La ciutat cap al mar. Oficina de turisme i museu

Barcelona. Mar i muntanya. Dues característiques geogràfiques dins la nostre ciutat que ens atrauen en un intent d’esbargir-nos de la metròpolis. Actualment, però, ¿com són les connexions de la ciutat a aquests elements? ¿Per a qui estan pensades, per al cotxe o per al vianant? Proposo repensar l’arribada de la ciutat al mar en l’eix Born (Basílica de Santa Maria del Mar) – Pla de Palau – Barceloneta. Modifico el recorregut viari i desplaço la Llotja de Mar neoclàssica de manera que la descarrega de la ciutat queda alliberada més dignament. Col·loco un edifici de nova construcció que actua de ròtula provocant una transició entre els dos ambients. A partir d’un anàlisi d’unes possibles derives donades pels moviments dels vianants i sempre amb la voluntat d’estirar la ciutat, es reprodueix una mançana dels Pòrtics de Xifré i, a les plantes baixes, es fragmenta. Per altre banda, l’estació de metro de La Barceloneta es transporta en aquest nou eix, creant, així, un nou epicentre. Com s’estableix una relació directe entre l’edifici-ròtula, el metro i la Llotja, es prolonga part del primer, tal com si fos una porta, un sostre que emmarca l’entrada del seu edifici annex en forma de voladís. Formalment, en la part est el volum de la planta baixa i primera conquereix tota la parcel•la excepte que està trencat pel mig a causa del pas interior. Rep llum a partir d’un lluernari enmig del hall. A partir de la planta segona s’estiren dos braços de manera que la llum entra per les façanes i abasteix tota la profunditat. En la part oest sempre manté la mateixa amplitud excepte quan ambdós ‘fragments’ s’uneixen a les plantes tercera i quarta. El programa ve donat per una intenció de voler servir a tots els tipus de vianant. Per un costat, proporcionar a la gent de barri un lloc de trobament, de lectura i estudi. Per altre costat, un espai de consulta i lleure per al turista. Així, compta amb: oficina de turisme, tallers, mediateca, museu, comerç, restauració, aules i oficines. L’aspecte exterior transmet tradicionalitat, mantenint la simptonía amb el seu voltant i sense destacar per damunt de cap altre. La façana és ventilada amb revestiment exterior de totxo gero. És una pell que es mou segons el que li passa a l’interior. A vegades, s’intercala amb un brick de pavès transparent i a vegades canvia de mida. La mida i el ritme de les obertures també varia depenent de l’orientació i ús. La coberta és ventilada i el forjat de la planta baixa és sanitari per a ventilar les humitats provinents del nivell freàtic a -3.50m. L’estructura és tota d’acer. El forjat és unidireccional de plaques alveolars ja que buscava grans llums per a major llibertat de moviment i visuals. El nucli vertical en l’edifici est està ubicat en la intersecció dels dos braços abans esmentats, i el de l’edifici oest col·locat simètricament enmig per ajudar a aguantar el voladís