Ver, pensar, decir, ser: la articulación del discurso filosófico en fenomenología de la percepción

[cat]Pretenem realitzar una exegesi detallada de les claus de lectura d’aquesta obra, tant de les seves fonts d’inspiració com en relació a posteriors textos del autor. La nostra pretensió és ressaltar qüestions latents en l’obra, de tipus metodològic, ontològic o encara referides a la subjectivitat. Trobem certa articulació del discurs merleaupontià amb ell mateix que entravessen l’anàlisi de la relació amb l’experiència, amb pensar o dir i amb l’ésser mateix. Referit a l’ésser, defensem que Fenomenologia…ja conté els elements fonamentals de l’ontologia de Merleau-Ponty i que per tant no té cap justificació separar una etapa fenomenològica i una altra ontològica en el nostre autor. Farem incidència també en el problema del mètode fenomenològic, en el problema lingüístic, en la possibilitat mateixa del discurs filosòfic, començant per la descripció fenomenològica de Fenomenología.[spa] El propósito de este trabajo es realizar una interpretación detallada de la obra de Maurice Merleau-Ponty Phénoménologie de la perception, una exégesis pormenorizada de las claves de lectura de esta obra, tanto de las fuentes de inspiración como en relación a posteriores textos de Merleau-Ponty. Nuestra lectura pretende resaltar cuestiones, latentes en la obra, metodológicas, ontológicas o referidas a la subjetividad. Encontramos cierta articulación del discurso merleaupontiano consigo mismo a través del análisis de la relación con la experiencia, el pensar-decir y el ser mismo. Respecto al ser, defendemos que Phénoménologie de la perception contiene ya los elementos fundamentales de la ontología de Merleau-Ponty y que carece de justificación la separación entre una etapa fenomenológica y otra ontológica en nuestro autor. Incidiremos también en el problema del método fenomenológico, en el problema lingüístico, en la posibilidad misma del discurso filosófico, empezando por la descripción fenomenológica de Phénoménologie de la perception.[fra] Nous proposons une exégèse parcimonieuse des clés de lecture de Phénoménologie..., référée aux principaux sources d’inspiration merleaupontienne mais aussi aux textes postérieures de notre auteur. Nous proposons une lecture qui détache questions, implicites dans le texte, méthodologiques, ontologiques et relatives à la subjectivité. Nous trouvons une certaine articulation du discours merleaupontienne avec soi-même à l’instar de l’analyse de la relation avec l’expérience, la pensée/dire et, finalement, avec l’être lui-même. Pour ce qui fait à l’être, nous soutenons que Phénoménologie…contienne déjà des éléments fonciers de l’ontologie de Merleau-Ponty et que, en conséquence, ne serait pas justifiée la séparation qu’on a voulu faire entre une étape phénoménologique et une autre ontologique dans les œuvres de notre auteur. On a remarqué aussi le problème de la méthode phénoménologique, du problème linguistique, de la possibilité même du discours philosophique, tout en commençant par la description à l’œuvre dans Phénoménologie.[eng] The purpose of this paper is a detailed exegesis of the keys to reading this book, both as regards the main sources of inspiration as to suggestions for a relationship with later texts of Merleau-Ponty. It aims to highlight our issues, latent in the work, methodological, ontological or referred to subjectivity. There is a certain articulation of speech merleau-pontien himself through the analysis of the relationship with the experience, think, say and, ultimately, the very being. Relation to being, we argue that Phénoménologie… already contains the key elements of the ontology of Merleau-Ponty and therefore no justification for the separation between a phenomenological and other ontological stage in our author. We also try to clarify the problem of the phenomenological method, the language problem in the very possibility of philosophical discourse, starting with the phenomenological description of perception in Phénoménology of perception