Carlisme i societat rural. La Guerra dels Set Anys a la Conca d'Òdena

«... se notaran algunas políticas de lo que pasa y altres cosas que pertañen en esta casa Vidal de Gallardas, perque los vinens púgan saber las cosas que an pasat y pasan [ ... ] asantaré en est llibre totas las cosas que se díuan notables, perque si tots los amos hoguesen fet axí, se sabrían a[l]gunas polítiqas que no se saben ... » Aquesta nota fou escrita 1'1 de gener de 1841 per Martí Vidal i Ambrós, nascut l'any 1816 i de condició social, segons ell mateix s'anomenava, «pagés de Gallardas», un mas situat a les rodalies de Sant Martí de Tous, a la comarca d'Anoia. La data és significativa, però l'esmentat pagès no va començar les anotacions en aquest moment, sinó que ja feia uns quants anys que es dedicava a aquesta tasca. Entorn de la «revolució burgesa», del conjunt de transformacions que comporta, pel que fa al domini de la terra, hi ha una bibliografia considerable. La historiografia ha dedicat, d'una forma reiterada, la seva atenció a la Revolució Francesa i als problemes d'interpretació d'aquest esdeveniment; més recentment, ho ha fet sobre els diferents «models» de les «revolucions liberals» d'arreu d'Europa. Les revoltes pageses, sota l'Antic Regim o bé en el trànsit de les societats pre-capitalistes cap al capitalisme, han merescut també una atenció especial dels historiadors aquests darrers anys. Les revoltes socials i l'actuació política de la pagesia han estat interpretades de formes diverses, però gairebé sempre recolzades sobre fonts documentals «externes» a la pagesia