Desigualtats urbanes i transport públic. Com es configura el transport públic per aturar les desigualtats urbanes

[cat] El present treball parteix de la hipòtesi que el transport públic pot ser una mesura eficaç per a, si més no, pal·liar les desigualtats socials atesa la seva capacitat per evitar processos tant de degradació com de gentrificació de l'espai urbà. Es pren com a àrea d'estudi, el barri del Poblenou de la ciutat de Barcelona a causa d'haver estat un barri que en les darreres dècades ha perdut el seu intrínsec caràcter obrer i que actualment es veu sotmesa a plans urbanístics, a vegades contradictoris, de desvalorització i revalorització del sòl en un context d’intensa turistització que han tengut unes repercussions, també en la planificació dels transports urbans (metro, bus urbà i TRAM). Aquest treball es planteja abordar el debat de l’actual paper del transport públic en la mobilitat urbana i quotidiana que prova de fer d’aquest una eina que potenciï estratègies de redistribució tot revertint les desigualtats generades a partir de processos de degradació i gentrificació de l'entorn urbà. Per tal d’assolir aquest objectiu, es pretén oferir una perspectiva històrica del transport públic al barri, realitzar una anàlisi dels indicadors quantitatius emprats a la diagnosi de les desigualtats a l'àrea d'estudi a fi de saber de la seva adequació a la realitat del barri i mapejar qualitativament les expectatives i crítiques dels agents implicats en la gestió del transport urbà del barri, dels qui ho habiten i de les coneixement acadèmic que fita les diverses posicions del debat