Aplicació del mètode de treball essencial de fractura (EWF) a films de materials termoplàstics

En aquest projecte es presenta l’estudi de les propietats de fractura de cinc films de materials termoplàstics: un polipropilè (PP), tres copolímers en bloc etilè-propilè (EPBC) amb diferent contingut en etilè i un policarbonat (PC). Per a la caracterització a fractura s’ha utilitzat la tècnica de treball essencial de fractura (EWF), fent ús addicional del videoextensòmetre, eina que ha de permetre comprovar la precisió de la tècnica d’assaig convencional. El EWF és una tècnica adequada per a la caracterització a fractura de films dúctils, d’aquí l’interès en comprovar la seva precisió. En la primera part del projecte, amb un PP copolímer, s’estudien les condicions òptimes d’assaig quan es fa ús del videoextensòmetre, de manera que es pugui aplicar la tècnica d’assaig a l’analitzar altres variables. Un cop fixat el procediment d’assaig en una segona part del projecte es realitza l’anàlisi de l’efecte que poden tenir sobre els paràmetres de fractura les següents variables: contingut en etilè dels EPBC, l’orientació del material i el gruix dels films. També s’han dut a terme assaigs de tracció amb provetes “halteri” i s’ ha determinat l’índex de fluïdesa del PP i dels EPBC. Els resultats mostren que els paràmetres de fractura quan es determinen fent ús de la videoextensometria són diferents als determinats de la manera convencional, tot i que les diferències que s’observen són petites. Variables com el contingut en etilè dels materials en base PP, l’orientació del material i el gruix dels films de PC fan variar els paràmetres de fractura