Simulacre i metaliteratura en la postmodernitat literària catalana més recent

L’article explora el paral·lelisme entre les operacions de l’esfera econòmica i les pràctiques artístiques en els darrers anys. L’economia financera i la postmodernitat estableixen unes relacions estretes. L’actual globalització acosta el món a les dimensions més domèstiques i quotidianes. Autors com Jordi Julià s’atraveixen a imaginar una antologia de poesia nord-americana i Francesc Serés una altra de contes russos. Aquest projecte entra de ple l’exercici de simulacre, aqueix duplicat de la realitat que han ajudat a crear el mitjans de comunicació en les darreres dècades i que la postmodernitat ha pres com un dels seus signes d’identitat. L’actual economia financera aspira a convertir-se en una mercaderia pròpia: els diners compren diners. L’operació consisteix a autoreproduir-se. La metaliteratura i la intertextualitat són les dues marques del procés analògic, en el camp literari, d’aquest capteniment de l’economia financera. Autors com Miquel de Palol o de Manuel Baixauli ho mostren de manera fefaent.This article explores the parallels between economy and artistic production in recent years as well as the interconnections between finances and postmodernity. Globalization brings about a certain proximity of our daily domestic activities. Authors such as Jordi Julià dare to imagine an anthology of North American poetry and Francesc Serés one of Russian short stories. This project must be framed within an exercise of simulacre (reduplication) understood as a duplicate of reality created by mass media which has become one of the most characteristic traits of Postmodernity. Current financial economy aspires to become a financial market where what is transacted is money itself, thus tending to a self-reproduction. Metaliterature and intertextuality are two signs of this analogical process of the economic behavior as applied to the literary realm. Authors such as Miquel de Palol and Manuel Baixauli are representative of this tendency