Diagnosi i projecte de rehabilitació d'una vivenda unifamiliar noucentista al c./ Chapí, 80 (Barcelona)

El present Projecte de Final de Grau ha consistit en l’estudi d’un edifici existent. L’estudi es planteja des de dos punts de vista: per una banda la diagnosi de l’edifici, estudiant quines són les deficiències de l’edifici després de la degradació d’aquest al llarg de la seva vida; per, en segon lloc elaborar un Projecte de Rehabilitació que faci novament habitable aquesta vivenda. Es tracta d’una vivenda unifamiliar aparellada d’estil Noucentista catalogada com a Patrimoni Arquitectònic. L’edifici data de l’any 1936 segons el cadastre i destaca per la seva alçada, el seu volum i els ornaments de la façana característiques de l’època arquitectònica en que es va construir. L’elecció de l’edifici ve per la possibilitat d’accedir-hi les vegades convenients per realitzar-hi les inspeccions visuals necessàries. També va influir l’estat de l’estat de degradació en que està la vivenda. Tot i així un cop feta la pre-diagnosi es va arribar a la conclusió que hi havia possibilitats reals de poder elaborar un Projecte de Rehabilitació. Durant el desenvolupament del projecte s’han anat realitzat diverses visites a l’edifici. Al principi l’objectiu era analitzar com funcionava l’edifici a nivell estructural, ja que no s’ha disposat de documentació gràfica ni tècnica de la vivenda. Alhora es recollien dades i documentació fotogràfica dels altres sistemes constructius de l’edifici (façanes, cobertes, paviments, acabats, instal·lacions,...) com també amidaments. D’aquesta manera es va poder redactar la descripció constructiva de l’edifici. Per a poder fer això fou bàsic conèixer els antecedents de l’edifici. Aquesta informació va ser facilitada pel propietari i familiars seus. Un cop s’ha tingut coneixent de quina és l’estructura de l’edifici (sostres, parets de càrrega) i de les dimensions exactes s’ha fet l’aixecament gràfic de la vivenda. Aquest aixecament l’hem utilitzat per poder començar la primera part del nostre projecte, la diagnosi. Hem elaborat un recull de totes les lesions existents en l’edifici realitzant les cales necessàries. A mesura que s’ha avançat en el projecte s’han anat adquirint tècniques i hàbits que facilitaven la presa de dades fent més efectives les visites. Prèviament a cada visita és feia un estudi de la bibliografia relacionada a l’element constructiu que s’anava a inspeccionar. D’aquesta manera s’han emprat fitxes de diagnosi específiques per a diferents sistemes constructius; sostres de biguetes de formigó armat, sostres de bigues de fusta, sostres de biguetes metàl·liques i parets de càrrega de maó massís. Per a comprovar si l’estat dels elements estructurals era correcte hem realitzat dues tasques: inspecció organolèptica (fitxes de diagnosi), recàlcul de la resistència i la fletxa del elements portants de la vivenda. En alguns casos concrets, com a les bigues de fusta s’ha emprat aparells de mesura, cas de l’higròmetre per establir-ne el grau d’humitat. També s’han extret mostres de revestiment per analitzar-ne la seva composició i granulometria al laboratori de materials. Un cop realitzada la diagnosi i establert el diagnòstic de les lesions s’ha procedit a elaborar el Projecte de Rehabilitació. Per a facilitar la comprensió tant de la diagnosi com del projecte de rehabilitació s’han desenvolupat seguint l’ordre establert a l’Annex I del CTE “Contenido del Proyecto”. A més s’ha fet una comparativa de l’edifici amb la normativa actual. S’ha fet un anàlisi dels requisits del CTE que complia la nostra vivenda. També s’ha proposat intervencions amb el fi d’adaptar-los a la normativa vigent en aquells elements de l’edifici que s’ha convingut viable econòmica i constructivament. Finalment s’ha aportat un pressupost econòmic del Projecte d’Intervenció i per últim un pressupost alternatiu en el que és fa un petit estudi sobre l’impacte mediambiental que suposa el nostre Projecte d’Intervenció