Optimització dels recursos en una fàbrica d’Indonèsia i posterior aplicació al món occidental

El treball que llegirà a continuació està dividit en dues parts les quals estan relacionades entre sí però tenen finalitats diferents. La primera part es basa en la optimització dels recursos a OTAZEN (una fàbrica de mobles de fusta d’Indonèsia) i la segona es tracta de l’adaptació d’aquesta optimització en el món occidental. L’objectiu principal de la primera part ha estat el de detectar un problema que tingués l’empresa i arribar a dissenyar un producte/servei per a solucionar-lo. Aquest procés ha estat realitzat íntegrament a Indonèsia en una estada de 4 mesos a l’empresa OTAZEN i es basa en una barreja entre investigació, experimentació, disseny i producció totalment autònoma. El problema detectat va ser el de la sobreproducció de serradures que tenia la fàbrica diàriament, juntament amb la dificultat d’emmagatzematge d’aquestes i la necessitat de rebutjar-les sense treure’n cap benefici. Després de diferents investigacions, experimentacions i assaigs es va arribar a la conclusió que es podien crear briquetes de fusta (realitzades amb aquestes serradures sobrants) i que aquestes es poguessin fer servir per a llençar-les a la caldera la qual activa els forns d’assecat dels grans taulons de fusta utilitzats per a la creació dels mobles. En aquell moment, a la fàbrica, la única manera que hi havia de mantenir la caldera en marxa era llençant llenya, que s’havia de comprar a un proveïdor extern perquè amb la pròpia de la fàbrica no hi havia suficient. Amb aquesta nova idea, a més de solucionar un problema, l’empresa aconseguia un benefici extra i aconseguíem crear així un cicle tancat més sostenible. Una vegada es va demostrar als gerents de la fàbrica que aquesta era la millor solució es va haver de dissenyar com hauria de ser la màquina que fabriqués aquestes briquetes amb relativa rapidesa i senzillesa i seguint un seguit de condicionants imposats per l’empresa, el més important; que fos a cost zero. Una vegada el disseny va ser acceptat es va començar la seva construcció millorant el disseny a cada pas per aconseguir una millor eficàcia. Finalment es va presentar a tots els treballadors i es va fer una classe pràctica de com fer-la servir. Una vegada acabada l’estada i de tornada cap al món occidental ens vam adonar que actualment a tot Europa la gent s’està conscienciant cada vegada més amb la sostenibilitat, el reciclatge, la reutilització de les coses, la compra de productes ecològics... i això fa sorgir una oportunitat de mercat Europea a la nostra creació d’Indonèsia. Per tant, la segona part d’aquest treball, ha estat enfocada cap a l’adaptació de la solució construïda al sud-est asiàtic (amb les eines i recursos que hi havia allà) al món occidental. Aquesta adaptació està basada en diferents aspectes com: l’automatització total de la maquinaria (la qual anteriorment era totalment manual), l’estudi de tot el procés que seguirà, els càlculs de tots els elements i de la geometria, el càlcul dels costos (que en aquest cas no són zero) i sobretot l’aplicació de les normatives vigents (les quals a Indonèsia són inexistents). Finalment, amb aquests inputs, s’ha dissenyat una màquina de transferència de 4 estacions on es produeix tot el sistema de conformat de les briquetes totalment automàtic i aquesta zona de conformat està recolzada per dues zones més (de mesclat i d’assecat), externes a la màquina de transferència, que acaben de definir tot el sistema. S’ha intentat construir tota la línia amb la major part d’elements normalitzats per a una millor implantació, garantia, recanvis... i els elements que han hagut de ser personalitzats han estat dissenyats per a una fàcil fabricació, producció, construcció i manteniment i seguint les normatives vigents