Figueroles d'Alcaltén: balls i costums

L'etnologia valenciana està per fer. A hores d'ara, no podem dir que ningú se n'haja ocupat de recollir d'una manera sistemàtica el tresor dels nostres costums populars i tradicionals i presentar-lo sota una perspectiva unificada. No en falten, però, d’antecedents. Si més no, penseu en els nostres etnòlegs i folkloristes de qui va copiar Joan Amades, un dels grans folkloristes i etnòlegs catalans de qui tots n'haureu sentit parlar, de vegades amb una lassitud típica en ell: mossèn Joaquim Martí Gadea pel que fa a les comarques centrals, el lletraferit alteà Josep Martínez i Martínez referent necessari de les comarques de la Marina, l'autor de l'Oncle Canyís en relació amb les comarques del Vinalopó, el baró d'Alcahalí, amb les seues aportacions sobre la música antiga i sobre el Maestrat, els primers collaboradors de la revista Ayer y Hoy, del Butlletí de la Castellonenca i d'altres publicacions que sovintejaren al Castelló del primer terç del segle XX, i algun altre. Caldria afegir els homes de la Renaixença i els seus predecessors immediats (els fills de la morta viva) que en foren multitud i un llarg etc., que ara no és el temps ni el lloc adequat d’enumerar-lo