El bon viure i l'ordenament territorial. Una transició sòcio-ecològica en construcció

Objetivo: Países como Bolivia y Ecuador, exponen el Buen Vivir (BV), desde el rechazo al modelo actual de desarrollo con una visión disruptiva y en construcción, abierta hacia Latinoamérica. Proponen una transición socio-ecológica sustentada en la relación armónica entre sociedad y naturaleza. La Constitución del Ecuador, expone a la naturaleza como sujeto de derechos, a la par de los humanos. Propone el enfoque ecosistémico (EE) como metodología de abordaje para el estudio territorial. Sin embargo, sus Planes Nacionales, que pretenden el Ordenamiento Territorial (OT), evidencian formas tradicionales de planificación, inapropiadas por la condición paradigmática del BV. Es objetivo de este trabajo, proponer un “constructo” teórico relacional para salvar el compromiso socio-ecológico del BV, sin repetir estructuras propias del modelo de desarrollo actual. Metodología: Se indaga sobre concepciones fundamentales del BV, el EE y la teoría de la complejidad, para orientar un marco epistémico de OT propio del BV. La discusión planteada, apunta a generar posibilidades para la transferencia práctica del BV con metodologías acordes a este nuevo paradigma, a fin de reducir la vulnerabilidad territorial local a procesos de transformación en diferentes escalas. Conclusiones: Se expone un marco relacional conceptual o “constructo” de OT del BV, el cual presenta la posibilidad de hacer frente al modelo actual de desarrollo, desde la lógica disruptiva. El debate, insta a inferir que la sustentabilidad no puede lograrse en el marco de desigualdad capitalista. Originalidad: La temática es de interés y original, por ser una alternativa radical al modelo capitalista de desarrollo, de aplicabilidad para diferentes territorios.Objectiu: Països com Bolívia i Equador, exposen el Bon Viure (BV), des del rebuig al model actual de desenvolupament amb una visió disruptiva i en construcció, oberta cap a Llatinoamèrica. Proposen una transició sòcio-ecològica sustentada en la relació harmònica entre societat i natura. La Constitució de l’Equador, exposa a la natura com a subjecte de drets, a l'una dels humans. Proposa l'enfocament ecosistèmic (EE) com a metodologia d'abordatge per a l'estudi territorial. No obstant això, els seus Plans Nacionals, que pretenen l'Ordenament Territorial (OT), evidencien formes tradicionals de planificació, inapropiades per la condició paradigmàtica del BV. És objectiu d'aquest treball, proposar un "constructe" teòric relacional per salvar el compromís sòcio-ecològic del BV, sense repetir estructures pròpies del model de desenvolupament actual. Metodologia: Es indaga sobre concepcions fonamentals del BV, l'EE i la teoria de la complexitat, per orientar un marc epistèmic d'OT propi del BV. La discussió plantejada, apunta a generar possibilitats per a la transferència pràctica del BV amb metodologies acords a aquest nou paradigma, per tal de reduir la vulnerabilitat territorial local a processos de transformació en diferents escales. Conclusions: S'exposa un marc relacional conceptual o "constructe" d'OT del BV, el qual presenta la possibilitat de fer front al model actual de desenvolupament, des de la lògica disruptiva. El debat, insta inferir que la sostenibilitat no es pot aconseguir en el marc de desigualtat capitalista. Originalitat: La temàtica és d'interès i original, per ser una alternativa radical al model capitalista de desenvolupament, d'aplicabilitat per a diferents territoris.Objective: Countries like Bolivia and Ecuador expose Good Living (GL), from the rejection of the current model of development with a disruptive and under construction vision, open to Latin America. They propose a socio-ecological transition based on the harmonious relationship between society and nature. The Constitution Ecuador exposes nature as a subject of rights, along with humans. It proposes the eco-systemic approach (EA) as a methodology of boarding for the territorial study. However, their National Plans, which claim Land Management (LM), show traditional forms of planning. They are inappropriate because of the paradigmatic condition of the GL. The objective of this work is to propose a relational theoretical construct to save the socio-ecological commitment of the GL, without repeating structures typical of the current development model. Methodology: It is inquired on fundamental conceptions of the GL, the EA and the theory of the complexity, to orient an epistemic frame of LM for the GL. The proposed discussion aims to generate possibilities for the practical transfer of the GL with methodologies according to this new paradigm, in order to reduce the local territorial vulnerability to transformation processes in different scales. Conclusions: A conceptual relational framework or "construct" of LM of the BV is exposed, which presents the possibility of facing the current model of development, from the disruptive logic. The debate urges to infer that sustainability cannot be achieved within the framework of capitalist inequality. Originality: The theme is interesting and original, as it is a radical alternative to the capitalist model of development, of applicability for different territories.Peer Reviewe