Identificació d’atributs arquitectònics i estètica per a l’avaluació del nou disseny en un context històric urbà: el cas de Jeddah històric

La regeneración urbana y el diseño arquitectónico en contextos históricos siempre han presentado serios desafíos, lo que plantea preguntas críticas sobre la garantía de diseños de arquitectura modernos que mantengan la compatibilidad con los sitios patrimoniales apreciados. Estudios anteriores han analizado teorías y estrategias en casos en los que la nueva arquitectura se ha entretejido en el tejido urbano histórico existente a medida que los proyectos de relleno se alinean con el patrimonio arquitectónico existente. Estos estudios elaboraron filosofías alternativas con respecto a proyectos de arquitectura de relleno, desde mimesis o replicación hasta enfoques contrastantes. El primero busca la compatibilidad y la armonía visual al vincular los nuevos diseños de edificios con la estética y el carácter histórico para preservar los valores contextuales del sitio y su patrimonio. El enfoque alternativo plantea que cualquier nueva intervención debe representar su propio período de tiempo. A pesar del inevitable contraste, la nueva arquitectura debe respetar y complementar el contexto histórico en lugar de abrumarlo. En algunos sitios históricos, el diseño de nuevos edificios ha sido un aspecto importante reflejado en el diseño contextual y la integración de nuevas estructuras de relleno; Sin embargo, pocos se centraron en el área histórica cuyos valores arquitectónicos y patrimoniales urbanos deben ser preservados. Las organizaciones internacionales, como la UNESCO y el ICOMOS, se esfuerzan por preservar los sitios históricos, incluidos monumentos, edificios y barrios ejemplares en todo el mundo. Si lo hace, los expone a varios intereses en conflicto, entre ellos la lucha entre la preservación y el progreso. A través de estas organizaciones, se han declarado muchas pautas en cartas, recomendaciones formales y resoluciones vinculantes que forman los principios de preservación, revitalización y desarrollo para sitios históricos. Para lograr estos objetivos, la mayoría de los principios y pautas de diseño describen los atributos deseables y la estética de los entornos históricos, especialmente sus cualidades visuales y espaciales. En sitios históricos, estas características son vitales para la formación de pautas de diseño apropiadas que puedan ayudar a mantener vínculos contextuales de alta calidad entre lo nuevo y lo antiguo. Estos principios de compatibilidad comunes se utilizan para evaluar las características urbanas y arquitectónicas, incluidos el tamaño, la escala, la proporción, el carácter, los materiales y los detalles para proteger la integridad de la nueva estructura y el contexto en el que se ubica. En algunos sitios, los atributos físicos y estéticos identificables no son obvios, incluso para organizaciones locales responsables y diseñadores profesionales. Un ejemplo notable es la histórica Jeddah en Arabia Saudita, declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. El centro histórico de la antigua Jeddah ha sufrido una degradación continua que resulta en el sacrificio parcial de su espíritu tradicional, sus auténticas características urbanas y arquitectónicas Hijazi, así como cientos de hogares históricos irremplazables. Además, la expansión urbana de la ciudad de Jeddah se caracteriza por una estructura fragmentada y una expansión urbana no regulada que carece de una integración atractiva entre el distrito viejo y la ciudad nueva. Esto ha llevado a prácticas de construcción irregulares con una combinación desagradable de relativamente pocos edificios históricos restantes y un porcentaje cada vez mayor de edificios contemporáneos con características arquitectónicas no conformes. Las regulaciones y pautas actuales no han sido sensibles a la naturaleza histórica o al estado especial del distrito. La integración del nuevo desarrollo en el contexto anterior ha fracasado esencialmente, y los atributos estéticos y físicos de la ciudad histórica permanecen indefinidos. Por lo tanto, el objetivo de este estudio es definir los atributos arquitectónicos y la estética de la Jeddah Histórica para identificar los principios básicos del contextualismo entre los contextos nuevo e histórico. Metodológicamente, el estudio comprende dos segmentos realizados secuencialmente. El primero introduce el estado actual de la antigua Jeddah histórica dentro de su contexto urbano e identifica las transformaciones morfológicas que dieron forma al tejido actual, así como los principales componentes urbanos y áreas de carácter únicas que definen el núcleo histórico de la ciudad. El segundo identifica los atributos y las cualidades estéticas de las comunidades construidas por Hijazi en la antigua Jeddah en el marco de las teorías existentes de la arquitectura contextual. Los hallazgos revelan cómo los atributos y la estética definidos con precisión pueden ser útiles para las principales organizaciones y desarrolladores al proporcionar información clara para permitir la formulación de pautas de diseño apropiadas para nuevos proyectos arquitectónicos en entornos urbanos históricos, y también para garantizar desarrollos de relleno exitosos que preserven valores culturales irremplazables bien en el futuro.La regeneració urbana i el disseny arquitectònic en contextos històrics sempre han presentat seriosos reptes, provocant així qüestions crítiques sobre la garantia de dissenys d’arquitectura moderna que mantenen la compatibilitat amb els llocs patrimonials apreciats. Estudis anteriors han analitzat teories i estratègies en els casos en què la nova arquitectura s’ha intercalat en el teixit urbà històric existent com a projectes d’abastament alineats amb el patrimoni arquitectònic existent. Aquests estudis es van elaborar sobre filosofies alternatives sobre projectes d’arquitectura infill, des de la mimesi o la replicació fins a enfocaments contrastats. El primer busca la compatibilitat i l’harmonia visual en relacionar els nous dissenys d’estructura amb l’estètica i el caràcter històric per preservar els valors contextuals del jaciment i el seu patrimoni. El plantejament alternatiu planteja que qualsevol nova intervenció hauria de representar el seu propi període de temps. Malgrat l’inevitable contrast, la nova arquitectura hauria de respectar i complimentar el context històric en lloc de desbordar-lo. En alguns llocs històrics, el disseny de nous edificis ha estat un aspecte important reflectit en el disseny i la integració contextuals de noves estructures d’abastament; tanmateix, pocs es van centrar en la zona històrica dels quals cal preservar els valors patrimonials arquitectònics i urbans. Les organitzacions internacionals, com la UNESCO i l’ICOMOS, s’esforcen per preservar llocs històrics, incloent monuments, edificis i barris exemplars a tot el món. En fer-ho, els exposa a diversos interessos conflictius, entre els quals la lluita entre la preservació i el progrés no és la menor. A través d’aquestes organitzacions, s’han declarat moltes directrius en cartes, recomanacions formals i resolucions vinculants que formen els principis de preservació, revitalització i desenvolupament dels llocs històrics. Per assolir aquests objectius, la majoria de principis i directrius del disseny descriuen els atributs i l’estètica desitjables dels entorns històrics, especialment les seves qualitats visuals i espacials. En els llocs històrics, aquestes característiques són vitals per a la formació de pautes de disseny adequades que puguin ajudar a mantenir lligams contextuals d'alta qualitat entre allò nou i antic. Aquests principis comuns de compatibilitat s’utilitzen per avaluar les característiques urbanes i arquitectòniques, incloent-ne la mida, l’escala, la proporció, el caràcter, els materials i els detalls per protegir la integritat tant de la nova estructura com del context en què s’ubica. En alguns llocs, els atributs i estètiques físiques identificables no són evidents, fins i tot per a organitzacions locals responsables i dissenyadors professionals. Un dels exemples destacats és la històrica Jeddah a l’Aràbia Saudita, patrimoni mundial de la UNESCO. El centre històric de l’antiga Jeddah ha sofert una degradació continuada amb el resultat del sacrifici parcial del seu esperit tradicional, d’autèntiques característiques urbanes i arquitectòniques hijazis, així com de centenars de cases històriques insubstituïbles. A més, l'expansió urbana de la ciutat de Jeddah es caracteritza per una estructura fragmentada i una expansió urbana no regulada que no té una integració atractiva entre el nucli antic i la nova ciutat. Això ha provocat pràctiques d'edificació irregular amb una desagradable barreja de relativament pocs edificis històrics restants i un percentatge creixent d'edificis contemporanis que presenten característiques arquitectòniques no conformes. La normativa i les directrius actuals no han estat sensibles a la naturalesa històrica del districte ni a l'estat especial. La integració del nou desenvolupament en el vell context ha fracassat essencialment i els atributs estètics i físics de la ciutat històrica encara no estan definits. Per tant, l'objectiu d'aquest estudi és definir els atributs arquitectònics i l'estètica de Jeddah Històrica per identificar els principis bàsics del contextualisme entre els nous contextos i els històrics. Metodològicament, l'estudi comprèn dos segments realitzats seqüencialment. El primer introdueix l’estat actual de l’antiga Jeddah dins del seu context urbà i identifica les transformacions morfològiques que van donar forma al teixit actual, així com els principals components urbans i zones de caràcter únic que defineixen el nucli històric de la ciutat. El segon identifica els atributs i les qualitats estètiques de les comunitats construïdes per hijazis a l'antiga Jedda en el marc de les teories existents de l'arquitectura contextual. Els resultats revelen com els atributs i estètiques definides amb precisió poden ser útils per a grans organitzacions i desenvolupadors proporcionant informació clara per permetre la formulació de directrius de disseny adequades per a nous projectes arquitectònics en entorns urbans històrics, i també per assegurar desenvolupaments reeixits que preserven valors culturals insubstituïbles. ben endins.Urban regeneration and architectural design in historical contexts have always presented serious challenges, thereby raising critical questions regarding the assurance of modern architecture designs that maintain compatibility with cherished heritage sites. Previous studies have analyzed theories and strategies in cases where new architecture has been interwoven into the existing historical urban fabric as infill projects aligned with the existing architectural heritage. These studies elaborated upon alternative philosophies regarding infill architecture projects, from mimesis or replication to contrasting approaches. The former seeks compatibility and visual harmony by linking new building designs to the historical aesthetics and character in order to preserve the contextual values of the site and its heritage. The alternative approach posits that any new intervention should represent its own period of time. Despite the inevitable contrast, new architecture should respect and compliment the historical context rather than overwhelm it. In some historic sites, the design of new buildings has been an important aspect reflected in the contextual design and integration of new infill structures; however, few focused on the historical area whose architectural and urban heritage values must be preserved. International organizations, such as UNESCO and ICOMOS, strive to preserve historical sites, including monuments, buildings, and exemplar neighborhoods worldwide. Doing so exposes them to several conflicting interests, not the least of which is the struggle between preservation and progress. Through these organizations, many guidelines have been declared in charters, formal recommendations, and binding resolutions that form the preservation, revitalization, and development principles for historical sites. To achieve these goals, most design principles and guidelines outline the desirable attributes and aesthetics of historic environments, especially their visual and spatial qualities. In historic sites, these characteristics are vital for the formation of appropriate design guidelines that can help maintain high-quality contextual bonds between the new and old. These common compatibility principles are used to assess urban and architectural features, including size, scale, proportion, character, materials and detail in order to protect the integrity of both the new structure and the context into which it is placed. In some sites, the identifiable physical attributes and aesthetics are not obvious, even for responsible local organizations and professional designers. One notable example is historic Jeddah in Saudi Arabia, a listed UNESCO World Heritage site. The historic center of old Jeddah has suffered continuous degradation resulting in the partial sacrifice of its traditional spirit, authentic urban and architectural Hijazi features, as well as hundreds of irreplaceable historic homes. Further, the urban expansion of Jeddah city is characterized by a fragmented structure and unregulated urban sprawl that lacks appealing integration between the old district and the new city. This has led to irregular building practices with an unpleasant blend of relatively few remaining historical buildings and an increasing percentage of contemporary buildings featuring non-conforming architectural characteristics. Current regulations and guidelines have not been sensitive to the district's historical nature or special status. The integration of new development into the old context has essentially failed, and the historic city's aesthetic and physical attributes remain undefined. Therefore, the aim of this study is to define the architectural attributes and aesthetics of Historic Jeddah in order to identify the basic principles of contextualism between the new and historical contexts. Methodologically, the study comprises two segments performed sequentially. The first introduces the current state of historic old Jeddah within its urban context and identifies the morphological transformations that shaped the current fabric as well as the main urban components and unique character areas that define the historical core of the city. The second identifies the attributes and aesthetic qualities of Hijazi-built communities in old Jeddah within the framework of existing theories of contextual architecture. The findings reveal how accurately defined attributes and aesthetics can be useful for major organizations and developers by providing clear information to enable the formulation of appropriate design guidelines for new architectural projects in historic urban environments, and also to ensure successful infill developments that preserve irreplaceable cultural values well into the future.Peer Reviewe