La domesticitat als estudis d'arquitectura

El punt de partida d’aquest Treball Final de Grau és arrel d’un projecte personal que estic duent a terme des de fa un parell d’anys on, a través d’il·lustracions, intento mostrar des d’un punt de vista personal la domesticitat als estudis d’arquitectura. Buscant entendre per què els estudis d’arquitectura respresenten un cas especial dins l’immens ventall de professions, faré un breu repàs a l’evolució que va des dels tallers d’arquitectura inicials fins a les grans corporacions, mirant quins són els mecanismes que fan que considerem els espais de treball dels arquitectes tallers o estudis i no oficines; de quina manera aconsegueixen apropiar-se dels seus llocs de treball per acabar considerant-los domèstics i veure si aquesta domesticitat es pot o no projectar. Anirà acompanyat d’un anàl·lisi sobre el meu dibuix i els processos de treball que segueixo a l’hora de visitar els estudis així com la importància que ha tingut el fet de dibuixar per entendre els espais i els dubtes i incerteses que sorgeixen al llarg del procés “constructiu” del dibuix. Per a poder fer-ho he escollit 2 casos d’estudi, extrets de l’arxiu personal de tots els estudis il·lustrats, que exemplifiquen de la millor manera els diferents temes plantejats