Espais d’oposició al franquisme més enllà de la gran Barcelona. Una anàlisi regional a través del Partit Socialista Unificat de Catalunya (Tarragona, 1956-1977)

En aquest treball s’hi estudia el desenvolupament de moviments d’oposició a la dictadura franquista enllà el cinturó industrial de Barcelona entre els anys 1956 i 1977. Es fa analitzant-ne el cas particular de Tarragona i els seus entorns més immediats a través del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l’organització que va vertebrar l’antifranquisme en el seu conjunt. S’hi analitzen les actituds socials de la població en general, però particularment de la classe treballadora, en tant que els obrers foren els més refractaris a l’assentament de la dictadura des del seu inici. Igualment, d’aquesta classe social sorgirien la majoria de militants antifranquistes, les seves organitzacions estarien a l’avantguarda de l’oposició i, no endebades, el règim els consideraria potencialment desafectes durant tota la dictadura. Els processos de politització i mobilització social de la classe obrera, des de baix i des de les perifèries, són analitzats en aquesta recerca per tal de complexitzar els paradigmes interpretatius sobre el canvi polític després de la mort de Franco. Si bé aquests han assenyalat la importància de l’antifranquisme en la crisi de la dictadura, la majoria de recerques encara aïllen la seva influència en els seus principals bastions. És a dir, per al cas català, les ciutats industrials del que aquí s’anomena la Gran Barcelona. Aquest treball no intenta negar la centralitat d’aquells espais en el canvi polític, sinó certificar que la seva influència va anar molt més enllà d’ells mateixos i que va arribar a indrets com Tarragona. Per tal d’explicar com les oportunitats polítiques generades a les àrees més mobilitzades eren utilitzades per l’antifranquisme tarragoní, s’han analitzat abastament les xarxes a través de les què els recursos simbòlics i organitzatius es transmetien des dels focus iniciadors de la protesta. Malgrat que la influència metropolitana és innegable, aquest treball no la considera l’últim factor del desenvolupament de l’oposició més enllà de la Gran Barcelona. En efecte, s’apunta que els moviments d’oposició es van desenvolupar segons les pròpies condicions existents a Tarragona, la qual cosa en determinaria la seva morfologia, composició social i model de protesta. De fet, aquelles condicions van sofrir una transformació radical durant els anys que comprèn aquest estudi degut a l’intens procés d’industrialització que es va viure a Tarragona. La destrucció de la pagesia per l’assentament de noves factories a les seves terres, la proliferació de nous suburbis on les condicions mínimes per viure-hi no estaven garantides i la inèdita arribada de mà d’obra immigrant des del món rural a una ciutat sense experiències en el treball industrial són només alguns dels reptes que els tarragonins, nous i vells, van haver de fer front durant aquells anys.In this work it is studied the development of the opposition movements against the Franco’s dictatorship beyond the industrial belt of Barcelona between 1956 and 1977. It is done by analysing the concrete case of Tarragona and its surroundings through the Unified Socialist Party of Catalonia (PSUC in its initials in Catalan), the backbone of the anti-Francoist movement as a whole. The main focus are the popular social attitudes in front of the new regime, in particular those of the working class, insofar were the workers the most resistant ones to the dictatorship from its very beginning. Moreover, the largest part of the anti- Francoism’s militants belonged to this social class, their organizations would be in the vanguard of the opposition and, because of this, the regime would consider it as potentially disaffected during all long the dictatorship. In this extent, this research focuses on politicization and mobilization processes within the working class, both from below and from peripheric spaces, in order to make more complex the current interpretative paradigms about the political change after Franco’s death. Those have point out the importance of the anti-Francoism movement on the dictatorship’s crises, while most researchers have isolated their influence in their main bastions. For the Catalan case, this is to say: the industrial cities of what it is called here the Great Barcelona. This work does not intend to deny its significance to understand the political change, but to certify that the influence that those spaces exerted went far beyond themselves and arrived to places like Tarragona. In order to explain how the political opportunities generated in the most mobilised areas were used by the anti-Francoist movement in Tarragona, the networks through which symbolic and organizational resources were transmitted have been fully studied. Although the metropolitan influence is undeniable, this work does not consider it as the essential factor for the development of the opposition beyond the Great Barcelona. Indeed, it is point out that the anti-Francoist movements in Tarragona developed according to its own local conditions, which influenced their morphology, social composition and protest model. In fact, those conditions radically changed through the years studied here because of the intense industrialization process lived in Tarragona. The destruction of the peasantry because of the settlement of new factories in their land, the proliferation of new suburbs where the minimum conditions to live in were not guaranteed and the unprecedented arrival of migrant workforce from the countryside to a city without experience in industrial work were some of the main challenges that the locals, the old and the new ones, had to face during those years. This work also focuses on how the opposition widened to other social classes and to new territories, especially to those of the Tarragona’s rural surroundings, of which this case was quite unique in Catalonia. If the PSUC made serious efforts along the dictatorship to strengthen its presence throughout Catalonia, Tarragona was where they got better results articulating an urban-rural anti-Francoist movement. In summary, this work fills a gap within the historiography of the period studding the dynamics on the protest’s peripheries — either geographically speaking or at a social level — and analysing them from its own social and political context, attending to their own boosts, hopes and aims. All in all, this research would aloud us for understand better the struggles for democracy in and from Tarragona