Multiculturalisme en l'arquitectura de postguerra: Aldo van Eyck i els Cercles de Otterlo

El objetivo de este ensayo es analizar el desarrollo del discurso multicultural en la arquitectura europea de posguerra (50s-60s) y particularmente en la obra del arquitecto holandés Aldo van Eyck (1918-1999), que construyó su marco teórico enriqueciendo la arquitectura moderna con conceptos de las vanguardias de preguerra y diversas culturas no occidentales. Los Círculos de Otterlo, presentados en el último CIAM (1959), fueron el intento de síntesis de su método proyectual, sostenido sobre una perspectiva del tiempo heredada de James Joyce. Tras una introducción al contexto arquitectónico de su época, se realiza una revisión conceptual de los referentes de Van Eyck a través de los escritos de Carola Giedion-Welcker, su mentora en Zúrich. Posteriormente, se analiza la casa de los Van Eyck en Loenen, interpretada como Colección de experiencias-objetos-recuerdos. Se utilizan los objetos para desvelar cómo los viajes y el coleccionismo sostuvieron una visión no universalista desde la que la arquitectura fue profundamente transformada. Bajo el prisma de los Círculos de Otterlo, la obra de Van Eyck aparece como resultado de una reconciliación de múltiples culturas. En su casa, en tanto que Colección, están escondidas las claves para comprender sus proyectos. Tras esta investigación, la casa se impone como punto de paso obligado para analizar su obra. Esta investigación revisa por primera vez la concepción de los Círculos de Otterlo, explica sus implicaciones teóricas y propone un análisis de su hogar en Loenen como dispositivo atravesado por objetos, habitantes y propuestas espaciales, un enfoque holístico y original para el análisis de lo doméstico.L'objectiu d'aquest assaig és analitzar el desenvolupament de l'discurs multicultural en l'arquitectura europea de postguerra (50s-60s) i particularment en l'obra de l'arquitecte holandès Aldo van Eyck (1918-1999), que va construir el seu marc teòric enriquint l'arquitectura moderna amb conceptes de les avantguardes de preguerra i diverses cultures no occidentals. Els Cercles de Otterlo, presentats en l'últim CIAM (1959), van ser l'intent de síntesi del seu mètode projectual, sostingut sobre una perspectiva de el temps heretada de James Joyce. Després d'una introducció a l'context arquitectònic de la seva època, es realitza una revisió conceptual dels referents de Van Eyck a través dels escrits de Carola Giedion-Welcker, la seva mentora a Zuric. Posteriorment, s'analitza la casa dels Van Eyck a Loenen, interpretada com Col·lecció d'experiències-objectes-records. S'utilitzen els objectes per revelar com els viatges i el col·leccionisme van sostenir una visió no universalista des de la qual l'arquitectura va ser profundament transformada. Sota el prisma dels Cercles de Otterlo, l'obra de Van Eyck apareix com a resultat d'una reconciliació de múltiples cultures. A casa, com a Col·lecció, estan amagades les claus per comprendre els seus projectes. Després d'aquesta investigació, la casa s'imposa com a punt de pas obligat per analitzar la seva obra. Aquesta investigació revisa per primera vegada la concepció dels Cercles de Otterlo, explica les seves implicacions teòriques i proposa una anàlisi de la seva llar a Loenen com a dispositiu travessat per objectes, habitants i propostes espacials, un enfocament holístic i original per a l'anàlisi del que domèstic.This research aims to analyse the development of a multiculturalist discourse in European post-war architecture (1950s-1960s). It focuses on the work of the Dutch architect Aldo van Eyck (1918-1999), who built his theoretical framework by merging modern architecture, pre-war avant-garde and the artistic production of non-Western cultures. The Otterlo Circles, presented by Van Eyck during the last CIAM (1959), were an attempt to synthesize a complex design methodology based on a concept of time inherited from James Joyce. After introducing the post-war architectural context of his time, we take the writings of Carola Giedion-Welcker, Van Eyck’s mentor in Zurich, as a starting point for a conceptual analysis of his essays. The three official versions of the Otterlo Circles are then presented, suggesting an unofficial fourth version: Van Eyck’s house in Loenen aan de Vecht, which will be interpreted as a Collection of experiences-objects-memories. The house and its objects will be used as an initial step to unpack how global travel and art collecting sustained a non-universalist view which gave rise to a profound reconceptualization of architecture. By using the Otterlo Circles, Van Eyck’s work appears as the result of a reconciliation of many different cultures, discovered through travels and reading. The keys to understanding his designs are to be found in his house, in the multicultural Collection of objects and strategies he used to build his personal discourse. Following this research, Van Eyck’s own house stands out as a necessary place to start any analysis of his work. This research, for the first time, attempts a conceptual explanation of the Otterlo Circles, exploring its theoretical implications for architectural design. Moreover, it develops a novel analysis of his home in Loenen, not only as an architectural project, but as a device intersecting with objects, inhabitants and spatial concepts, a holistic approach to the analysis of domesticity.Peer Reviewe