Recuperació paisagística del teixit urbà de Sant Bartomeu del Grau

“La naturaleza sufre cataclismos. Y luego cicatriza. Desde el momento en que se dan por acabadas, las Construcciones del hombre entran en un proceso de degradación irreversible. Su incapacidad de evolucionar las condena, antes o después, a la ruina. Cuando una obra está terminada, está muerta. Por lo contrario, la naturaleza nunca concluye nada.” Sant Bartomeu del Grau (SBG) és un municipi situat arran de la cinglera que limita el Lluçanès i la Plana de Vic, a la comarca d’Osona. Actualment a SBG hi viuen 850 habitants, amb una densitat de població d’uns 25 hab/km2. Cal remarcar que el 98% del terme municipal es sòl no urbanitzable, i només el 2% és sòl urbà. El nucli urbà se situa al nord-est del municipi, juntament amb els veïnats i les urbanitzacions, on hi viuen el 87% dels habitants. El 13% restant es distribueix en petits nuclis i edificacions disseminades de caràcter rural escampades homogènicament pel territori. A finals dels anys 50, l’activitat principal del municipi era l’agrícola. SBG estava format per dos petits nuclis de població que s’enllaçaven entre sí per un eix vertebrador i centre lineal del poble: el carrer Vell. L’any 1963 es va establir en aquest mateix eix la Fàbrica de filats i teixits Puigneró. La fàbrica va créixer molt en poc temps, i va provocar la transformació d’un poble principalment agrícola en un poble amb una activitat industrial molt important. Als anys 90 l’empresa va començar a experimentar importants pèrdues econòmiques i es condemna a Josep Puigneró a delictes contra el medi ambient pels abocaments contaminants. Finalment la fàbrica tanca l’any 2003. La població cau en picat i l’atur arriba a màxims històrics. Al 2006 les naus son adquirides per un inversor i actualment el 68% es troba llogat i en ús. Actualment la fàbrica, ocupa més de 90.000m2 (casi el 30% del sòl urbà del municipi). El seu creixement va durar 30 anys, i es va produir sense cap criteri de planificació. Tan sols es tractava d’anar adossant naus noves al costat de les velles, tenint la precaució de que el nivell del paviment de la planta principal fos sempre el mateix. Una construcció on la morfologia del territori no va suposar cap determinant, i en una de les ampliacions fins i tot es va dinamitar el serrat de Puiggiró, per convertir-lo en una superfície plana. L’entorn és rural, fet que contrasta amb el caràcter industrial de les naus. Unes naus que han esdevingut un paquet continu compacte i desendreçat al llarg de l’eix principal del poble, deixant clara la seva desconnexió amb el territori, i la seva desproporció enfront del casc urbà, on la tipologia dels habitatges és majoritàriament unifamiliar, aïllat o entre mitgeres. Podem dir que es traca d’un objecte fora d’escala, desproporcionat amb el territori, que genera desconnexió territorial, i que és una barrera física que genera segregació i interromp un sender de GR (gran recorregut). En la majoria dels casos es tracta d’instal·lacions obsoletes que generen situacions de risc i perillositat. Ens trobem dins d’un marc d’actuació obsolet. Un POUM que es va redactar en una època on la situació socio-econòmica era una altra, i on les demandes i necessitats actuals no tenen cabuda. Donades aquestes problemàtiques, considerem que la millor intervenció és una deconstrucció selectiva per fases que permeti la disminució de la superfície de naus industrials obsoletes i, conseqüentment, la millora de les condicions d’habitabilitat de les naus adjacents al buit. Un procés que ja va començar l’any 2010 amb l’enderroc d’una part de la fàbrica i construcció de la Plaça Nova. Les intencions i objectius a assolir amb aquesta deconstrucció són: Re-escalar el volum de naus i re-naturalitzar per recuperar els valors naturals perduts. Millora de la connectivitat urbana i natural, generant permeabilitat i connexió del GR. Actuació amb responsabilitat ecològica. Bona gestió de l’aigua i dels recursos materials i dels recursos econòmics. Metabolitzar i digerir in situ els residus generals per la desconstrucció. És a dir, volem que la pròpia intervenció de reconstrucció sigui la que digereixi les runes de la desconstrucció. La proposta d’espai públic es caracteritza per alliberar el nucli urbà de la presència massiva de naus, generant un marge natural entre el complex industrial i la zona residencial. La principal voluntat és la de recuperar el serrat de Puiggiró, que va ser dinamitat per fer possible la construcció de la fàbrica i va deixar una morfologia del territori molt complexa amb uns desnivells de fins a 11 metres. Amb aquesta intervenció es vol recuperar i potenciar el paisatge natural perdut a partir de la renaturalitzacio, reduint l’escala de les naus per una millor integració d’aquestes dins del territori i, sobretot, ajustant-nos a les demandes i necessitats actuals del municipi de Sant Bartomeu del Grau. // “La naturaleza sufre cataclismos. Y luego cicatriza. Desde el momento en que se dan por acabadas, las Construcciones del hombre entran en un proceso de degradación irreversible. Su incapacidad de evolucionar las condena, antes o después, a la ruina. Cuando una obra está terminada, está muerta. Por lo contrario, la naturaleza nunca concluye nada.” Sant Bartomeu del Grau es un Municipio siuado en la comarca de Osona. Actualmente viven 850 habitantes, con una densidad de población de unos 25 hab/km2. El 98% del término municipal es suelo no urbanizable, y sólo el 2% es suelo urbano. En el casco urbano viven el 87% de los habitantes. El 13% restante se distribuye en pequeños núcleos y edificaciones diseminadas de carácter rural repartidas de manera homogénea por el territorio. En el año 1963 se estableció en el eje vertebrador del pueblo la Fábrica de filats i teixits Puigneró. Creció mucho en poco tiempo, y provocó la transformación de un pueblo principalmente agrícola en un pueblo con una actividad industrial muy importante. En los años 90 la empresa empezó a experimentar importantes pérdidas económicas y se condena a Josep Puigneró por delitos contra el medio ambiente por los vertidos contaminantes. Finalmente la fábrica cierra en 2003. La población cae en picado y el paro llega a máximos históricos. Actualmente la fábrica ocupa más de 90.000m2 (casi el 30% del suelo urbano del municipio). Su crecimiento duró 30 años, y se produjo sin ningún criterio de planificación. Se trata de un objeto fuera de escala, desproporcionado con el territorio que genera segregación e interrumpe un camino del GR. En la mayoría de los casos, además, se trata de instalaciones obsoletas que generan situaciones de riesgo y peligrosidad. Dadas estas problemáticas, consideramos que la mejor intervención es una desconstrucción selectiva por fases que permita la disminución de la superficie de naves industriales. Las intenciones y objetivos de esta desconstrucción son: 1. Re-escalar el volumen de naves y re-naturalizar para recuperar los valores naturales perdidos. 2. Mejora de la conectividad urbana y natural, generando permeabilidad y conexión del GR. 3. Actuación con responsabilidad ecológica. 4. Buena gestión del agua y de los recursos materiales y de los recursos económicos. 5.Metabolitzar y digerir in-situ los residuos generales por la desconstrucción. Queremos que la propia intervención de reconstrucción sea la que digiera los escombros de la desconstrucción. La propuesta de espacio público se caracteriza por liberar el casco urbano de la presencia masiva de naves, generando un margen natural entre el complejo industrial y la zona residencial. La principal voluntad es la de recuperar la sierra de Puigiró, que fue dinamitada para hacer posible la construcción de la fábrica y dejó una morfología del territorio muy compleja. Con esta intervención se quiere recuperar y potenciar el paisaje natural perdido a partir de la re-naturalización, reduciendo la escala de las naves por una mejor integración de estas dentro del territorio y, sobre todo, ajustándonos a las demandas y necesidades actuales del municipio de Sant Bartomeu del Grau