Església i ciutat : el paper dels temples parroquials en la construcció de Barcelona

La contribució de les esglésies al desenvolupament i a l’articulació dels barris de Barcelona és un tema clau per a la comprensió de la ciutat. Les múltiples i variades formes objectivables del creixement de Barcelona -síntesi morfològica dels seus projectes arquitectònics i urbanístics, units a episodis socials, polítics, econòmics, culturals i religiosos- són testimonis directes per entendre un entramat molt més ric i complex, on les esglésies hi tenen, sovint, un paper actiu, clarificador i protagonista. A més a més, a banda de l’índole simbòlica, al temple s’afegeixen atributs com ara monumental, al·legòric o referencial, que fan que s’inverteixin tots els recursos disponibles per a la seva construcció, i que s’hi bolqui el progrés estructural, constructiu i compositiu de cada època. I per molt que actualment la societat s’hagi secularitzat, les esglésies segueixen estant molt vinculades a l’imaginari de la cultura popular i continuen existint, articulant i aglutinant la ciutat de Barcelona. L’estudi té com a objectiu principal generar una col·lecció crítica del conjunt d’enclavaments urbans barcelonins protagonitzats avui per una església parroquial. La hipòtesi inicial és que a partir de les esglésies es pot entendre el creixement de la ciutat, tant des del punt de vista del seu desenvolupament urbanístic com de la progressiva materialització del lloc. Així, el treball es planteja en tres capítols principals que corresponen a tres distàncies focals: una primera, més llunyana, que estudia la contribució de les esglésies parroquials a la forma del creixement de la ciutat; una segona, a una escala més propera, que analitza l’espai urbà adjacent als temples per desgranar-ne el seu lligam; i una tercera mirada, més pròxima encara, que es centra en el tipus arquitectònic sacre i en la seva implantació. Tres aproximacions diferents, però entrelligades i complementàries que, tal i com recull el quart capítol, demostren ser més poderoses quan es presenten de manera superposada, permetent explicar una mateixa història: Barcelona a partir de les seves esglésies i les esglésies a partir de Barcelona. Amb aquest viatge d’anada i retorn, i encara apuntant una darrera reflexió en clau de futur que passi per la reutilització d'aquest patrimoni sacre, es vol desplegar la complexitat de temes que deriven de l’àmplia presència d’esglésies parroquials a la ciutat comtal. En termes metodològics, es comença per realitzar un llistat de les 132 parròquies existents dins els límits municipals de la ciutat i es confecciona una col·lecció de fitxes on es bolca de manera sintètica i sistemàtica informació del seu passat, del seu present, la seva planimetria i la seva situació urbana. Aquesta documentació, recopilada de les visites in situ realitzades i dels diversos arxius consultats, conforma el corpus i l’annex de la investigació. L’enfoc metodològic doncs, és alhora deductiu i inductiu. El guió que estructura la tesi se sosté en els objectes arquitectònics analitzats i en l’ampli camp de coneixement que, directament o indirecta, se’n deriva. És per això que garanteix la seva aplicabilitat més enllà de la pròpia ciutat de Barcelona i que es pot traslladar per a l'estudi de qualsevol tipus arquitectònic singular, es tracti o no d’arquitectura eclesial. El repte afrontat resulta en l’elaboració d’un discurs capaç de relacionar els diferents casos d’estudi i de saber destacar aquells més importants. I és que les esglésies avui parroquials demostren tenir una influència cabdal en el desenvolupament de les diferents escales d’aproximació urbana i la seva varietat tipològica contribueix a la riquesa cultural i patrimonial de la ciutat. D’aquesta manera, a partir de la totalitat dels temples parroquials, l’estudi ofereix una interpretació inèdita de Barcelona, proposa alternatives de reús pel futur d’aquests elements sacres i contribueix a l’aportació de coneixement de la ciutat.A contribuição das igrejas paroquiais para o desenvolvimento e articulação dos diferentes bairros de Barcelona é um tema chave para a compreensão da cidade, tanto a nível urbano e arquitetónico como também a nível conjuntural. As múltiplas e variadas formas do crescimento urbano de Barcelona – síntese morfológica dos seus projetos arquitetónicos e urbanos, unidos a episódios sociais, políticos, económicos, culturais e religiosos – são testemunhas diretas para poder entender uma rede muito mais rica e complexa onde as igrejas têm um papel ativo, esclarecedor e, muitas vezes, protagonista. Para além da índole simbólica e transcendental, acrescentam-se ao templo outros atributos como monumental, alegórico ou referencial, motivos pelos quais se investem todos os recursos disponíveis para a sua construção, revelando-se nos mesmos o maior progresso estrutural, construtivo e compositivo de cada época. Assim, as igrejas paroquiais constituem um tipo singular paradigmático para explicar o crescimento de Barcelona, relacionando as formas arquitetónicas construídas com a conjuntura política e económica que as impulsa, a mentalidade da sociedade que as sufraga e a cultura dos arquitetos que as projetam. Durante os séculos XIX e XX, na Catalunha, inicia-se um processo de profanação que se prolonga até ao século XXI, protagonizado por um pensamento eminentemente laico. Talvez seja por isso, e pelos preconceitos que durante um tempo têm acompanhado o assunto sacro, que se trata de uma investigação inédita. Mas na verdade, por muito que a sociedade e o estado democrático se tenham secularizado, os templos paroquiais continuam a estar muito vinculados à cultura popular e continuam a existir, articular e aglutinar a cidade de Barcelona, na qual existem mais igrejas construídas durante os últimos setenta anos, do que em todos os séculos anteriores. O estudo tem como objetivo principal gerar uma coleção crítica do conjunto de enclaves urbanos barcelonenses protagonizados por uma igreja paroquial. A hipótese inicial é que a partir das igrejas pode-se entender o crescimento da cidade, tanto a partir do ponto de vista do seu desenvolvimento urbanístico como da progressiva materialização do lugar. E durante o decorrer da tese, demonstra-se que, certamente, a ligação entre o templo e a cidade torna-se presente, duma maneira ou de outra, desde as primeiras igrejas fundacionais até às dos últimos bairros criados, passando pelas que têm desaparecido e têm gerado novas praças ou aquelas que, aproveitando a sua magnífica fábrica, têm sido reutilizadas para outras funções mais de acordo com as necessidades da sociedade atual.The contribution of churches to the development and articulation of neighborhoods of Barcelona is a key element for the comprehension of the city. Various forms which can be put in objective terms in relation to its urban growth’ a morphological synthesis of its architectural and urban projects that are connected to social, political, economical, cultural and religious events’ are direct testimonies to understand a much more elaborate and complex framework, where churches often play a refining, active, and major role. This role does not only derive from their symbolic nature, but also from other attributions rendering them monumental, allegorical or referential, which implies the full investment of all available resources in their construction, with a complete dedication to the structural, constructive and synthetic progress of each time period. Even though the society has become more secular at the present, churches continue to exist, to articulate, and to glue the city of Barcelona together. The main objective of the research is to generate a critical collection of the parish churches of Barcelona and their close urban environment. The initial hypothesis is that, the growth of the city can be analyzed based on churches, not only in terms of urban planning, but also through the formalization of close urban surrounding of these structures. Thus, the study is presented in three main chapters which correspond to three different scales: the first one, as the largest scale, studies the contribution of parish churches to the city’s form of urban development; the second one, on a closer scale, analyses the urban elements adjacent to the temples in order to reveal their relation; and the third one, which is the closest, focuses on the architectural typology and its implementation. Three different approaches, intertwined and complementary of each other, become even more powerful when superimposed and presented together, depicting the same story from two different angles, as explained in the fourth chapter: Barcelona based on its churches, and churches based on Barcelona. With this round trip, and a last reflection which focuses on the adaptive reuse of this heritage, it is intended to unravel the complexity of subject matters which rise from the broad presence of parish churches in Barcelona. As the methodology, the study begins with a complete list of 132 existing parish churches within the municipal limits of the city and follows with a datasheet catalog with 132 cases which present the information about their past and present, including the plans and locations, all organized in a synthetic and systematic manner. This documentation, gathered from in-situ visits and archive consultations, establishes the annex and the corpus of the research. The methodological approach is thus deductive and inductive. The outline that structures the thesis arises from the case studies analyzed and the broad field of knowledge derived from them. For this reason, its applicability goes beyond the city of Barcelona and it can also be transferred to the study of any other singular architectural type, whether or not ecclesiastical. The challenge which is faced with, results in the elaboration of a discourse, which proves capable of forming relations between different case studies and highlighting the most important ones among them. Churches which are currently parochial provide a major influence on different scales of urban development, and their diverse typology contributes to the cultural heritage of the city. Therefore, based on the totality of churches, the study offers an unprecedented interpretation of Barcelona, suggests alternative reuses for the future of these structures and contributes to our knowledge of the city