Ús del català i immigració al·loglota a Catalunya. Estudi de cas dels joves d'ascendència magrebina al municipi de Granollers

Aquest treball pretén analitzar en profunditat creences, desigs i usos lingüístics de joves al·loglots d'ascendència magrebina al municipi de Granollers. Seguint un disseny d'estudi de cas qualitatiu, s'ha entrevistat 8 nois i noies d'entre 16 i 20 anys d'acord amb els criteris de titularitat del centre, barri i llengua d'identificació. Els resultats permeten confirmar com la llengua més significativa en el context immediat de l'individu esdevé la de preferència, perquè el fet de sentir i parlar més una llengua en millora la competència o en crea un vincle, així com que els usos lingüístics dels joves s'expliquen a través de diversos mecanismes d'acomodació a l'emissor, context o receptor. Es recomana revisar la conceptualització d'usos lingüístics i seguir desenvolupant aquest conjunt de mecanismes.Este trabajo pretende analizar en profundidad creencias, deseos y usos lingüísticos de jóvenes alófonos de ascendencia magrebí en el municipio de Granollers. Siguiendo un diseño de estudio de caso cualitativo, se ha entrevistado a 8 chicos y chicas de entre 16 y 20 años de acuerdo con los criterios de titularidad del centro, barrio y lengua de identificación. Los resultados permiten confirmar cómo la lengua más significativa en el contexto inmediato del individuo acaba siendo la de preferencia, porque el oír y hablar más una lengua mejora su competencia o crea un vínculo; también que los usos lingüísticos de los jóvenes se explican a través de varios mecanismos de acomodación al emisor, contexto o receptor. Se recomienda revisar la conceptualización de usos lingüísticos y seguir desarrollando este conjunto de mecanismos.This work aims to analyse in depth the beliefs, desires, and linguistic usage of young allophones of Maghreb descent in the municipality of Granollers. Following a qualitative case study design, 8 boys and girls from 16 to 20 years of age were interviewed according to the criteria of type of school system, neighbourhood, and language of identification. The results confirm how the most significant language in the individual's immediate context becomes the language of preference, because hearing and speaking more a language improves competence with it or creates a bond, as well as that language usage of young people can be explained through different mechanisms adjusting to the sender, context, or receiver. It is recommended to review the conceptualization of language usage and to develop further this set of mechanisms