No crec que calgui insistir en la consideració de la derrota del 1714 corn una de les fites més transcendentals per a la historia de Catalunya. Ho és certament com a símbol del fracas d'un projecte dinàstic i polític, que genèricament podríem qualificar d'austriacista; també resulta obvia la significació tràgica que cal atribuir a aquesta data en el procés de repressió i de desmuntament institucional que culmina en la fi de l'autogovern de Catalunya; en canvi, penso que s'ha insistit poc en la consideració d'aquesta etapa com l'exponent del naufragi d'unes determinades expectatives econòmiques i comercials, probablement més implicades del que sembla en l'enrevessada participació catalana en el conflicte successori