Crítica al model de Kula

Dos elements han actuat com a catalitzadors del present assaig: una problemàtica teòrica, de la qual ja fa alguns anys que m'estic ocupant, i un llibre (Teoría económica del sistema feudal) que té el merit d'enfocar els problemes històrics des d'un angle encara poc freqüent: el teòric. Una exposició resumida de la problemàtica mencionada pot ser la següent: la teoria econòmica dominant parteix d'un enfocament insatisfactori; és limitada la seva capacitat d'explicar els mecanismes econòmics efectius i de descobrir les tendències econòmiques rellevants en un pla correcte; resulta contradictòria la seva utilitat com a utillatge mental per als historiadors, perquè, malgrat subministrar algunes trames analítiques, sovint també en distorsiona les interpretacions. Aquesta situació pot ser superada només a partir d'una alternativa, ja esbossada (aquesta és la meva hipòtesi de treball) en les aportacions neoricardianes i neomarxistes, que ha de mesurar les seves forces no solament en el nivell lògic, sinó principalment en la pràctica, és a dir, en l'únic laboratori a gran escala de que disposem: la història econòmica