La competència plurilingüe en la formació inicial de mestres. Estudi longitudinal de casos sobre l’evolució de les creences relacionades amb l’educació plurilingüe

La tesi estudia en profunditat les creences sobre la competència plurilingüe de sis estudiants al llarg del grau de Mestre d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona. L’objectiu principal ha estat analitzar l’evolució de les creences sobre la competència plurilingüe durant la formació inicial de mestres, per mitjà de la reflexió multimodal, per identificar els seus canvis o transformacions. Aquest estudi, a través del seu disseny metodològic, ha fet contribucions científiques rellevants pel que fa a la reflexió narrativa multimodal, un camp des del qual alguns investigadors han expressat la necessitat de més estudis qualitatius i longitudinals que avalin la seva eficàcia per estudiar el pensament dels docents. Els sis subjectes han expressat les seves experiències lingüístiques en sis períodes diferents del grau, a través de diversos llenguatges semiòtics, per mitjà de recursos metodològics multimodals: relats de vida lingüística, autoretrats, dibuixos, cartografies lingüístiques, focus grup i textos reflexius. L’anàlisi del seu discurs escrit i visual ha mostrat la validesa de la combinació d’aquestes eines metodològiques per capturar diferents formes de construir significat sobre la competència plurilingüe. D’aquesta manera, s’ha observat com, al llarg dels quatre anys de la formació inicial, les creences dels sis estudiants s’han desplaçat del paradigma monolingüe-bilingüe al plurilingüe, de tal forma que han (re)conceptualitzat conceptes clau al voltant de la didàctica de les llengües. Els resultats evidencien que la reflexió narrativa multimodal ha conduit als subjectes a (re)formular el concepte de competència plurilingüe. Aquest procés ha estat influït per diferents tipus de mediacions estratègiques (les pràctiques a les escoles, la docència del grau i les experiències com a aprenent de llengües, entre d’altres) que han tingut lloc durant la seva trajectòria d’aprenentatge. Aquestes mediacions han permès atribuir sentit a les experiències de la biografia lingüística i fer explícites les creences que guien el seu desenvolupament professional. La (re)configuració de les seves creences ha possibilitat que els estudiants construïssin nous mapes mentals al voltant de la competència plurilingüe i la seva didàctica. No obstant això, malgrat que en aquest treball s’hagin identificat indicis de canvi en les creences, aquests processos de desestabilització no garanteixen que el pensament i l’actuació dels sis futurs mestres s’emmarqui en el paradigma plurilingüe al llarg del seu recorregut professional. Des de la perspectiva longitudinal i multimodal, l’estudi ha mostrat que, per tal que el seu pensament i actuació es basin en l’enfocament plurilingüe, és necessari que la formació dels mestres sigui sostinguda en el temps i que connecti l’acció amb la reflexió sobre la pràctica educativa i, en concret, sobre el desenvolupament de la competència plurilingüe.La tesis estudia en profundidad las creencias sobre la competencia plurilingüe de seis estudiantes a lo largo del grado de Maestro de Educación Primaria de la Universidad de Barcelona. El objetivo principal ha sido analizar la evolución de las creencias sobre la competencia plurilingüe durante la formación inicial de maestros, mediante la reflexión multimodal, para identificar sus cambios o transformaciones. Este estudio, a través de su diseño multimodal, ha hecho contribuciones científicas relevantes en relación con la reflexión narrativa multimodal, un campo desde el que algunos investigadores han expresado la necesidad de más estudios cualitativos y longitudinales que avalen su eficacia para estudiar el pensamiento de los docentes. Los seis estudiantes han expresado sus experiencias lingüísticas en seis períodos diferentes del grado, a través de diversos lenguajes semióticos, mediante recursos metodológicos multimodales: relatos de vida lingüística, autorretratos, dibujos, cartografías lingüísticas, focos grupo y textos reflexivos. El análisis de su discurso escrito y visual ha mostrado la validez de la combinación de estas herramientas metodológicas para capturar diferentes formas de construir significado sobre la competencia plurilingüe. De este modo, se ha observado como, a lo largo de los cuatro años de la formación inicial, las creencias de los seis estudiantes se han desplazado del paradigma monolingüe-bilingüe al plurilingüe, de tal forma que han (re)conceptualizado conceptos clave alrededor de la didáctica de las lenguas. Los resultados evidencian que la reflexión narrativa multimodal ha conducido a los sujetos a (re)formular el concepto de competencia plurilingüe. Este proceso ha estado influido por diferentes tipos de mediaciones estratégicas (las prácticas en las escuelas, la docencia del grado y las experiencias como aprendices de lenguas, entre otras) que han tenido lugar durante su trayectoria de aprendizaje. Estas mediaciones han permitido atribuir sentido a las experiencias de la biografía lingüística y hacer explícitas las creencias que guían su desarrollo profesional. La (re)configuración de sus creencias ha posibilitado que los estudiantes construyesen nuevos mapas mentales alrededor de la competencia plurilingüe y su didáctica. No obstante, a pesar de que en este trabajo se hayan identificado los indicios de cambio en las creencias, estos procesos de desestabilización no garantizan que el pensamiento y la actuación de los seis futuros maestros se sitúe en el paradigma plurilingüe a lo largo de su recorrido profesional. Desde la perspectiva longitudinal y multimodal, el estudio ha mostrado que, para que su pensamiento y actuación se basen en el enfoque plurilingüe, es necesario que la formación de los maestros sea sostenida en el tiempo y que conecte la acción con la reflexión sobre la práctica educativa y, en concreto, sobre el desarrollo de la competencia plurilingüe.This thesis is an in-depth study of beliefs about the plurilingual competence of six students throughout their teacher education at the University of Barcelona. The main aim was to analyze the evolution of beliefs about the plurilingual competence during the initial teacher training through multimodal reflection to identify beliefs’ changes or transformations. Through the methodological design, this study has made relevant scientific contributions in terms of multimodal narrative reflection. It is a field from which researchers have expressed the need for more qualitative and longitudinal studies that guarantee their effectiveness to examine teachers’ cognition and beliefs. The six participants have expressed their linguistic experiences using different semiotic languages in six different periods of their teacher education through multimodal methodological resources. The analysis of their written and visual discourses has shown the validity of the combination of these methodological tools to capture different ways of constructing meaning about plurilingual competence. Results have shown that, over the four-year period of teacher education, students’ beliefs have changed from the monolingual-bilingual paradigm to plurilingual paradigm. Different types of strategic mediations that took place during their learning trajectory have influenced the process of beliefs’ reconceptualization. These mediations have allowed them to make meaning of their linguistic experiences and to make explicit that beliefs guide their professional development. The beliefs’ reconfiguration has allowed students to build new conceptions about plurilingual competence and its didactics. Although signs of change in beliefs have been identified, the destabilization processes do not guarantee that pre- service teachers´ cognition and action will be framed within the plurilingual paradigm throughout their professional career. This work has shown that, in order to have teacher cognition and practices based on plurilingual approach, teacher training must be sustained over time and efforts would be made to connect reflection processes with teaching practices