Infraestructura viària i projectes urbans: formes de mobilitat urbana i exclusió territorial: en cas que el Barri Sant Luisito, Monterrey, Mèxic

La historia reciente de las grandes ciudades de América Latina refleja una adición tardía a los procesos globalizadores que exigen una mayor habitabilidad y modernización de los espacios urbanos. El crecimiento de las ciudades en general, no sólo implica un mayor número de población, sino que suceden complejas metamorfosis de las urbes, en términos estructurales, dadas a través de las formas de planeación con la generación de importantes operaciones urbanísticas.El presente texto forma parte de los avances de una investigación más extensa de trabajo colaborativo interdisciplinario, que conllevan varios objetivos en términos teórico-conceptuales y metodológicos. La investigación busca identificar y explicar una parte de los acelerados procesos de transformación de las ciudades, principalmente respecto las implicaciones socio-espaciales con la planeación-construcción de proyectos urbanos y de infraestructura vial. Así mismo, la reflexión se dirige a la conjetura de, si estas intervenciones al espacio urbano permiten generar esquemas de mayor cohesión social, permeabilidad urbana y propiciar una mejora en las condiciones de movilidad urbana en los diferentes sectores sociales y fragmentos espaciales que componen nuestras ciudades en México.El caso de estudio localizado en una de las urbes más importantes del país, ubicada al noreste: la Zona Metropolitana de Monterrey (ZMM) – con poco más de 5 millones de habitantes y con un aumento de vehículos de motor que pasó de 500 mil en 1990 a 2 millones en 2015 (INEGI, 2018) –. Situación que ha coadyuvado la proyección de diferentes estrategias de planeación y desarrollo metropolitano con la finalidad de solventar las problemáticas urbanas y de movilidad, propuestas que han sido múltiples y de variada magnitud, así como las repercusiones en el ámbito social y ambiental.Se hará una revisión de la situación en el contexto de la ZMM, el caso de análisis particular es un espacio que ha tendido una serie de problemáticas de conectividad – urbana y social – y que por sus condiciones histórico-tradicionales representa un elemento identitario relevante para la ciudad: el llamado Barrio San Luisito, comunidad que ha estado expuesta a distintas formas de exclusión social y fragmentación urbana, a las que se aúnan la presión inmobiliaria y de intereses por el uso de suelo, impuestos por los espacios que la rodean. Desde hace décadas se ha ejercido una intimidación – tanto de parte las instancias gubernamentales como del sector privado – por imponer diferentes proyectos urbanos y de infraestructura vial, clasificados como “estratégicos” con el que se pretende generar un ansiado “desarrollo y progreso” de forma integral. Por las experiencias acumuladas en diferentes contextos, entendemos que dichos proyectos corresponden por lo general, a las demandas y formas de especulación del mercado inmobiliario, bajo la “retórica” promesa de contribuir con los procesos de desarrollo, interconexión vial y mejora de movilidad urbana en beneficio de toda población.Respecto a la metodología de trabajo, la investigación parte de los estudios propios de las teorías y métodos del urbanismo y la arquitectura, así como su correlación con las áreas de la geografía humana, sociología y antropología, para establecer un eje teórico transversal que permita conjuntar bases cuantitativas (datos geo-estadísticos, instrumentos de planeación y diferentes fuentes documentales) y cualitativas (análisis etnográfico, descripción densa, entrevistas, mapeo y registro de campo) que dará soporte al entendimiento de las condiciones socio-espacial del sitio de estudio. De los resultados obtenidos del análisis cualitativo se permitirá describir las condiciones espaciales y las formas de movilidad cotidiana y, esencialmente, explorar las relaciones existentes entre la construcción de dichos proyectos urbanos y de infraestructura vial – sumado a los procesos de resistencia social – a partir de la articulación de las escalas en la producción del espacio.La història recent de les grans ciutats d'Amèrica Llatina reflecteix una addició tardana als processos globalitzadors que exigeixen una major habitabilitat i modernització dels espais urbans. El creixement de les ciutats en general, no només implica un major nombre de població, sinó que succeeixen complexes metamorfosi de les urbs, en termes estructurals, donades a través de les formes de planificació amb la generació d'importants operacions urbanístiques.El present text forma part dels avenços d'una investigació més extensa de treball col·laboratiu interdisciplinari, que comporten diversos objectius en termes teòric-conceptuals i metodològics. La investigació busca identificar i explicar una part dels accelerats processos de transformació de les ciutats, principalment respecte les implicacions socio-espacials amb la planificació-construcció de projectes urbans i d'infraestructura viària. Així mateix, la reflexió es dirigeix a la conjectura de, si aquestes intervencions a l'espai urbà permeten generar esquemes de major cohesió social, permeabilitat urbana i propiciar una millora en les condicions de mobilitat urbana en els diferents sectors socials i fragments espacials que componen les nostres ciutats a Mèxic.El cas d'estudi localitzat en una de les urbs més importants de país, situada a nord-est: la Zona Metropolitana de Monterrey (ZMM) - amb poc més de 5 milions d'habitants i amb un augment de vehicles de motor que va passar de 500 mil a 1990 a 2 milions al 2015 (INEGI, 2018) -. Situació que ha coadjuvat la projecció de diferents estratègies de planificació i desenvolupament metropolità amb la finalitat de solucionar les problemàtiques urbanes i de mobilitat, propostes que han estat múltiples i de variada magnitud, així com les repercussions en l'àmbit social i ambiental.Es farà una revisió de la situació en el context de la ZMM, el cas d'anàlisi particular és un espai que ha tendit una sèrie de problemàtiques de connectivitat - urbana i social - i que per les seves condicions històric-tradicionals representa un element identitari rellevant per la ciutat: l'anomenat Barri Sant Luisito, comunitat que ha estat exposada a diferents formes d'exclusió social i fragmentació urbana, a les quals s'uneixen la pressió immobiliària i d'interessos per l'ús de sòl, imposats pels espais que l'envolten. Des de fa dècades s'ha exercit una intimidació - tant de part les instàncies governamentals com de el sector privat - per imposar diferents projectes urbans i d'infraestructura viària, classificats com "estratègics" amb el qual es pretén generar un anhelat "desenvolupament i progrés" de manera integral. Per les experiències acumulades en diferents contextos, entenem que aquests projectes corresponen en general, a les demandes i formes d'especulació del mercat immobiliari, sota la "retòrica" promesa de contribuir amb els processos de desenvolupament, interconnexió viària i millora de mobilitat urbana a benefici de tota població.Respecte a la metodologia de treball, la investigació part dels estudis propis de les teories i mètodes de l'urbanisme i l'arquitectura, així com la seva correlació amb les àrees de la geografia humana, sociologia i antropologia, per establir un eix teòric transversal que permeti conjuntar bases quantitatives (dades geo-estadístiques, instruments de planificació i diferents fonts documentals) i qualitatives (anàlisi etnogràfica, descripció densa, entrevistes, mapatge i registre de camp) que donarà suport a l'enteniment de les condicions soci-espacial de el lloc d'estudi. Dels resultats obtinguts de l'anàlisi qualitativa es permetrà descriure les condicions espacials i les formes de mobilitat quotidiana i, essencialment, explorar les relacions existents entre la construcció d'aquests projectes urbans i d'infraestructura viària - sumat als processos de resistència social - a partir d' l'articulació de les escales en la producció de l'espai.The recent history of the big cities in Latin America reflects a late addition to the global processes that need a bigger livability and modernization of the urban spaces. The development of the cities is not only about residents but complex metamorphosis of the metropolis through forms of planning.This text is from a part of a longer research of collaborative and interdisciplinary teamwork that share some theoretical and conceptual framework. The research aims to identify and explain a part of the rapid transformation processes of the cities, mainly due to the socio-spatial implications with the planning construction of the urban projects and road infrastructure. The reflection is about the conjecture if these interventions in the urban space allow to create more social cohesion, urban permeability, and urban mobility improvement in the different social sectors in Mexican cities.Our case study is situated in one of the most important metropolis in Mexico; it is localized in the northeast of Monterrey metropolitan area. There are more than 5 millions of inhabitants and the increase of motor vehicles went from 500 thousand in 1990 to 2 millions in 2015 (INEGI,2018). This situation has lead to the projection of different planning strategies and metropolitan development to find solutions to the urban and mobility problems.Even though the situation and context of the Monterrey metropolitan area have been reviewed, the particular case has had some urban and social connectivity problems. « El barrio San Luisito » due to historical and traditional conditions represents an element of identity of the city. This community has been exposed to different forms of social exclusion and urban fragmentation. For this reason, it faces real-estate pressure and land use regulations from the surrounding area. Some decades before, it has been intimidated by government departments and private industry to build and impose urban projects and road infrastructure; they are classified as « strategic » to gain « development and progress ». These projects pursue are the answers to demands and kinds of speculation of the real-estate market, under the « rhetorical » promise of contribution in the development processes, interconnections, and urban mobility improvement.The methodology of this research is focused on the theory and methods of the urban planning and architecture, as well as the reciprocity of human geography, sociology, and anthropology to establish a transverse framework that allows quantity and qualitative basis to support and understand social-space conditions. The results from the qualitative analyze will describe spatial conditions and everyday mobility, and explore the relations between the construction of these urban projects and road infrastructure, added to social resistance processes. In order to contextualize the derived stages from the prospective analyses that visualizes the planning forms for the urban mobility under the premise of improving the conditions and terms of benefits and quality of life and well-being. As well as, the spreading of paths to study the mobility since the analytical whole of the urban livability. Finally, it reaches some reflections about territorial exclusion and the struggles as a result of concatenation of organized efforts from the inhabitants themselves to defend their communal space.Esta ponencia es fruto del trabajo de tesis de Doctorado en Filosofía orientación en Asuntos Urbanos de la UANL y como parte de la investigación durante la Estancia Posdoctoral 2018-2019 en la misma Institución. Ambos autores recibieron beca del Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACYT).Peer Reviewe