Pràctica de l'activitat urbanística a Mallorca

[cat] En el capítol introductori, deixarem clar que és l’ordenació del territori i que és l’urbanisme, fent un recull de les normes que regulen els dos àmbits actualment i l’evolució que ha sofert la normativa des de la primera llei del sòl de 1956 fins a l’actualitat. També veurem quins són els objectius de les normes que regulen tota l’activitat urbanística: la Llei d’ordenació territorial (LOT), les directrius d’ordenació territorial (DOT), el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), la Llei del sòl estatal (TRLSRU de 2015), la actual Llei d’Urbanisme de les illes Balears de 2017 (LUIB). Per tant, veurem com es regula, tant l’ordenació del territori (a nivell supramunicipal) com l’activitat urbanística (a nivell municipal) i tindrem una visió conjunta de l’estructura jeràrquica de la normativa i els instruments que regulen l’urbanisme. Després entrarem a analitzar els instruments que regulen l’activitat urbanística a Mallorca en concret: el Pla Territorial Insular de Mallorca. Del PTIM veurem els cinc pilars que el fonamenten, la divisió territorial que fa del sòl, els objectius, els documents que el conformen i en concret la memòria i les normes d’ordenació. Posteriorment, analitzarem les característiques principals dels tres grans grups de sòls que existeixen: sòl urbà, urbanitzable i rústic, amb les seves peculiaritats. Ja en els capítols 4, 5 i 6 estudiarem i veurem els tres grans blocs que conformen l’activitat urbanística: planejament urbanístic, gestió i execució urbanística, disciplina urbanística.També hem vist alguns exemples de les aplicacions pràctiques que comporta la seva regulació com són: el càlcul d’una fitxa d’un sector urbanitzable, el càlcul de la capacitat poblacional d’una parcel·la, el càlcul de l’aprofitament urbanístic. Estudiarem conceptes molt importants com són el coeficient de zona, els edificis inadequats i els que es troben fora d’ordenació. Al capítol de gestió i execució urbanística descriurem els sistemes d’actuació: reparcel·lació (compensació, cooperació) i expropiació. I les cinc tècniques instrumentals que introdueix la LUIB i que recull de la llei estatal del sòl com a novetat per millorar la transparència i eficiència del sistema urbanístic. Al tercer gran bloc, el de disciplina urbanística al capítol 6: inspecció urbanística, infraccions urbanístiques i sancions urbanístiques Hem vist com es regulen i quines són les infraccions i sancions que es poden produir. També hem vist quins són els actes que necessiten de llicència urbanística i quins són els que necessiten una comunicació prèvia, juntament amb els procediments sancionadors i les seves conseqüències. Finalment, al capítol 7 farem visible la constant interacció que tota aquesta regulació i normatives sofreixen a causa de lleis sectorials i singulars a traves de quatre exemples dels més importants: carreteres, ports, costes, turisme. Veurem les característiques principals de les seves regulacions normatives i com i de quina manera afecten a la regulació urbanística