Estudi de l'emergència de males herbes en cereals

L’objectiu d’aquest estudi ha estat caracteritzar l’emergència de les males herbes en cereals en funció dels factors ambientals que influeixen sobre aquesta. L’estudi s’ha dut a terme amb quatre espècies: Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis i Bromus diandrus. Mitjançant el càlcul dels graus dia, graus termals i graus hidrotermals acumulats, s’han relacionat els efectes que la temperatura i l’aigua tenen sobre l’emergència, aplicant el model de temps termal i temps hidrotermal. Partint d’un assaig dut a terme a les poblacions de Calaf i Igualada s’han caracteritzat les dues espècies més abundants segons les dades del mostratge realitzat durant tot el cicle del cultiu, Lolium rigidum i Papaver rhoeas. A Calaf la població de Lolium rigidum és 3.78 vegades més gran que la de Papaver rhoeas. El 50% de l’emergència a camp es completa amb: 145.58 graus dia, 132.06 graus termals i hidrotermals* per Papaver rhoeas i, 409.5 graus dia, 376.24 graus termals i hidrotermals* Lolium rigidum. A Igualada la població Papaver rhoeas és 1.9 vegades més gran que la de Lolium rigidum El 50% d’emergència es completa amb: 133.6 graus dia, 87.4 graus termals i hidrotermals* per Papaver rhoeas i, 245.87 graus dia, 231.63 graus termals i hidrotermals* per Lolium rigidum. D’altra banda, en un assaig d’emergència dut a terme a Caldes de Montbui, amb Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis i Bromus diandrus, es va determinar mitjançant les dades d’humitat i temperatura del sòl, la corba d’emergència de les quatre espècies amb el model de temps hidrotermal. Per dur a terme el càlcul dels graus hidrotermals va ser necessari fer un assaig per determinar el potencial hídric base per a la germinació de les llavors de les quatre espècies estudiades. Els resultats obtinguts van ser: -1.32 MPa Bromus diandrus, -0.69MPa Avena sterilis i - 0.58 Lolium rigidum. L’únic cas en què no s’ha pogut fer el càlcul ha estat per a Papaver rhoeas, ja que aquesta no ha germinat en l’assaig i no s’ha obtingut el seu potencial hídric base. El model hidrotermal permet relacionar alhora temperatura i humitat i, descriu i quantifica els efectes que tenen sobre l’emergència de les llavors. Amb els resultats obtinguts als assaigs s’ha arribat a la conclusió de que el model de temps hidrotermal, ha estat el que millor defineix l’emergència observada de les males herbes en el camp aquell any, i per tant, pot ser una bona eina per la presa de decisions sobre el moment d’aplicació de tractaments