Valoración funcional respiratoria en trabajadores y variables relacionadas

[spa] El envejecimiento de la población mundial hace de las enfermedades respiratorias crónicas una causa prioritaria de muerte y discapacidad, influyendo en su aparición y en su cronificación factores sociales, económicos, ocupacionales y ambientales. Las enfermedades respiratorias crónicas tienen una prevalencia creciente que varía según países y zonas, influyendo sus condiciones de vida y hábitos asociados a su estilo vital, entre los cuales hay que incluir los medioambientales y laborales, además del tabaquismo. En estas patologías, el conocimiento preventivo y la cooperación activa entre los especialistas garantizan la detección temprana, su seguimiento y un control más efectivos. En el mundo del trabajo suponen la tercera causa de incapacidad temporal, especialmente en periodos de brotes infecciosos. En las estadísticas de contingencia laboral ocupan el cuarto lugar en patologías notificadas. El Médico del Trabajo en su función de promoción y vigilancia preventiva específica de la salud dispone de medios y opciones para detectarlas precozmente y llevar un control y seguimiento posterior coordinado con los especialistas implicados del Sistema Público de Salud. De este modo, la medicina del trabajo proporciona información valiosa para la gestión preventiva y apoya la actividad asistencial en salud pública. Es objetivo de este trabajo valorar la función respiratoria en trabajadores sanos y relacionar las primeras alteraciones detectadas con los factores de riesgo social y laboral, así como, su interrelación con el consumo de tabaco Método Estudio observacional descriptivo durante 2015-2016, realizado a 860 trabajadores (331 mujeres y 529 hombres), entre 18-65 años, de distintos sectores productivos y procedentes de Comunidad Valenciana y Castilla-la Mancha. Se ha valorado la función respiratoria mediante parámetros espirométricos (FEV/FVC, FEV1, FVC), resultados del test CAT y determinación de oxígeno (mediante pulsioximetría).Estos valores se han relacionado con variables sociodemográficas: edad, sexo, índice de masa corporal, lugar de residencia y lugar de trabajo (rural/urbano), clase social y tipo de trabajo, con variables laborales: ubicación del puesto de trabajo actual (indoor/outdoor), exposición a riesgos laborales actuales y previos (gases, humos vapores e irritantes), sector laboral actual y previo y consumo de tabaco, y su relación con el consumo de tabaco, como factor independiente. El tratamiento estadístico se ha realizado mediante descriptivo univariante y análisis bivariante valorando posible relación de dependencia entre las variables, aceptando como nivel de significación un valor de p inferior a 0.05. Resultados Las pruebas funcionales han mostrado valores de normalidad en la mayoría de la población. Las alteraciones más precoces en dichos valores, dentro de los márgenes de normalidad, se han observado con la saturación de oxígeno y con la espirometría, especialmente en FEV1. El CAT no ha mostrado resultados significativos. La edad, el sobrepeso y, especialmente el trabajo o residencia en zonas urbanas han mostrado significación estadística con las alteraciones respiratorias precoces. Respecto a la exposición a riesgos laborales, se han obtenido peores valores en espirometría y saturación de oxígeno, con sectores de riesgo como el químico o el sanitario y en los trabajos outdoor, así como en las clases sociales más bajas (IV-V). Esta significación no se ha visto modificada por consumo de tabaco. El CAT ha mostrado poco valor en esta fase inicial de alteraciones funcionales. Conclusiones El lugar de trabajo es un medio adecuado para una detección temprana de alteraciones funcionales respiratorias en trabajadores sanos, en el marco preventivo de nuestra legislación, y dentro de la actividad preventiva y de promoción de la salud laboral desarrollada por los médicos y enfermeros del trabajo en las unidades básicas de salud y, con el uso de técnicas sencillas y accesibles como la espirometría y la pulsioximetría. El test CAT no ha mostrado beneficios en esta fase de detección inicial. La labor de detección inicial, así como el control y seguimiento posterior debe estar protocolizada, estandarizada y coordinada con las especialidades implicadas.[cat] L'envelliment de la població mundial fa de les malalties respiratòries cròniques una causa prioritària de mort i discapacitat, influint en la seva aparició i en la seva cronificació factors socials, econòmics, ocupacionals i ambientals. Les malalties respiratòries cròniques tenen una prevalença creixent que varia segons països i zones, influint les seves condicions de vida i hàbits associats al seu estil vital, entre els quals cal incloure els mediambientals i laborals, a més del tabaquisme. En aquestes patologies, el coneixement preventiu i la cooperació activa entre els especialistes garanteixen la detecció primerenca, el seu seguiment i un control més efectius. En el món del treball suposen la tercera causa d'incapacitat temporal, especialment en períodes de brots infecciosos. En les estadístiques de contingència laboral ocupen el quart lloc en patologies notificades. El Metge del Treball en la seva funció de promoció i vigilància preventiva específica de la salut disposa de mitjans i opcions per detectar-les precoçment i portar un control i seguiment posterior coordinat amb els especialistes implicats del sistema públic de salut. D'aquesta manera, la medicina del treball proporciona informació valuosa per a la gestió preventiva i recolzar l'activitat assistencial en salut pública. És objectiu d'aquest treball valorar la funció respiratòria en treballadors sans i relacionar les primeres alteracions detectades amb els factors de risc social i laboral, així com, la seva interrelació amb el consum de tabac. Mètode Estudi observacional descriptiu durant 2015-2016, realitzat a 860 treballadors (331 dones i 529 homes), entre 18-65 anys, de diferents sectors productius i procedents de Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa. S'ha valorat la funció respiratòria mitjançant paràmetres espiromètrics (FEV / FVC, FEV1, FVC), resultats del test CAT i determinació d'oxigen (mitjançant pulsioximetria). Aquests valors s'han relacionat amb variables sociodemogràfiques: edat, sexe, índex de massa corporal, lloc de residència i lloc de treball (rural / urbà), classe social i tipus de treball, amb variables laborals: ubicació del lloc de treball actual (indoor / outdoor), exposició a riscos laborals actuals i previs (gasos, fums vapors i irritants), sector laboral actual i previ i consum de tabac, i la seva relació amb el consum de tabac, com a factor independent. El tractament estadístic s'ha realitzat mitjançant descriptiu univariant i anàlisi bivariant valorant possible relació de dependència entre les variables, acceptant com nivell de significació un valor de p inferior a 0.05. Resultats Les proves funcionals han mostrat valors de normalitat en la majoria de la població. Les alteracions més precoces en aquests valors, dins dels marges de normalitat, s'han observat amb la saturació d'oxigen i amb l'espirometria, especialment en FEV1. El CAT no ha mostrat resultats significatius. L'edat, el sobrepès i, especialment el treball o residència en zones urbanes han mostrat significació estadística amb les alteracions respiratòries precoces. Pel que fa a l'exposició a riscos laborals, s'han obtingut pitjors valors en espirometria i saturació d'oxigen, amb sectors de risc com el químic o el sanitari i en els treballs outdoor, així com en les classes socials més baixes (IV-V). Aquesta significació no s'ha vist modificada per consum de tabac. El CAT ha mostrat poc valor en aquesta fase inicial d'alteracions funcionals. Conclusions El lloc de treball és un mitjà adequat per a una detecció primerenca d'alteracions funcionals respiratòries en treballadors sans, en el marc preventiu de la nostra legislació, i dins de l'activitat preventiva i de promoció de la salut laboral desenvolupada pels metges i infermers del treball en les unitats bàsiques de salut i, amb l'ús de tècniques senzilles i accessibles com l'espirometria i la pulsioximetria. El test CAT no ha mostrat beneficis en aquesta fase de detecció inicial. La tasca de detecció inicial, així com el control i seguiment posterior ha d'estar protocol•litzada, estandarditzada i coordinada amb les especialitats implicades.[eng] The ageing of the world´s population makes chronic respiratory diseases one of the main causes of death and disability, being social, economic, occupational and environmental factors an influence on their appearance and chronification. Chronic respiratory diseases have an increasing prevalence that varies according to countries and areas, having influence on their living conditions and habits associated to vital styles, among which we must include environmental and occupational, as well as smoking. In these pathologies, preventive knowledge and active cooperation of the specialists do guarantee an early detection, its monitoring and a more effective control. In the world of work they represent the third cause of temporary disability, especially during infectious outbreaks periods. In labor contingency statistics they occupy the fourth place in terms of notified pathologies. The Occupational Physicians in their function of promotion and specific preventive health surveillance have means and options available to detect them early and to carry out a coordinated control and a near monitoring with the specialists involved in the public health system. Thus, occupational medicine provides valuable information the preventive management and to support public health care activity. It is the objective of this work to assess the respiratory function in healthy workers and relate the first alterations detected with social and labor risk factors, as well as, their interrelation with tobacco consumption. Method Descriptive observational study during 2015-2016, conducted on 860 workers (331 women and 529 men), between 18-65 years old, from different productive sectors and coming from the Valencian Community and Castilla-La Mancha. Respiratory function was assessed using spirometric parameters (FEV / FVC, FEV1, FVC), CAT test results and oxygen determination (by pulse oximetry). These values have been related to sociodemographic variables: age, sex, body mass index, place of residence and place of work (rural / urban), social class and type of work, with labor variables: location of the current job (indoor / outdoor), exposure to current and previous occupational hazards (gases, vapors and irritant fumes), current and previous labor sector and tobacco consumption, and its relationship with tobacco consumption, as an independent factor. The statistical treatment was carried out by means of a univariate descriptive and bivariate analysis, assessing the possible relationship of dependence between the variables, accepting as a level of significance a value of p less than 0.05. Results Functional tests have shown normal values in the majority of the population. The earliest alterations in these values, within the normal range, have been observed in oxygen saturation and spirometry, especially in FEV1. CAT test has not shown significant results. Age, overweight and especially work or residence in urban areas have shown statistical significance with early respiratory disturbances. Regarding exposure to occupational risks, worse values have been obtained in spirometry and oxygen saturation, with risk sectors such as the chemical or sanitary ones and also in outdoor work, as well as in the lower social classes (IV-V). This significance has not been modified by tobacco consumption. The CAT test has shown little value in this initial phase of functional alterations. Conclusions The workplace is an adequate means for early detection of functional respiratory disturbances in healthy workers, within the preventive framework of our legislation, and within the preventive and promotion activity of occupational health developed by occupational doctors and nurses at the basic units of health and, with the use of simple and accessible techniques such as spirometry and pulse oximetry. The CAT test has not shown benefits in this initial detection phase. The initial detection work, as well as the control and subsequent monitoring must be protocolized, standardized and coordinated with the specialties involved