Evaluació de la resposta estructural d'edificis aïllats i agregats de maçoneria no-reforçada

Al segle XIX la ciutat de Barcelona va decidir expandir-se per poder donar espai a l’augment de població a la ciutat fruit de l’esclat de la Revolució Industrial i de la necessitat de la millora de les condicions de vida dels barcelonins. Així doncs, s’origina el projecte de l’Eixample ideat per Ildefons Cerdà. Les noves construccions es realitzaren a base d’obra de fàbrica o maçoneria no-reforçadai de manera que els edificis quedessin en contacte uns amb els altres formant així un macro-agregat d’edificis que podia arribar a ser de tota l’illa. La falta de coneixement, tècniques constructives i el poc control en l’elaboració dels materials constructius van provocar que aquests edificis no estiguessin preparats davant una possible amenaça sísmica.Molts d’aquests edificis segueixen existint avui en dia i amb l’avanç de les tècniques de càlcul i les noves normatives constructives es poden realitzar càlculs bastant precisos sobre el comportament d’aquests edificis sobre l’actuació d’una càrrega lateral en aquests originada a causa d’un terratrèmol.És important doncs, l’estudi de les possibles conseqüències que pot ocasionar un sisme en aquestes construccions que afectarien a un gran nombre d’habitants de la capital catalana.La finalitat d’aquest treball doncs, serà calcular com afectaria un terratrèmol en un edifici de maçoneria no-reforçada si aquest perd el recolzament amb els edificis contigus i comparar el comportament amb un model d’agregat de dos edificis, en aquest cas iguals en mida i nivells. Així doncs, s’ha trobat un model existent de l’Eixample de Barcelona per poder basar l’estudi en dades reals. Aquest anàlisi s’ha realitzat aplicant les normatives espanyoles i europees amb el mètode estàtic no lineal N2 per l’anàlisi estàtic i el proposat al projecte RISK-UE per l’anàlisi fràgil. Els resultats obtinguts mostren uns índexs de dany que poden arribar a sobrepassar valors del 50% mostrant així l'alta vulnerabilitat d'aquest tipus d'edificis. També mostren que, pel cas d'estudi, la influència de tenir o no l'edifici contigu no afecta en els valors d'índex de dany.Malgrat això, el comportament de l’agregat és més fràgil, suportant valors de tallant superiors, però permetent desplaçaments al sostre inferiors respecte l’aïllat. Això últim és d’esperar ja que l’agregat presenta una planta més amplia amb la participació d’un major nombre d’elements els quals aporten aquesta rigidesa