Transició cap a la descarbonització a la UE: cas d'estudi Alemanya

La Unió Europea s’ha marcat uns objectius estratègics per al 2020 relacionats amb els àmbits de treball, investigació i desenvolupament, clima i energia, educació, inclusió social i reducció de la pobresa. Dins el clima i energia s’ha proposat: reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, participació del 20% de les energies renovables en el consum brut final d’energia i un 20% de millora en l’eficiència energètica. Per l’assoliment d’aquests objectius cada un dels Estats Membre de la Unió Europea té assignats uns propòsits individuals. En el cas d’Alemanya són: reducció del 40% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, participació de les renovables en un 18% i reducció del 20% del consum d’energia. Alemanya està aplicant diverses polítiques per tal d’assolir aquests objectius. A principis de cada any s’encarrega de presentar un National Reform Programme (programa nacional de reformes) on explica quines polítiques aplicarà de cara al futur. La Comissió Europea s’encarrega de presentar una sèrie de recomanacions que més tard són aprovades pel Consell Europeu. Alemanya presenta a l’any següent un altre National Reform Programme on esmena les polítiques que s’implementaran tenint en consideració les aportacions de la Unió Europea de l’any anterior. Totes aquestes mesures tenen un efecte directe en l’evolució del país cap als seus objectius individuals. Analitzar tant la metodologia de presa de decisions polítiques com els resultats reals de la seva implementació formaran part dels objectius d’aquest treball