Quant estem disposats a pagar pel silenci?: un anàlisi contingent per la ciutat de Barcelona

El municipio de Barcelona posee un modelo de ciudad compacta caracterizado por una elevada densidad, en la que conviven diversas actividades económicas y residenciales, lo cual aunado a un diseño adecuado de los espacios públicos altamente utilizados debido al clima mediterráneo, produce niveles sónicos graves. Este problema tiene una especial incidencia no sólo en el uso del espacio público, sino también, en el nivel de bienestar experimentado dentro de las viviendas. La investigación que se reporta en este artículo intenta conocer el valor que, para el conjunto de la sociedad barcelonesa, tendría una eventual reducción del ruido urbano. A tales efectos se han realizado dos análisis contingentes que intentan conocer: 1) el nivel de importancia del ruido en relación a otros problemas y atributos urbanos y 2) la disposición a pagar por una eventual reducción del ruido. La importancia de la ausencia del ruido está en un 6º lugar dentro de 11 características urbanas propuestas relacionadas con la accesibilidad, la jerarquía social y la calidad ambiental. De hecho el 50,7% de los 405 respondedores/as declaró que el ruido tenía mucha o bastante importancia a la hora de elegir su localización residencial; mientras que el 50,8% dijo que éste le provocaba bastante o mucha molestia. Sin embargo, cuando se les preguntó por el nivel de prioridad que tenía su reducción a través de políticas públicas éste quedó en 4º lugar dentro de un conjunto de 5 acciones propuestas. De media las personas estarían dispuestas a pagar por la reducción sónica ofrecida 3,39 euros por mes y persona, es decir, aproximadamente el 0,28% de la renta familiar disponible. El análisis econométrico de las respuestas, con ayuda de un SIG, sugiere que detrás de la DAP está el nivel de perjuicio producido por el ruido, el nivel de renta, la percepción de otros factores ambientales, y el nivel de aislamiento de sus viviendas contra el ruido. Estos resultados son coherentes con la teoría y muy similares a los de otras investigaciones de valoración contingente.El municipi de Barcelona posseeix un model de ciutat compacta caracteritzat per una elevada densitat en la que conviuen diverses activitats econòmiques i residencials, el qual conjuminat a un disseny adequat als espais públics altament utilitzats degut al clima mediterrani, produeix nivells sonors greus. Aquest problema té una especial incidència en l’ús de l’espai públic i en el nivell de benestar experimentat a l’interior dels habitatges. La investigació reportada en aquest article intenta conèixer el valor que, per al conjunt de la societat barcelonina, tindria una eventual reducció del soroll urbà. A tals efectes s’han realitzat dos anàlisis contingents que intenten conèixer: 1) el nivell d’importància del soroll en relació a altres problemes i atributs urbans, y 2) la disponibilitat a pagar per una eventual reducció de soroll. La importància de l’absència del soroll està en el sisè lloc dintre de les onze característiques urbanes proposades relacionades amb l’accessibilitat, la jerarquia social i la qualitat ambiental. De fet, el 50,7% dels 405 enquestats/des va declarar que el soroll tenia molta o força importància a l’hora d’escollir la seva localització residencial; mentre que el 50,8% va dir que aquest li provocava força o molta molèstia. Tot i així, quan se’ls preguntava pel nivell de prioritat que tenia la reducció d’aquest a través de polítiques públiques, aquest va quedar en quart lloc dintre un conjunt de cinc accions proposades. De mitja, les persones estarien disposades a pagar per la reducció sonora oferta 3,39 euros per mes i persona, és a dir, aproximadament el 0,28% de la renta familiar disponible. L’anàlisi economètric de les respostes, amb l’ajuda d’un SIG, suggereix que darrera la DAP hi ha el nivell de perjudici produït pel soroll, el nivell de renta, la percepció d’altres factors ambientals i el nivell d’aïllament dels seus habitatges contra el soroll. Aquests resultats són coherents amb la teoria i molt similars als d’altres investigacions de valor contingent.Barcelona has a compact urban model where both firms and residents exist together in a diverse urban fabric. Besides, the good design of public spaces and the Mediterranean weather facilitates the intensive use of open areas. Altogether it produces important sonic levels which affect not only public space comfort, but mainly it affects the residential private comfort. This paper reports a research carried out in order to assess the importance of noise, in terms of social economic value, for Barcelona’s citizens. For this reason a double contingent valuation study has been done, which aims are to investigate: 1) the relative importance of noise levels on household’s locative decisions, and 2) their willingness to pay (WTP) for a given noise reduction. Noise importance, as locative factor, is in 6th position in a group of 11 urban aspects related to accessibility, social stratification and environmental quality. 50.7% of total 405 respondents stated that noise is a relevant factor when deciding the location of their home, meanwhile 50.8% declared that are highly and severely annoyed for this externality. Nonetheless, when interviewed were asked to rank the agenda of city council, noise reduction is in 4th place for 5th proposed policies. WTP averages 3.39 euro/person/month, which is approximately equivalent to 0.28% of annual household income. The econometric analysis of WTP, using survey and GIS collected contextual data, suggest that behind respondent’s behavior are factors as noise annoyance, noise perception as a negative externality, income level and other environmental sensibilities. These results are coherent with theory and quite similar to other noise contingent studies.Peer Reviewe