Una lectura de les tragèdies de Víctor Balaguer

Els dos volums de Tragedias de Víctor Balaguer, de 1876 i 1879, suposen no tan sols la producció de maduresa de l'autor, sinó també, i sobretot, una aposta clara per un teatre modern, d'alt nivel1 cultural, alhora que un conjunt d'una notable coherència, dramatúrgica i ideològica. Per això, és convenient una nova lectura d'aquelles tragèdies -i de la complementació de dos textos de l'últim volum en Los Pirineus- per tal de valorar-ne el conjunt en el context de la renovació teatral catalana que té lloc a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle XX