Les TIC en les polítiques de cooperació al desenvolupament: cap a una nova cooperació en la Societat Xarxa

Con la popularización de Internet en la década de los 90, el papel de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en procesos de desarrollo entró dentro del debate sobre la cooperación . La reciente celebración de una Cumbre Mundial de Naciones Unidas sobre la Sociedad de la Información , la creación de un Grupo de Tareas multi-sectorial sobre las TIC y el Desarrollo (UN ICT Task Force) que asesora y reporta directamente al Secretario General de NNUU, o la atención prestada en foros como los de los G8 (Okinawa 2000, Génova 2001, Kananaskis 2002), NEPAD (New Partnership for African Development) o el Foro Económico Mundial (Davos) son evidencia de ello. La llamada ‘brecha digital’ se manifiesta como una nueva brecha de desarrollo, en particular en el contexto del paradigma de la ‘Sociedad Red’ [Castells]. Mucho se ha avanzado cualitativamente en el aprovechamiento de las TIC para el desarrollo humano en pocos años. Sin embargo, para muchas personas conocedoras del uso de estas nuevas tecnologías en el ámbito del desarrollo y la cooperación, el avance ha sido lento, insuficiente, esporádico y, desde luego, carente de estrategia o planificación. El discurso sobre los beneficios de las TIC en el marco del desarrollo supera con creces a la práctica. Los recursos tecnológicos y financieros están disponibles, aunque no tanto la capacidad institucional para aprovecharlos. En otras palabras, más que un asunto técnico, la integración de las TIC al desarrollo parece una cuestión de políticas de desarrollo. Para los países donantes como España, se convierte también en un tema de políticas de cooperación al desarrollo. Por ello es necesario avanzar en el conocimiento sobre el valor intrínseco de las TIC, el grado comparativo de integración, así como posibles guías o modelo que faciliten dicha integración.Amb la popularització d'Internet a la dècada dels 90, el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en processos de desenvolupament va entrar dins del debat sobre la cooperació. La recent celebració d'una Cimera Mundial de Nacions Unides sobre la Societat de la Informació1, la creació d'un Grup de Tasques multisectorial sobre les TIC i el Desenvolupament (UN ICT Task Force) que assessora i reporta directament al Secretari General de NNUU, o l'atenció prestada en fòrums com els dels G8 (Okinawa 2000, Gènova 2001, Kananaskis 2002), NEPAD (New Partnership for African Development) o el Fòrum Econòmic Mundial (Davos) són una evidència d'això. L’anomenada ‘bretxa digital’ es manifesta com una nova bretxa de desenvolupament, en particular en el context del paradigma de la ‘Societat Xarxa’ [Castells 1999, 2000, 2001]. Molt s'ha avançat qualitativament en l'aprofitament de les TIC per al desenvolupament humà en pocs anys. Tanmateix, per a moltes persones coneixedores de l'ús d'aquestes noves tecnologies en l'àmbit del desenvolupament i la cooperació, l'avanç ha sigut lent, insuficient, esporàdic i, per descomptat, sense estratègia o planificació. El discurs sobre els beneficis de les TIC en el marc del desenvolupament supera amb escreix a la pràctica. Els recursos tecnològics i financers estan disponibles, encara que no tant la capacitat institucional per a aprofitar-los. En altres paraules, més que un assumpte tècnic, la integració de les TIC al desenvolupament sembla una qüestió de polítiques de desenvolupament. Per als països donants com Espanya, es converteix també en un tema de polítiques de cooperació per al desenvolupament. Per això és necessari avançar en el coneixement sobre el valor intrínsec de les TIC, el grau comparatiu d'integració, així com possibles guies o models que faciliten aquesta integració.Peer Reviewe