Estudi de caracterització de materials per a impressió 3D

La impressió 3D és una tecnologia que ha experimentat grans canvis en els darrers anys augmentant el seu ús tant en l’àmbit industrial com particular. Tot i aquesta expansió, encara és poca la informació que es té sobre les propietats que poden tenir les peces fabricades emprant aquesta tècnica. Encara que existeixen diverses tecnologies dins del sector de la impressió 3D, la que possiblement domina més el mercat avui en dia és el modelat per deposició fosa. En el present treball s’utilitza la tècnica mencionada i es tracten diversos paràmetres lligats a la impressió 3D que modifiquen les propietats del material imprès. Després de considerar alguns dels materials més rellevants en aquest àmbit, s’ha triat l’àcid polilàctic (PLA) com a principal material a utilitzar en l’estudi a causa del seu gran ús i a les possibilitats mediambientals que ofereix. La determinació de les propietats s’ha realitzat mitjançant provetes impreses amb PLA. S’ha estudiat la variació en les propietats del mòdul elàstic, la tensió a ruptura, la tensió màxima i la deformació a ruptura suportada pel material en funció de certs paràmetres acordats. Aquests paràmetres són el diàmetre del broquet, l’orientació de capa i la temperatura de treball que tindrà la peça que estigui en servei. Per veure els canvis en les respostes s’ha fet un disseny d’experiments centrat en l’estudi factorial dels paràmetres. Segons l’estipulat, els paràmetres del diàmetre del broquet i l’orientació de capa s’han estudiat a dos nivells. En canvi, el factor de la temperatura de treball s’ha avaluat en tres nivells diferents. La raó per la qual s’ha considerat tres nivells és per veure la resposta del material en ambients freds, a temperatura ambient i en climes càlids. Amb l’estudi s’ha pogut determinar les interaccions entre factors que afecten la resposta del material, així com establir la millor combinació de factors que donen una major resposta a les propietats considerades