Sustainability in the post-disaster temporary housing management for urban areas

Many people lose their homes every year due to natural disasters. One of the major challenges to mollify displaced persons is the provision of adequate post-disaster accommodations, temporary housing (TH) being the most common alternative. While the need for TH is dramatically increasing, this is criticized from a sustainability standpoint. Contrarily, a universal approach to temporary housing cannot successfully deal with this issue because each recovery has singular conditions. In this context, temporary housing units (THUs) have been used to serve as an alternative residence while the permanent housing process is being completed. This model has been widely used in previous recovery programs even though several drawbacks have been reported. Nonetheless, the lack of potential of certain areas persuades decision-makers to implement THUs. In view of this contradictory panorama, it is evident that decision-makers need to be supported in selecting adequate type of THUs to reduce the negative impacts of TH when there is no other possibility. To this end, this research presents a novel approach to determine sustainable solutions for TH in terms of economic, environmental and social requirements while integrating the stakeholders' preferences and the local conditions. This has been calibrated and validated with 5 study cases: (1) earthquakes in Turkey (1999), (2) Iran (2003), (3) Italy (2009), (4) and tsunami in Indonesia (2004), and (5) hurricane and flood in USA (2005). The proposed approach results in four new models: (1) a conceptual model oriented to assess the sustainability of post-disaster temporary housing alternatives; (2) a model to support decision-makers in discriminating the optimal site location of temporary housing; (3) a model to determine potential area subsets that meet certain area requirements to settle the THUs; and (4) a model for choosing optimized THUs. These models are directly based on the sustainability concept integrating the three main accepted pillars (economic, environmental and social). It should be emphasized that the MIVES method has been used throughout the research to deal with the sustainability assessment. This method permits minimizing the subjectivity in the decision-making process and relies on the value function concept. This new general approach is meant and designed to be a decisive support for decision-making in the field of TH management.Gran quantitat de persones perden el seu habitatge cada any a causa dels desastres naturals. Un dels reptes més importants per atendre aquestes persones desplaçades és proveir-los d'allotjaments després del desastre, essent l'habitatge temporal (HT) l'alternativa més comuna. Tot i que la necessitat per HT està creixent dramàticament, aquesta solució es critica des del punt de vista de la sostenibilitat. Per contra, un enfoc universal al tema de l'habitatge temporal no pot fer front amb èxit amb aquest problema, ja que cada cas de recuperació té condicions singulars. En aquest context, les unitats d'habitatge temporal (UHTs) s'han utilitzat per a servir com a residència alternativa mentre el procés de construcció de l'habitatge permanent s'està acabant. Aquest model ha estat àmpliament utilitzat en els programes de recuperació anteriors tot i que s'han detectat diversos inconvenients. No obstant això, la manca de potencial de recuperació de certes àrees persuadeix als prenedors de decisions a implementar UHTs. A causa d'aquest contradictori panorama, és evident que els prenedors de decisions necessiten ser recolzats en la selecció adequada del tipus de UHTs per així reduir els impactes negatius dels HTs quan són la única alternativa possible. Amb aquesta finalitat, aquesta investigació presenta un nou enfoc per determinar solucions sostenibles per a HT tenint en compte requeriments econòmics, ambientals i socials; al mateix temps que integra les preferències dels actors implicats i les condicions locals singulars. Això ha estat configurat i validat amb 5 casos d'estudi : (1) terratrèmols a Turquia (1999), (2) Iran (2003), (3) Itàlia (2009), (4) i tsunami a Indonèsia (2004), i (5) huracans i inundacions a EUA (2005). L'enfoc proposat resulta en quatre nous models: (1) un model conceptual orientat a avaluar la sostenibilitat de les alternatives d'habitatge temporal després d'un desastre; (2) un model per donar suport a la presa de decisions en la discriminació de la ubicació del lloc òptim d'allotjament temporal; (3) un model per a determinar subconjunts d'àrees amb potencial que compleixen amb certs requisits de superfície on allotjar UHTs; i (4) un model per a l'elecció d'UHTs optimitzats. Aquests quatre models es basen directament en el concepte de sostenibilitat que integra els tres principals pilars reconeguts (econòmic, ambiental i social). Cal fer èmfasi en que el mètode MIVES s'ha utilitzat durant tota la investigació per a dur a terme l'avaluació de la sostenibilitat. Aquest mètode permet reduir al mínim la subjectivitat en el procés de presa de decisions i es basa en el concepte de funció de valor. Aquest nou enfocament general està destinat i dissenyat a ser un suport decisiu per a la presa de decisions en l'àmbit de la gestió d'HT