Diagnosi de patologies, propostes d'intervenció i seguiment de la rehabilitació d'un edifici a la Av. Gaudí, 85

Aquest treball es basa en la rehabilitació de la façana posterior, la coberta i diferents elements de la caixa d’escala d’un edifici d’habitatges entre mitjaneres, situat a l’Eixample de Barcelona. Va ser construït a l’any 1928, per la qual cosa se’l pot classificar dins de l’etapa postmodernista i, per tant, es va edificar seguint les tècniques constructives i utilitzant els materials típics de l’època. Per exemple, es va utilitzar fàbrica d’obra ceràmica no només a murs, sinó també en l’estructura de les voltes d’escala i en forjats en forma de revoltons. Per altra banda, el conglomerant més utilitzat era el morter de calç aèria i en menor mesura el ciment. Es comença la diagnosi de les patologies que s’han observat en una primera inspecció visual de l’edifici i es fa una proposta d’intervenció per a cada una, encara que després han aparegut noves lesions que també s’han tractat. A continuació es redacten els diferents apartats que formen un projecte de rehabilitació. En primer lloc, es selecciona la maquinària, mitjans auxiliars necessaris i es realitza una descripció dels processos constructius que es portaran a terme. En segon lloc, es fan uns amidaments i un pressupost aproximat de les obres. En tercer lloc, s’ha redactat un estudi bàsic de seguretat i salut en el qual s’identifiquen i avaluen els riscos als quals s’enfrontaran els treballadors, i es proposen les mesures preventives que aquests tenen que prendre. A continuació, es realitza el seguiment de la obra incorporant fotografies, especificant els processos constructius i els materials que s’han utilitzat. Es detalla el què han parlat l’arquitecte tècnic i el cap d’obra. Es comença muntant una bastida a la façana davantera per fer el subministrament de material, que s’ha de transportar al pati posterior passant per la coberta, i poder evaquar la runa. Després es va col·locar la bastida, per poder fer la intervenció a la façana posterior, que es recolzava sobre el sostre dels locals de planta baixa. Però, com que no era segur que aquest suportés la càrrega i no es podia apuntalar l’interior, es va dissenyar un sistema d’encavallada format per bigues IPN anclades a la façana posterior i recolzades sobre la solera del pati interior. Llavors ja es va poder muntar la bastida amb tots els elements de protecció necessaris i obligatoris. Una vegada fet això es van tapiar les obertures de la façana i derribar les lloses de les tribunes. Després es va veure que les bigues que les suportaven eren també les del forjat interior i que algunes no només estaven oxidades però també corrosionades. Per tant, les primeres es van tractar i de les segones es va tallar la part que queda al exterior i es va dissenyar un sistema de reforç per la part interior. Mentre s’esperava que aquestes estructures de reforç estiguéssis muntades i soldades, es va començar la rehabilitació de l’ampit de la coberta i el badalot. Posteriorment, es va continuar amb la construcció de les noves lloses per les tribunes de la façana posterior, es va arrebossar i es van realitzar els envans de separació ja que cada planta conté dos habitatges. Finalment, es van estucar els paraments verticals i es va col·locar la capa de pavimentació de les lloses. Tot i això, encara ara, a finals de gener del 2016, queda molta feina per fer. Falta aïllar tèrmicament les parts de façana posterior que donen directament amb l’exterior, tancar les tribunes amb fusteria d’alumini, substituir el paviment de la coberta i potser impermeabilitzar-lo, i hidrofugar els murs de la caixa d’escala