Evaluating the impact of future memory technologies in the design of multicore processors

"It’s the Memory, Stupid!" In 1996, Richard Sites, one of the fathers of Computer Architecture and lead designer of the DEC alpha, wrote a paper [36] with the title above. In that paper he realized that the only important design issue for microprocessors in the next decade would be the memory subsystems design. After more than a decade later, the community of researchers started to digest and internalize this quote. Now, after more than two decades, it can be said that a lot of progress has been done since 1996 but the expectations of the enormous data sets that software is going to handle in the followings years tells that more aggressive designs are needed. Another reason new memory technologies are needed is because of the multicore architecture which has increased the required memory bandwidth. This architecture completely extended across the main computer sectors was the result of continuing the Moore’s law in exchange of adding more difficulties for software and hardware developers. All of this has promoted this project. First, it has been decided to create a bridge of the state of the art DRAM simulator Ramulator [30] with the micro-architecture simulator TaskSim [34]. Once the bridge has been completed, the second goal of this project has been to make an evaluation of the impact of the current and future memory technologies in multicore architectures. As a first approach, this new infrastructure has been used to evaluate the behavior of several parallel applications concluding that the execution time of the applications varies significantly across different memory technologies which even increase the differences while simulating different processors. The doubtless winner among all the memory technologies evaluated has been HBM which in some cases has achieved the best expected memory cycle response time."És la Memòria, Estúpid!" El 1996, Richard Sites, un dels pares de l’Arquitectura de Computadors i dissenyador principal del DEC Alpha, va escriure un article [36] amb el títol anterior. En aquest article es va adonar que l’única qüestió important per al disseny de microprocessadors en la dècada següent seria el disseny de subsistemes de memòria. Després de més d’una dècada, la comunitat d’investigadors va començar a digerir i assimilar aquesta cita. Ara, després de més de dues dècades, es pot dir que un gran progrés s’ha fet des de 1996, però les expectatives dels enormes conjunts de dades que el software utilitzarà en els següents anys indica que es necessiten dissenys més agressius. Una altra raó per el qual es necessiten noves tecnologies de memòria és degut a les arquitectures multinucli que augmenten l’ample de banda de memòria requerit. Aquesta arquitectura completament estesa a través dels sectors principals va ser el resultat de seguir la llei de Moore a canvi d’afegir més dificultats per als desenvolupadors de software i hardware. Tot això ha promogut aquest projecte. En primer lloc, s’ha decidit crear un pont sobre el capdavanter simulador de DRAM Ramulator [30] amb un de micro-arquitectura TaskSim [34]. Una vegada que s’ha completat el pont, el segon objectiu d’aquest projecte ha estat fer una avaluació de l’impacte de les tecnologies de memòria actuals i futures en les arquitectures multinucli. Com a primera aproximació, s’ha utilitzat aquesta nova infraestructura per avaluar el comportament de diverses aplicacions paral·leles arribant a la conclusió que el temps d’execució de les aplicacions varia significativament entre diferents tecnologies de memòria, que fins i tot augmenten les diferències amb la simulació de diferents processadors. El guanyador, sens dubte, entre totes les tecnologies de memòria ha estat HBM que en alguns casos ha aconseguit el millor temps de cicle de memòria esperat."Es la Memoria, Estupido!" En 1996, Richard Sites, uno de los padres de la Arquitectura de Computadores y diseñador principal del DEC alpha, escribió un artículo [36] con el título anterior. En ese artículo se dio cuenta de que el único problema de diseño importante para los microprocesadores en la próxima década sería el diseño del subsistema de memoria. Una década más tarde, la comunidad de investigadores comenzó a digerir e interiorizar esta cita. Ahora, después de más de dos décadas, se puede decir que se han hecho muchos progresos desde 1996, pero las expectativas de los enormes conjuntos de datos que el software va a manejar en los próximos años indican que se necesitan diseños más agresivos. Otra razón por la que se necesitan nuevas tecnologías de memoria es debido a la arquitectura multinúcleo que aumenta el ancho de banda de memoria requerido. Esta arquitectura completamente extendida a través de los principales sectores fue el resultado de continuar la ley de Moore a cambio de añadir más dificultades para los desarrolladores de software y hardware. Todo esto ha promovido este proyecto. En primer lugar, se ha decidido crear un puente entre el potente simulador de DRAM Ramulator [30] con uno de micro-arquitecura TaskSim [34]. Una vez que el puente se ha completado, el segundo objetivo de este proyecto ha sido hacer una evaluación del impacto de las tecnologías de memoria actuales y futuras en arquitecturas multinúcleo. Como primera aproximación, se ha utilizado esta nueva infraestructura para evaluar varias aplicaciones paralelas llegando a la conclusión de que el tiempo de ejecución de las aplicaciones varía significativamente entre las diferentes tecnologías de memoria y que incluso aumentan las diferencias al simular diferentes procesadores. El ganador sin duda entre todas las tecnologías de memoria evaluadas ha sido HBM que en algunos casos ha logrado el mejor tiempo de ciclo de memoria de respuesta esperado