Beques i ajuts per a l'allotjament universitari. La política de beques com a peça fonamental per al projecte de mobilitat universitària que promou la UE i l'allotjament universitari

Objetivo: El objetivo de este artículo es estudiar la política de becas y ayudas para el alojamiento universitario español. Esta política no es solo una pieza fundamental para el proyecto de movilidad universitaria que promueve la UE sino también una condición necesaria para facilitar el acceso a la universidad de los jóvenes de familias con más dificultades económicas. Metodología: La metodología utilizada ha sido de análisis comparado de las políticas seguidas en el periodo 2008-2011 con las seguidas en 2017. Conclusiones: Actualmente 71% de los estudiantes no cambian de domicilio cuando ingresan en la universidad. Del resto, el 68% comparte piso. Si se analiza la evolución de las ayudas al alojamiento durante el periodo comprendido entre aquellas dos fechas, se constata que las ayudas han disminuido un 46%, prácticamente la mitad.La razón de esta a reducción tan considerable está sobre todo en la introducción de la variable “rendimiento académico”, que ha condicionado las ayudas no solo a las restricciones económicas que a su vez se han endurecido sino también al aporte de mejores calificaciones. No es objeto de este artículo debatir sobre esta cuestión, sobre el sentido y objetivo de las ayudas al estudio que se basa en criterios de equidad. El cambio que se ha propiciado confunde las políticas de equidad y de ayuda a los más desfavorecidos con las políticas de premio e incentivación de los mejor preparados.Los datos de estos últimos años sobre becas para alojamiento nos muestran que éstas son insuficientes. El número de estudiantes desplazados de sus lugares de residencia habitual que disfruta de ayudas a la movilidad es del 22,6%. Por desgracia, un elevado número de este colectivo no cuenta con estas becas. Originalidad: La originalidad del artículo pasa por la denuncia del cambio a peor de la política de becas y ayudas al alojamiento y la propuesta de un sistema alternativo de ayudas en especie que ayudara a sostener el sistema de residencias y colegios mayores, sin menoscabo del destino finalista de la ayuda al estudiante. El campus ha de cambiar, ha de abrirse y transformarse en una parte de la ciudad, rompiendo su exclusividad como recinto docente, incorporando e incrementando no solo su atractivo para la investigación, sino también para otras actividades económicas relacionadas con la transferencia de conocimiento y el alojamiento universitario como parte indisoluble de las actividades propias de los campus: Espacios Sociales y Campus Didácticos.Objectiu: L'objectiu d'aquest article és estudiar la política de beques i ajudes per a l'allotjament universitari espanyol. Aquesta política no és només una peça fonamental per al projecte de mobilitat universitària que promou la UE sinó també una condició necessària per facilitar l'accés a la universitat dels joves de famílies amb més dificultats econòmiques. Metodologia: La metodologia utilitzada ha estat d'anàlisi comparada de les polítiques seguides en el període 2008-2011 amb les seguides en 2017. Conclusions: Actualment el 71% dels estudiants no canvien de domicili quan ingressen a la universitat. De la resta, el 68% comparteix pis. Si s'analitza l'evolució de les ajudes a l'allotjament durant el període comprès entre aquelles dues dates, es constata que els ajuts han disminuït un 46%, pràcticament la meitat.La raó d'aquesta a reducció tan considerable està sobretot en la introducció de la variable "rendiment acadèmic", que ha condicionat les ajudes no només a les restriccions econòmiques que al seu torn s'han endurit sinó també a l'aportació de millors qualificacions. No és objecte d'aquest article debatre sobre aquesta qüestió, sobre el sentit i objectiu de les ajudes a l'estudi que es basa en criteris d'equitat. El canvi que s'ha propiciat confon les polítiques d'equitat i d'ajuda als més desfavorits amb les polítiques de premi i incentivació dels més ben preparats.Les dades d'aquests últims anys sobre beques per a allotjament ens mostren que aquestes són insuficients. El nombre d'estudiants desplaçats dels seus llocs de residència habitual que gaudeix d'ajudes a la mobilitat és del 22,6%. Per desgràcia, un elevat nombre d'aquest col·lectiu no compta amb aquestes beques. Originalitat: L'originalitat de l'article passa per la denúncia del canvi a pitjor de la política de beques i ajudes a l'allotjament i la proposta d'un sistema alternatiu d'ajudes en espècie que ajudés a sostenir el sistema de residències i col·legis majors, sense detriment de la destinació finalista de l'ajuda a l'estudiant. El campus ha de canviar, ha d'obrir-se i transformar-se en una part de la ciutat, trencant la seva exclusivitat com a recinte docent, incorporant i incrementant no només el seu atractiu per a la investigació, sinó també per a altres activitats econòmiques relacionades amb la transferència de coneixement i el allotjament universitari com a part indissoluble de les activitats pròpies dels campus: Espais Socials i Campus Didàctics.Objective: The objective of this article is to study the policy of scholarships and grants for Spanish university residences. This policy is not only a fundamental piece for the university mobility project, promoted by the EU, but also a necessary condition to facilitate university access for young people from families with more economic difficulties. Methodology: The methodology used has been a comparative analysis of the policies followed in the 2008-2011 period with those followed in 2017. Conclusions: Currently 71% of students do not change their address when they enter the university. Of the rest, 68% share a flat. If the evolution of housing aids is analysed, during the period between those two dates, it is found that aid has decreased by 46% on that period, practically half.The reason for this considerable reduction is above all in the introduction of the variable "academic performance", which has conditioned the constraints on economic aid and hardened the contribution of better qualifications. It is not the object of this article to debate on this issue, based on criteria of equity for study aids. The change that has been brought, confuses the policies of equity and of helping the most disadvantaged with the policies rewarding and incentivizing the best prepared.The data of recent years on scholarships for accommodation show us that these are insufficient. The number of students displaced from their places of habitual residence who enjoy mobility aids is 22.6%. Unfortunately, a large number of this group that does not have these scholarships. Originality: The originality of the article is to denounce that the change of the policy of scholarships and housing aids has worsen students’ conditions. Also, the proposal of an alternative system of aid in kind will help sustain the system of residences and colleges, without undermining the final destination of student help. The campus has to change, to open and become a part of the city, breaking its exclusivity as a teaching institution, incorporating and increasing not only its attractiveness for research, but also for other economic activities related to transfer of knowledge and university accommodation. Both as an indivisible part of campus activities: Social Spaces and Didactic Campus.Peer Reviewe