint objecte d'atenció per part del...
El text que reproduïm tot seguit correspon a la sessió inaugural del Simposi Pompeu Fabra, organitza...
Les meves primeres paraules han de ser inexcusablement l'expressió del meu regraciament als organitz...
La utilització de les senes de delmes com a mitja per a conèixer la producció agrària és una practic...
Iniciamos con el presente artículo una serie de notas sobre la historiografía histórico-arqueológica...