Infecció de Digitaria sanguinalis per Ustilago syntherismae: ajust del decalatge de la germinació d'espores i de llavors

In this project we studied if there is a difference between the time of germination between seeds of Digitaria sanguinalis and Ustilago syntherismae spores. Knowing the offset time between them we could design an experiment that would allow view infective hyphae penetrating the plant tissues. Two initial experiments that concluded that is necessary first planting the smut spores and then after 24 hours the seeds of the crabgrass were performed. Once the offset time was established different experiments were made: The firsts experiments, based on Ingold method (1983), were to make a sowing in Petri dishes with malt agar 0,2% on that fungal spores were inoculated and above the agar the plant seeds were sown on which coverage diluted malt agar was added inoculated with spores. The third experiment consisted of contacting the spores and seeds using a vacuum infiltration method. These were planted on yellow filter paper wetted with nutrient solution and spores. Two replicates were performed with similar results. The seedlings were prepared and observed under the microscope. From experiments with 0,2% malt agar saw spore density and the proximity of these seeds was not sufficient to facilitate infection and cannot see any infective hyphae entering or within plants. From experiments with yellow filter paper could not see infective hyphae penetrating into the interior, but hyphae were inside the plant.En aquest treball es va estudiar si hi havia diferencia entre el temps de germinació de les llavors de Digitaria sanguinalis i les espores Ustilago syntherismae per tal de que, coneixent el decalatge entre elles es pogués dissenyar un experiment que permetés veure les hifes infectives del fong penetrant als teixits de la planta. Es van fer dos experiments inicials amb els que vam concloure que primer era necessari fer la sembra de les espores del carbó i passades 24 hores fer la sembra de les llavors de la gramínia. Amb el decalatge de temps determinat es van plantejar diferents experiments: Els dos primers, basats en el mètode Ingold (1983), van consistir en fer una sembra en plaques de Petri amb agar malta 0,2%, sobre el que s'inoculaven teliòspores del fong i a sobre es sembraven les llavors de la planta. En un dels experiments s'afegia a sobre de les cariòpsides una cobertura d'agar malta diluït inoculat amb espores. El tercer experiment va consistir en posar en contacte les espores i les llavors utilitzant un mètode d'infiltració al buit. Aquestes es sembraven sobre paper de filtre groc humit amb solució nutritiva i espores. Es van fer dues repeticions amb resultats semblants. Les plàntules es transparentaven i tenyien per tal de fer les observacions al microscopi. Dels experiments amb agar malta 0,2% es va veure que la densitat d'espores i la proximitat d'aquestes a les llavors no era suficient per facilitar la infecció i no es va poder veure cap hifa infectiva entrant, ni dins de les plantes. Dels experiments amb paper de filtre no es van poder veure hifes infectives penetrant cap a l'interior, però si es van veure hifes dins de la planta.En este trabajo se estudió si existía diferencia entre el tiempo de germinación entre las semillas de Digitaria sanguinalis y las esporas Ustilago syntherismae para que, conociendo el decalaje de tiempo entre ellas se pudiese diseñar un experimento que permitiese ver la hifas infectivas del hongo penetrando en los tejidos de la planta. Se realizaron dos experimentos iniciales con los que concluimos que primero era necesaria la siembra de las esporas del carbón y pasadas 24 horas hacer la siembra de las semillas de la gramínea. Una vez establecido el decalaje de tiempo se plantearon diferentes experimentos: Los dos primeros experimentos, basados en el método de Ingold (1983), consistían en hacer una siembra en placas de Petri con agar malta 0,2%, sobre el que se inoculaban teliósporas del hongo y encima del agar se sembraban las semillas de la planta. En uno de los experimentos se añadía sobre las cariópsides una cobertura de agar malta diluido inoculado con esporas. El tercer experimento consistía en poner en contacto las esporas y las semillas utilizando un método de infiltración al vacio. Estas se sembraban sobre papel de filtro amarillo humedecido con solución nutritiva y esporas. Se realizaron dos repeticiones con resultados parecidos. Las plántulas se transparentaban y se teñían para poder hacer las observaciones al microscopio. De los experimentos con agar malta 0,2% se vio que la densidad de esporas y la proximidad de éstas a las semillas no era suficiente para facilitar la infección y no se puedo ver ninguna hifa infectiva entrando, ni dentro de las plantas. De los experimentos con papel de filtro amarillo no se pudo ver hifas infectivas penetrando hacia el interior, pero si se vieron hifas dentro de la planta