Evolució històrica de dues destinacions turístiques internacionals: Costa Canària i Costa Brava

Costa Canaria y Costa Brava son actualmente dos destinos maduros en la órbita del turismo internacional que han contribuido decisivamente a la consolidación del modelo del turismo vacacional de sol y playa en España. Si bien partieron de una situación completamente distinta en la etapa inicial de la actividad turística a finales del siglo XIX, de acuerdo con contextos geográficos y socioeconómicos diferenciales, convergieron en el momento de eclosión del turismo de masas a partir de la década de los 60, por lo que sus respectivos desarrollos comparten muchos elementos comunes en relación a los procesos económicos, las formas de ocupación del territorio, la expansión urbanística y su articulación con grandes infraestructuras de transporte, así como las tipologías arquitectónicas creadas masivamente para el tiempo de ocio. A pesar de la tendencia seguida en ambos casos en la elaboración de un producto estandarizado y reconocible a nivel mundial, Canarias y Costa Brava han preservado valores singulares y contrastados dentro del modelo de sol y playa, y ello se ha convertido en un potencial de regeneración y valoración de la identidad de sus territorios costeros en un momento en el que la emergencia de una conciencia de estancamiento económico, a la par con la degradación irreversible de los paisajes, protagoniza el debate sobre las zonas turísticas. El análisis comparativo que aquí se presenta aborda con mayor complejidad aspectos esenciales del ciclo de vida del fenómeno turístico en los dos casos de estudio y pretende aportar claves para su proyección ante estrategias futuras de intervención.La Costa Canària i la Costa Brava són actualment dues destinacions madures en l’òrbita del turisme internacional que han contribuït decisivament a la consolidació del model del turisme de vacances de sol i platja a España. Si bé van partir d’una situació completament diferent en l’etapa inicial de l’activitat turística a finals del segle XIX, d’acord amb contextos geogràfics i socioeconòmics diferencials, van convergir en el moment d’eclosió del turisme de masses a partir de la dècada dels 60, pel que els seus respectius desenvolupaments comparteixen molts elements comuns en relació als processos econòmics, les formes d’ocupació del territori, l’expansió urbanística i la seva articulació amb grans infraestructures de transport, així com les tipologies arquitectòniques creades massivament pel temps d’oci. Tot i la tendència seguida en ambdós casos en l’elaboració d’un producte estandarditzat i recognoscible a nivell mundial, les Canàries i la Costa Brava han preservat valors singulars i contrastats dins del model de sol i platja, i això s’ha convertit en un potencial de regeneració i valoració de la identitat dels seus territoris costers en un moment en que l’emergència d’una consciència d’estancament econòmic, a la par amb la degradació irreversible dels paisatges, protagonitza el debat sobre les zones turístiques. L’anàlisi comparatiu que aquí es presenta aborda amb major complexitat aspectes essencials del cicle de vida del fenomen turístic en els dos casos d’estudi i pretén aportar claus per a la seva projecció front estratègies futures d’intervenció.Canary coast and Costa Brava are nowadays two mature destinations in the international tourism field which have decisively contributed to consolidate the model of “sun and beach” tourism in Spain. Although they suffered a completely different situation in the first touristic activity stages at the end of the 19th century, accordingly with differential geographic and socioeconomic contexts, they converged in the mass tourism burst onto scene from the 60’s, thus their respective development share a lot of common elements in relation with their economic processes, the morphological occupation of the territory, urban expansion and their articulation with big transport infrastructures, as well as the massively created architectural typologies for leisure time. Even though they both followed a tendency for achieving a standardized and recognizable worldwide product, the Canary coast and Costa Brava have preserved singular and contrasted values within the “sun and beach” model, which have happened to become a regenerator and value potential of the coastal territory identity at such a moment when the consciousness of an stagnant economy, in addition to the irreversible landscape degradation, leads the debate about touristic zones. The comparative analysis here presented tackles with wide complexity essential aspects from the life cycle touristic phenomena in both case studies and intends to provide the keys for its projection in future intervention strategies.Peer Reviewe