A novel assessment of unintentional islanding operations in distribution networks

This thesis aims to investigate an unexpected islanding operation (IO) which has been identified in a real distribution network. The process of recording and processing the data obtained from the field measurements in the distribution network (DN) has been the starting point of this research. It has to be underlined that this IO raised a problem and became a major challenge for the distribution operator. Therefore, the aim of this thesis is twofold; solving a real problem as well as further enhance the current research studies about IOs in DNs. IOs have been object of study during the recent years due to the rapid proliferation of the distributed generation (DG) within the so-called smart grids (SGs). Commonly, the power of these DG resources ranges between hundreds of kW and few MW and are allocated at either low voltage or medium voltage levels. One of the significant issues that these resources are raising is, undoubtedly, the IOs. These situations occur when a portion of the grid operates in parallel with the main grid following a disconnection. Thereby IOs, where the DG is energising the grid after a CB opening, must be identified and tripped in the minimum time possible. Failure to do so, the list of hurdles may include; power quality (PQ) disturbances (e.g., frequency and voltage out of range), a safety hazard for the network personnel or out-of-phase reclosings. That is the reason why the research towards the anti-islanding protection methods has elicited great interest. Fundamentally, the substantial improvement of this thesis lies in the fact that, in this IO, there are no DG resources, but large induction motors. In fact, the grid remains energised after the CB disconnection due to the induction motors (IMs) which transiently, act as generators. The island begins with the CB operation and ends when the CB recloses the circuit to restore the electrical supply. This rapid reclosing operation is widely adopted in DNs to avoid manual operations in self-extinguished faults and typically ranges between 0.5 and 1s. Given the fact that usually IOs are originated in the presence of DG, indeed, this IO is utterly unexpectedly for the DSO. Due to the phenomenon mentioned above, the specific goals of this thesis are described down below: 1. The first goal of this thesis focuses on developing a model suitable for validation purposes. To make a proper model validation, the simulations results obtained with this model will be compared with those obtained from field measurements. Thus, once the model has been validated, a thorough investigation regarding the most influential factors will be carried out. 2. The second goal of this thesis falls within the scope of the PQ. During the IO mentioned above, a new voltage sag topology is observed. Consequently, the efforts will be focused on modelling this new type of sag. 3. The third goal of this thesis emerges from the protective point of view. Once the IO has been defined and characterised, the need for identifying and preventing it becomes the main concern. In such a way, the third pillar of the thesis is targeted at implementing a suitable tool to prevent this particular IO. Besides, this new tool will be compared with the currently available methods for ID developed for scenarios with DG.Aquesta tesi te com a objectiu investigar una operació en illa no intencional, que ha set identificada en una xarxa de distribució real. El procés de registre i processament de les dades obtingudes a partir de les mesures de camp en la xarxa de distribució, ha estat el punt de partida d’aquesta investigació. Cal subratllar que aquesta operació en illa va plantejar un problema i es va convertir en un repte important per l’operador de distribució. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és doble; resoldre un problema real, així com millorar els estudis de recerca actuals sobre les illes no intencionals en xarxes de distribució elèctrica. El fenomen de les illes dins una xarxa elèctrica, han estat objecte d’estudi durant els darrers anys a causa de la ràpida proliferació de la generació distribuïda. Habitualment, la potència d’aquests recursos distribuïts oscil·la entre centenars de kW i pocs MW i s’assignen a nivells de baixa tensió o mitja tensió. Una de les qüestions importants que plantegen aquests recursos és, sens dubte, les illes. Aquestes situacions es produeixen quan una part de la xarxa elèctrica funciona en paral·lel amb la xarxa principal després d’una desconnexió. Per això, les illes no intencionals es donen quan la generació distribuïda energitza la xarxa després de la obertura d’un interruptor. Principalment, l’objectiu es identificar aquesta situació i desconnectar dites fonts en el mínim temps possible. En el cas de que això no succeeixi, els següents disturbis poden produir-se; pertorbacions de la qualitat de potència (PQ) (per exemple, freqüència i tensió fora del rang), un perill per a la seguretat del personal de la xarxa o bé reconnexions fora de fase. Aquesta és la raó per la qual la investigació vers els mètodes de protecció “anti-islanding” han despertat un gran interès. Essencialment, la millora substancial d’aquesta tesi rau en el fet que, en aquesta illa, no hi ha recursos energètics distribuïts, sinó grans motors d’inducció. Així, la xarxa elèctrica continua energitzada després de la desconnexió del interruptor a causa dels motors d’inducció, que actuen de forma transitòria com a generadors. L’illa comença amb l’obertura del interruptor i finalitza quan aquest tanca el circuit per restablir el subministrament elèctric. Aquesta operació de reconnexió ràpid es freqüent en xarxes de distribució per evitar operacions manuals en faltes temporals i generalment oscil·la entre 0,5 i 1s. Tenint en compte que generalment les illes tenen l'origen en presència de generació distribuïda , realment, la illa elèctrica objecte d’aquesta tesi és inesperada per l’operador de distribució. A causa del fenomen esmentat anteriorment, els objectius específics d'aquesta tesi es descriuen a continuació: 1. El primer objectiu d'aquesta tesi se centra a desenvolupar un model adequat per la validació. Per fer una validació adequada del model, es compararan els resultats de les simulacions obtinguts amb aquest model amb els obtinguts de les mesures de camp. Així, un cop validat el model, es durà a terme una investigació completa sobre els factors més influents. 2. El segon objectiu d'aquesta tesi entra dins de l'àmbit d'aplicació del PQ. Durant l’esmentada illa, s’observa una nova topologia de forat de tensió. En conseqüència, els esforços se centraran en modelar aquest nou tipus de forat. 3. El tercer objectiu d'aquesta tesi s’emmarca en el punt de vista de proteccions. Un cop definida i caracteritzada l’illa, la necessitat d’identificar-la i prevenir-la esdevé la principal preocupació. D’aquesta manera, el tercer pilar de la tesi té com a objectiu la implementació d’una eina adequada per prevenir aquesta particular illa. A més, es compararà aquesta nova eina amb els actuals mètodes utilitzats per a identificar les illes en escenaris amb generació distribuïda