Jesús Royo, Una llengua és un mercat

Aquest era possiblement un llibre necessari. Escrit amb correcció, i de manera clara i entenedora. Amb una dosificada punta provocativa. A càrrec d'un autor que, com a tal, presenta una doble virtut innegable. D'una banda, la seva condició de professional de l'ensenyament de la llengua el duu a compartir una sincera preocupació per la situació d'aquesta, pels entrebancs amb que topa la seva normalització, per les expectatives de futur que se li presenten. I, en conseqüència, després d'optar decididament per la supervivència de totes les llengües i de qüestionar els pretesos avantatges d'una humanitat esdevinguda unilingüe en el marc d'una globalització social inaturable, no dubta a impugnar la falòrnia de l'anomenat bilingüisme passiu, la carricloneria d'un català equiparat amb el .bon gust» -i privat, per tant, entre d'altres recursos, del productiu verb fotre (p. 127)-, el prejudici de les suposades dificultats intrínseques a l'aprenentatge de la llengua del país. Les argumentacions desplegades, sense ser ni de molt noves, tenen el valor de la repetició consistent i amena i l'eficàcia retòrica del to deseixit amb que són formulades