The Metrovia as a BRT System - The Case of the City of Guayaquil

La Metrovía de Guayaquil es parte del nuevo sistema de transporte público masivo BRT, el mismo que se presentó como un transporte público masivo que combina estaciones, vehículos, planificación y elementos inteligentes en un sistema integral. Este sistema además involucra corredores de vías de autobuses en carriles segregados, ya sea a nivel o desnivel, así como tecnología de autobús modernizada, sin embargo, dentro del circuito en el que se desarrolla el sistema se evidencia la inexistencia de espacios flexibles y eficaces que impiden el desplazamiento en distancias cortas, es por esto que el uso del vehículo es excesivo dentro de la ciudad tanto en las calles y avenidas como en áreas libres para estacionamientos. Si bien las ciudades no mueren, si no que crecen y se transforman, como consecuencia de la economía local, las necesidades de sus habitantes y de la capacidad de respuesta de las entidades que tienen competencias sobre el mejoramiento de su calidad de vida. Producto de ese crecimiento, la ciudad ha buscado implantar un mecanismo que represente mayores beneficios en términos de tiempo, dinero y calidad del servicio, pero tal vez dejando de lado el estudio de esas particularidades que denotan un respeto por el entorno construido.En Guayaquil uno de los puntos principales es que el centro de la ciudad posee diversos anchos en sus ejes viales que están en algunos casos entre 11 y 18 metros, estas calles, no han sido diseñadas para este sistema de transporte donde además de ocupar los carriles mixtos (vehículos privados, taxis, motos y transporte público) se coloca un elemento central que en este caso son las estaciones de buses. Por ello el objetivo central es identificar como este sistema ha sido parte de la estructura urbana de la ciudad, adicionalmente se busca identificar si es un proyecto de movilidad sostenible y de diversidad en el suelo de la ciudad.La metodología que se plantea es a través de encuestas realizada por el autor como finalidad conocer las diferentes actividades y percepción de los usuarios de la Metrovía, de tal manera que se identifique el uso del sistema, las paradas, troncales y ejes donde existe una movilidad mayor y la calidad de los espacios tanto a nivel de paradas, como de terminales y buses, otro punto es la observación participante u observación participativa que ha sido por muchos años parte del estudio de las ciudades, estudios cualitativos que se incluyen como una forma de recoger información, tales como entrevistas, observación y análisis de documentos.La Metrovía de Guayaquil és part del nou sistema de transport públic massiu BRT, el mateix que es va presentar com un transport públic massiu que combina estacions, vehicles, planificació i elements intel·ligents en un sistema integral. Aquest sistema a més involucra corredors de vies d'autobusos a carrils segregats, ja sigui a nivell o desnivell, així com tecnologia d'autobús modernitzada, però, dins el circuit en el qual es desenvolupa el sistema s'evidencia la inexistència d'espais flexibles i eficaços que impedeixen el desplaçament en distàncies curtes, és per això que l'ús del vehicle és excessiu dins de la ciutat tant en els carrers i avingudes com en àrees lliures per a estacionaments. Si bé les ciutats no moren, sinó que creixen i es transformen, com a conseqüència de l'economia local, les necessitats dels seus habitants i de la capacitat de resposta de les entitats que tenen competències sobre la millora de la seva qualitat de vida. Producte d'aquest creixement, la ciutat ha buscat implantar un mecanisme que representi més beneficis en termes de temps, diners i qualitat del servei, però potser deixant de banda l'estudi d'aquestes particularitats que denoten un respecte per l'entorn construït.En Guayaquil un dels punts principals és que el centre de la ciutat posseeix diversos amples en els seus eixos vials que estan en alguns casos entre 11 i 18 metres, aquests carrers, no han estat dissenyades per a aquest sistema de transport on a més d'ocupar els carrils mixtes (vehicles privats, taxis, motos i transport públic) es col·loca un element central que en aquest cas són les estacions de busos. Per això l'objectiu central és identificar com aquest sistema ha estat part de l'estructura urbana de la ciutat, addicionalment es busca identificar si és un projecte de mobilitat sostenible i de diversitat en el sòl de la ciutat.La metodologia que es planteja és a través d'enquestes realitzada per l'autor com a finalitat conèixer les diferents activitats i percepció dels usuaris de la Metrovía, de tal manera que s'identifiqui l'ús del sistema, les parades, troncals i eixos on hi ha una mobilitat major i la qualitat dels espais tant a nivell de parades, com de terminals i busos, un altre punt és l'observació participant o observació participativa que ha estat per molts anys part de l'estudi de les ciutats, estudis qualitatius que s'inclouen com una forma de recollir informació, com ara entrevistes, observació i anàlisi de documents.The Guayaquil Metro is part of the new BRT transport system, which was presented as a mass public transport that combines stations, vehicles, planning and intelligent elements in an integral system. This system also involves bus corridors in segregated lanes, either level or vertical, as well as modernized bus technology. However, within the circuit in which the system is developed, the inexistence of flexible and efficient spaces that prevent displacement over short distances is evident, which is why the use of the vehicle is excessive within the city, both on streets and avenues, in free areas for parking. Although cities do not die, they grow and transform, as a consequence of the local economy, the needs of their inhabitants and the capacity of response of the entities that have competences on the improvement of their quality of life. Product of that growth, the city has sought to implement a mechanism that represents greater benefits in terms of time, money and quality of service, but perhaps leaving aside the study of those particularities that denote a respect for the built environment.In Guayaquil one of the main points is that the center of the city has different widths in its roads that are in some cases between 11 and 18 meters, these streets, have not been designed for this transport system where in addition to occupy the lanes mixed (private vehicles, taxis, motorcycles and public transport) is placed a central element that in this case are the bus stations. Therefore, the central objective in this research is to analyze the impact that has occurred in the urban structure of Guayaquil from the mass public transport system and how it has contributed to the improvement of the quality of life of the inhabitants of the city. Additionally, we seek to identify how mass public transport is a project of sustainable mobility and diversity in the city's soil.The methodology proposed is through surveys conducted by the author as a purpose to know the different activities and perceptions of the users of the Metrovia, in such a way that the use of the system, stops, trunks and axes where there is mobility is identified greater and the quality of the spaces at the level of stops, terminals and buses, another point is participant observation or participatory observation that has been part of the study of cities for many years, qualitative studies that are included as a form of collect information, such as interviews, observation and analysis of documents.Peer Reviewe