Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic

Un dels motius per estudiar els parlars del Priorat és el fet que la comarca està situada en una cruïlla de trets lingüístics que dóna a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). En aquest context lingüístic, es va plantejar la pregunta de si era possible situar el Priorat en un dels dos grans blocs de la llengua catalana o calia considerar la comarca una zona de transició entre els dos blocs, occidental i oriental. Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. L’objectiu d’aquest tesi és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca del Priorat i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: d’una banda, es tracta d’un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col•loquial de la varietat geogràfica del català del Priorat; de l’altra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que permet elaborar l’Atles lingüístic del Priorat (ALPri), que inclou un total de 966 mapes en color. A partir de la descripció lingüística realitzada en aquesta investigació, es pot concloure que els parlars del Priorat participen de característiques tant del bloc occidental com del bloc oriental de la llengua catalana; comparteixen també trets lingüístics amb els subdialectes tarragoní, lleidatà i tortosí. Els parlars del Priorat han de ser considerats, doncs, parlars de transició entre l’occidental i l’oriental. Aquest estudi també demostra que no es pot delimitar la “frontera” nítida pròpiament dita entre l’un i l’altre blocs dialectals i ens permet observar que hi ha un bon nombre de formes autòctones, la majoria coincidents amb el bloc occidental, que són desplaçades per variants considerades més prestigioses, vingudes del bloc oriental.Uno de los motivos para estudiar las hablas del Priorat es el hecho que la comarca está situada en un cruce de características lingüísticas que les otorga un carácter heterogéneo y con personalidad propia y diferenciada de las hablas de las comarcas vecinas (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). En este contexto lingüístico, se planteó la pregunta de si era posible situar el Priorat en uno de los dos grandes bloques de la lengua catalana o debíamos considerar la comarca una zona de transición entre los dos bloques, occidental y oriental, haciendo así más atractivo el estudio de estas hablas. El objetivo de esta tesis es hacer una descripción lingüística minuciosa y exhaustiva de las hablas de la comarca del Priorat y cartografiar los resultados. Existiendo así el doble de trabajo a realizar, ya que primero se hace un estudio de dialectología, tomando como base el registro coloquial de la variedad geográfica del catalán hablado en el Priorat. Esto hace que se convierta en un trabajo de geolingüística, permitiendo elaborar el Atles lingüístic del Priorat (ALPri), que incluye un total de 966 mapas en color. A partir de la descripción lingüística realizada en esta investigación, se puede concluir que en las hablas del Priorat toman parte diferentes características del bloque occidental como del bloque oriental de la lengua catalana; comparten también características lingüísticas con los subdialectos tarragonés, leridano i tortosino. Las hablas del Priorat tienen que ser consideradas, pues, hablas de transición entre el occidental y el oriental. Este estudio también demuestra que no se puede delimitar la “frontera” nítida propiamente dicha entre los dos bloques dialectales y nos permite observar que hay un buen número de formas autóctonas, la mayoría coincidentes con el bloque occidental, que son desplazadas por variantes consideradas más prestigiosas, procedentes del bloque oriental.One of the reasons why it is interesting to study the speeches of El Priorat is the fact that the region is situated in an intersection of linguistic characteristics which gives these speeches a heterogeneous character with a personality of its own different from the ones of the neighbouring regions (Ribera d’Ebre, Baix Camp and Garrigues). In this linguistic context, the question which was asked is whether it is possible to place El Priorat in one of the two big blocks of the Catalan language or whether the region has to be considered a transition zone between the two blocks, occidental and oriental. This particularity makes the study of these speeches even more attractive. The objective of this thesis is to make a detailed and exhaustive linguistic description of the speeches of the region of El Priorat and to map its results. This way, the work is double: on the one hand, it is a dialectological study which takes the colloquial register of the geographic variety of the Catalan of El Priorat as a basis; on the other hand, it is a work of geolinguistics, in the sense that it allows the elaboration of the Atles lingüístic del Priorat (ALPri), which includes a total of 966 colour maps. On the basis of the linguistic description made in this research, it can be concluded that the speeches of El Priorat have characteristics of both the occidental and the oriental blocks of the Catalan language; they also share linguistic characteristics with the sub-dialects of Tarragona, Lleida and Tortosa. Therefore, the speeches of El Priorat have to be considered speeches of transition between the occidental and the oriental. This study also shows that we cannot establish a clear border between the two dialectal blocks, and it allows us to observe that there are a great number of native forms, most of them coinciding with the occidental block, which have been ousted by variations which are considered more prestigious, coming from the oriental block