Abuso de dominio en el sector farmacéutico

El sector farmacéutico es uno de los sectores empresariales en que la tensión entre el Derecho de la Competencia y el Derecho de la Propiedad Intelectual es más evidente. Los objetivos de cada uno de esos ámbitos normativos son, en su misma esencia, contrapuestos y, sin embargo, ambos son socialmente deseables. La aplicación del artículo 102 TFUE en el sector farmacéutico constituye una de las manifestaciones de esa tensión y, a pesar del extenso debate doctrinal habido al respecto, siguen sin estar claras las líneas divisorias entre uno y otro ámbito normativo. En esta tesis nos adentramos en la exploración de esas líneas divisorias, con la perspectiva que ofrece el transcurso de prácticamente una década desde que la Comisión Europea publicara los resultados de su investigación sectorial en el ámbito farmacéutico. Esa década ha ofrecido tan solo unos pocos asuntos y algunos de ellos están todavía pendientes de recurso ante los tribunales comunitarios. Sin embargo, aun siendo escasos, esos asuntos permiten ya atisbar algunas líneas de convergencia entre los distintos tipos de abuso en el sector farmacéutico y ofrecer una aproximación sistemática a la aplicación del artículo 102 TFUE a este sector. Los asuntos de abuso en los que la conducta del operador dominante ha buscado beneficiarse de una regulación sectorial fragmentaria sin ir más allá de cuanto esa regulación permitía, pero en contra de los objetivos del mercado interior (caso Glaxo Grecia y es posible que en un futuro también el caso Aspen), requieren un análisis de efectos. Al contrario, en los asuntos de abuso en los que la conducta del operador dominante ha perseguido ahondar la distorsión de la competencia derivada de la regulación, yendo más allá de los límites de esta (AstraZeneca y Servier), se ha recurrido a la lógica de las infracciones por objeto. El acierto de esta aproximación de cara a asuntos futuros dependerá, al menos en parte, de que las restricciones por objeto sean únicamente aquellas en las que no exista una explicación legítima plausible para la conducta del operador dominante más allá de su intención de eliminar a la competencia. Aun en esos casos, será necesario además que el operador dominante pueda desvirtuar esa determinación prima facie de la existencia de un abuso objetivo. Desde esta perspectiva, la aplicación del artículo 102 TFUE se limitaría a los asuntos en que la regulación sectorial o los DPI no permitan corregir las situaciones en que el sistema se utiliza para una finalidad distinta a la prevista por el legislador. En otras palabras, la casuística y jurisprudencia habidas hasta la fecha en el sector farmacéutico evidencian una clara opción de las instituciones y tribunales comunitarios por utilizar el Derecho de la Competencia y, en particular, el artículo 102 TFUE a modo de mecanismo corrector de las deficiencias de un sistema de patentes no armonizado, fragmentario y disperso y de una regulación sectorial todavía parcialmente nacional.El sector farmacèutic és un dels sectors empresarials en què la tensió entre el Dret de la Competència i el Dret de la Propietat Intel·lectual és més evident. Els objectius de cadascun d’aquests àmbits normatius són, en la seva pròpia essència, contraposats i, tanmateix, tots dos són socialment desitjables. L’aplicació de l’article 102 TFUE al sector farmacèutic constitueix una de les manifestacions d’aquesta tensió i, malgrat l’extens debat doctrinal al respecte, continuen sense estar clares les línies divisòries entre un i altre àmbit normatiu. En aquesta tesi ens endinsem en l’exploració d’aquestes línies divisòries, amb la perspectiva que ofereix el transcurs de pràcticament una dècada d’ençà que la Comissió Europea publicà els resultats de llur investigació sectorial en l’àmbit farmacèutic. Aquesta dècada ha ofert només uns pocs assumptes i alguns d’ells estan encara pendents de recurs davant dels tribunals comunitaris. Malgrat ésser escassos, aquests assumptes permeten ja percebre algunes línies de convergència entre els diferents tipus d’abús en el sector farmacèutic i oferir una aproximació sistemàtica a l’aplicació de l’article 102 TFUE a aquest sector. Els assumptes d’abús en els quals la conducta de l’operador dominant ha cercat beneficiar-se d’una regulació sectorial fragmentària sense anar més enllà d’allò que aquella regulació permetia, però en contra dels objectius del mercat interior (cas Glaxo Grècia i és possible que en un futur també el cas Aspen), requereixen una anàlisi d’efectes. Al contrari, en els assumptes d’abús en què la conducta de l’operador dominant ha cercat aprofundir la distorsió de la competència derivada de la regulació, anant més enllà dels límits de la mateixa (AstraZeneca i Servier), s’ha utilitzat la lògica de les infraccions per objecte. L’encert d’aquesta aproximació de cara a assumptes futurs dependrà, com a mínim en part, de que les restriccions per objecte siguin únicament aquelles en què no existeixi una explicació legítima plausible per a la conducta de l’operador dominant més enllà de la seva intenció d’eliminar la competència. Inclús en aquests casos, serà necessari, a més a més, que l’operador dominant pugui desvirtuar aquesta determinació prima facie de l’existència d’un abús objectiu. Des d’aquesta perspectiva, l’aplicació de l’article 102 TFUE es limitaria als assumptes en què la regulació sectorial o els DPI no permetin corregir les situacions en què el sistema de patents s’utilitza per a una finalitat diferent de la prevista pel legislador. En d’altres paraules, la casuística i la jurisprudència existents a data d’avui evidencien una clara opció de les institucions i tribunals comunitaris per utilitzar el Dret de la Competència i, en particular, l’article 102 TFUE com a mecanisme corrector de les deficiències d’un sistema de patents no harmonitzat, fragmentari i dispers i d’una regulació sectorial encara parcialment nacional.The pharmaceutical sector is one of the industrial sectors in which the tension between Competition Law and Intellectual Property Law becomes most apparent. The objectives of both sets of regulation are in opposition by their very nature and, nevertheless, they are both socially desirable. The application of Article 102 TFEU to the pharmaceutical sector evidences that tension and, despite copious doctrinal debate, the boundaries between both regulatory regimes are still unclear. In this PhD, we explore those boundaries in perspective because almost a decade has elapsed since the publication of the European Commission’s inquiry into the pharmaceutical sector. During this decade only a few cases have been analysed and some of them are still under judicial review. Despite the scarcity, these cases allow for some opinions on convergence lines among the different types of abuse in this sector and for a systematic approach to the application of Article 102 TFUE to this sector. Abuse cases in which the dominant undertaking sought to benefit from a disperse sectoral regulation without exceeding the limits of that regulation (Glaxo Greece case and possibly in a near future also Aspen case), but acting against the objectives of the internal market, require an effects analysis. Conversely, abuse cases in which the dominant undertaking sought to deepen the regulatory distortion of competition exceeding the limits of that regulation (AstraZeneca and Servier), a by-object infringement was deemed to exist. The wisdom of this approach in the prospect of future cases will depend, at least in part, on the limitation of by-object infringements to such behaviour for which there is no other plausible explanation than the intention to eliminate competitors. Even in the latter cases, the dominant undertaking must have the possibility to rebut this prima facie presumption of the existence of a by-object restriction. From this perspective, the application of Article 102 TFEU would be limited to those cases in which the sectoral regulation or the Intellectual Property legislation prove inadequate to overcome situations of regulatory misuse for an objective different from that of the legislator. In other words, so far precedents and case-law in the pharmaceutical sector evidence a clear choice from EU institutions and courts consisting of the use of Competition Law and, in particular, Article 102 TFEU as a correction mechanism against regulatory imperfections deriving from a non-harmonized and fragmented patent system and from a sectoral regulation that remains partially national