La reconversió de les façanes marítimes urbanes portuàries: el cas d'Alacant

Las fachadas marítimas, concebidas en épocas pasadas como espacios meramente defensivos y a menudo residuales ligados al puerto, se han convertido hoy en día en escaparate de las ciudades costeras y foco de atracción de su predominante actividad turística.Como caso de estudio se analiza la ciudad de Alicante, capital de la provincia homónima de la región valenciana y destacado enclave portuario con larga tradición mercantil en el litoral Mediterráneo. A mediados del siglo XIX, Alicante fue la primera localidad marítima española comunicada por ferrocarril con la capital —Madrid—, con las importantes consecuencias de toda índole que ello acarreó. Gracias a los avances en las comunicaciones, se produjo la apertura de la costa a los habitantes del interior, que comenzaron a desplazarse al litoral para tomar los baños de mar como fuente de salud, tan de moda en aquellos años. Al mismo tiempo, la ciudad dejó de ser plaza militar, lo que permitió el derribo de las murallas defensivas que la constreñían impidiendo su normal crecimiento. Por todo ello, Alicante puede considerarse paradigma de ciudad costera mediterránea en su desarrollo desde su estructura de urbe portuaria amurallada hasta su configuración como destino turístico de referencia en el Levante español.El objetivo de este estudio es analizar la evolución que ha tenido el frente marítimo alicantino, partiendo de sus orígenes defensivos, pasando por la creación de los paseos litorales a finales del siglo XIX, hasta llegar a su estructura urbana actual. La metodología seguida se basa en el estudio pormenorizado de todos los elementos que forman o han formado parte de la fachada marítima, entendido siempre dentro de su contexto histórico. El ámbito temporal, si bien abarca desde los primeros lienzos de muralla costera de época musulmana, se centra principalmente en el período comprendido desde el derribo de las murallas de la ciudad, a mediados del siglo XIX, hasta nuestros días. Con respecto al ámbito espacial, la investigación se refiere a la fachada marítima propiamente urbana que enmarca el centro histórico y que se halla acotada en sus extremos por dos antiguas estaciones de ferrocarril, la de La Marina —al noreste— y la de Murcia —al sureste—, como hitos históricos en recuerdo de la importancia que en su día tuvo el ferrocarril en el desarrollo del frente litoral. Coincidente con los tres paseos que existen en la actualidad, se considera la fachada marítima dividida en tres tramos diferenciados, de norte a sur: Gómiz-Explanada-Canalejas, con una longitud total aproximada de 2 km.La hipótesis de partida planteada es que la generación de los paseos marítimos y, en definitiva, la urbanización del interfaz ciudad-mar, es consecuencia de un cambio funcional del frente litoral. Tras varios siglos de función defensiva, materializada en las murallas de la costa, y de función mercantil, sirviendo de entorno al puerto, en la fachada marítima de Alicante predominó la función lúdico-representativa, al mismo tiempo que comenzaban a llegar los cada vez más numerosos bañistas en búsqueda de los beneficios de las aguas marinas en la segunda mitad del siglo XIX. A los visitantes de balneario les siguieron, cuando éstos entraron en declive, los turistas de sol y playa a partir de los años 60 y 70 del siglo XX, convirtiendo Alicante en destino elegido para pasar las vacaciones junto al mar y segunda residencia de buena parte de los habitantes del interior de la península. Este rol lúdico-representativo se compaginó durante más de una centuria con el comercial, hasta que en los años 90 del pasado siglo la actividad portuaria se trasladó definitivamente al sur de la urbe, quedando la dársena histórica para el atraque de embarcaciones náuticas y de recreo, como apunte anecdótico de la ciudad portuaria que en el pasado fue.El interés del estudio radica en que gran parte de las conclusiones extraídas de la investigación, en cuanto a la reconversión de la fachada marítima en otros usos y la consecuente repercusión en el resto de la ciudad, son extrapolables a otras urbes costeras de similares características, con tradición portuaria, convertidas en lugares con importante actividad turística en la actualidad.Les façanes marítimes, concebudes en èpoques passades com a espais merament defensius i sovint residuals lligats a port, s'han convertit avui en dia en aparador de les ciutats costaneres i focus d'atracció de la seva predominant activitat turística.Com a cas d'estudi s'analitza la ciutat d'Alacant, capital de la província homònima de la regió valenciana i destacat enclavament portuari amb llarga tradició mercantil al litoral Mediterrani. A mitjan el segle XIX, Alacant va ser la primera localitat marítima espanyola comunicada per ferrocarril amb la capital -Madrid-, amb les importants conseqüències de tota índole que això va comportar. Gràcies als avenços en les comunicacions, es va produir l'obertura de la costa als habitants de l'interior, que van començar a desplaçar-se al litoral per prendre els banys de mar com a font de salut, tant de moda en aquells anys. A el mateix temps, la ciutat va deixar de ser plaça militar, el que va permetre l'enderrocament de les muralles defensives que la constrenyien impedint el seu normal creixement. Per tot això, Alacant pot considerar paradigma de ciutat costanera mediterrània en el seu desenvolupament des de la seva estructura de urbs portuària emmurallada fins a la seva configuració com a destinació turística de referència en el Llevant espanyol.L'objectiu d'aquest estudi és analitzar l'evolució que ha tingut el front marítim alacantí, partint dels seus orígens defensius, passant per la creació de les passejades litorals a la fi de segle XIX, fins a arribar a la seva estructura urbana actual. La metodologia seguida es basa en l'estudi detallat de tots els elements que formen o han format part de la façana marítima, entès sempre dins del seu context històric. L'àmbit temporal, si bé abasta des dels primers llenços de muralla costanera d'època musulmana, se centra principalment en el període comprès des de l'enderrocament de les muralles de la ciutat, a mitjan el segle XIX, fins als nostres dies. Pel que fa a l'àmbit espacial, la investigació es refereix a la façana marítima pròpiament urbana que emmarca el centre històric i que es troba acotada en els seus extrems per dues antigues estacions de ferrocarril, la de la Marina -al nordest- i la de Múrcia -al sudest-, com fites històriques en record de la importància que en el seu dia va tenir el ferrocarril en el desenvolupament del front litoral. Coincident amb els tres passejades que existeixen en l'actualitat, es considera la façana marítima dividida en tres trams diferenciats, de nord a sud: Gómiz-Esplanada-Canalejas, amb una longitud total aproximada de 2 km.La hipòtesi de partida plantejada és que la generació dels passejos marítims i, en definitiva, la urbanització de la interfície ciutat-mar, és conseqüència d'un canvi funcional del front litoral. Després de diversos segles de funció defensiva, materialitzada en les muralles de la costa, i de funció mercantil, servint d'entorn a port, a la façana marítima d'Alacant va predominar la funció lùdic-representativa, a el mateix temps que començaven a arribar els cada vegada més nombrosos banyistes en recerca dels beneficis de les aigües marines a la segona meitat de segle XIX. Als visitants de balneari els van seguir, quan aquests van entrar en declivi, els turistes de sol i platja a partir dels anys 60 i 70 de segle XX, convertint Alacant en destí triat per passar les vacances al costat de la mar i segona residència de bona part dels habitants de l'interior de la península. Aquest paper lúdic-representatiu es va compaginar durant més d'una centúria amb el comercial, fins que en els anys 90 del passat segle l'activitat portuària es va traslladar definitivament a sud de l'urb, i la dàrsena històrica per a l'atracament d'embarcacions nàutiques i d'esbarjo , com a apunt anecdòtic de la ciutat portuària que en el passat va ser.L'interès de l'estudi rau en el fet que gran part de les conclusions extretes de la investigació, pel que fa a la reconversió de la façana marítima en altres usos i la conseqüent repercussió en la resta de la ciutat, són extrapolables a altres urbs costaneres de similars característiques, amb tradició portuària, convertides en llocs amb important activitat turística a l'actualitat.The seafronts of the cities, conceived in past times as merely defensive and often residual spaces linked to the port, have nowadays become a showcase for coastal cities and hubs for their prevailing tourist activity.The city of Alicante, capital of the homonymous province of the Valencian region and an important seaport enclave with a long commercial tradition in the Mediterranean Sea, is analyzed as a case study. In the mid-nineteenth century, Alicante was the first Spanish maritime city connected by rail with the capital —Madrid—, with the relevant consequences of all sorts that this entailed. Advances in communications resulted in the opening of the coast to the inhabitants of the interior, who began to move to the coast to take the sea baths as a source of health, so fashionable in those years. At the same time, the city ceased to be a military stronghold, which allowed the demolition of the defensive walls that constrained the city preventing its normal growth. For all these reasons, Alicante can be considered a paradigm of a Mediterranean coastal city in its evolution from its walled harbour city structure to its configuration as a reference tourist destination in the Spanish Levante.The aim of this study is to analyse the evolution of the Alicante maritime front, starting from its defensive origins, passing through the creation of seafront promenades at the end of the nineteenth century, until reaching the current urban structure. The methodology followed is based on the detailed study of all the elements that are part of the maritime facade, always understood within its historical context. The temporal scope, although it ranges from the first Muslim-era coastal walls, focuses mainly on the period from the demolition of the city walls, in the mid-nineteenth century, to the present day. With regard to the space field, the study refers to the proper urban maritime facade that frames the historic centre and is bounded at its ends by two old railway stations, La Marina Station —to the northeast— and Murcia Station —to the southeast—, as historical milestones in remembrance of the importance of the railway in the development of the coastal front. Coinciding with the three existing promenades at present, the seafront is considered divided into three different sections, from north to south: Gómiz-Explanada-Canalejas, with a total length of approximately 2 km.The initial hypothesis is that the generation of the promenades and, eventually, the urbanization of the city-sea interface, is a consequence of a functional change of the coastline. After several centuries of defensive function, materialized in the walls of the coast, and of mercantile function, serving as surroundings to the port, on the seafront of Alicante dominated the playful-representative function, while the increasingly numerous bathers began to arrive in search of the benefits of sea water in the second half of the nineteenth century. The spa visitors were followed, when spas went into decline, by sun and beach tourists from the 60s and 70s, making Alicante the chosen destination to spend the holidays by the sea and second residence of many inhabitants of the interior of the peninsula. This playful-representative role was combined for more than a century with the commercial one, until in the 90s of the last century the port activity was definitely moved to the south of the city, leaving the historic dock for nautical and recreational boats, as anecdotal record of the port city that in the past was.The interest of the study is that much of the conclusions drawn from the research, regarding the conversion of the sea façade into other uses and the consequent impact on the rest of the city, could be extrapolated to other coastal cities of similar characteristics, with port tradition, turned into places of major tourist activity today.Peer Reviewe