El binomio arte/óptica en la obra de Da Vinci (1452-1519)

Aquest treball pretén recuperar i valorar les humitats en el camp de la ciencia. La voluntat artística de millorar la qualitat de les seves obres i la inquietud de coneixement obstinat de Leonardo da Vinci el va obligar a desenvolupar teories referents al sistema òptic que van influir, tant en el progres de les seves obres com en el desenvolupament conceptual i tècnic de l ́òptica. Els estudis del sistema de la visió queden patents en els seus manuscrits, intensament investigats pels historiadors de la ciencia. Leonardo no va deixar escrits tratats metodològics, pèro va plasmar totes les seves idees en els seus quaderns, va deixar clar que per a poder manejar tots els conceptes de valor universal era necessari el coneixement de les matemàtiques, la geometría i l`aritmètica. Encara que la veritable ciència (referint-se a les ciènces empíriques) era l`observació. Es va avançar també a autors de la Modernitat com Descartis, proclamant la importància del mètode en la recerca. Els seus mètodes no difereixen a penes de les definicions que s`utilitzen en l`actualitat per a parlar del mètode cientofic. Les recerques sobre l`ull i la visió de Leonardo han donat lloc a assaltats d`oposició, des de defensors de la seva explicació sobre com funciona l`ull com una cambra fosca fins a l`actitud més crítica. Aquest treball pretén explorar la relació art/ciència en el camp de l’òptica a partir dels seus manuscrits i diagrams i analitzar les teories derivades d’ aquests treballs