La vía transfronteriza del desarrollo local endógeno. Reflexiones teóricas y estudios empíricos en los Pirineos y en los Alpes

Aquest treball de recerca té com a objectiu principal estudiar el paper de la cooperació transfronterera en els processos de desenvolupament local endogen en les àrees de fronteres rurals. La constatació que en la literatura acadèmica dels estudis de frontera (Border Studies) no s'ha desenvolupat aquest aspecte amb prou profunditat, justifica l'avanç de noves reflexions de caràcter analític per tal de comprendre i interpretar millor el procés de territorialització des d'una perspectiva local. El tema del desenvolupament local endogen ha estat abordat des dels estudis geogràfics italians i, especialment, en l'enfocament territorialista. Els territoris i les comunitats de frontera es conceben respectivament com un "territori especial" i com una "societat especial" afectats pels canvis funcionals de la frontera i pels canvis en les polítiques nacionals, internacionals i subnacionals. S'han seleccionat tres casos d'estudi que corresponen a unitats històrico-geogràfiques partides per la frontera internacional i que han experimentat recents dinàmiques de cooperació transfronterera local. Es tracta de dues àrees de muntanya localitzades respectivament al Pirineu Oriental (la Cerdanya) i als Alps Italo-austríacs (la Wipptal) i d'una àrea costanera-marítima situada a l'extremitat Nord-oriental de la Península Ibèrica (l'Albera Marítima). Per a estudiar si la cooperació transfronterera reflecteix els reptes i les necessitats locals cap a un desenvolupament endogen i compartit, la metodologia combina, d’una banda, l'anàlisi sòcio-territorial per tal d’identificar els elements comuns, els reptes i les problemàtiques compartides i les diferències del territori; i de l’altra, l'estudi de les relacions transfrontereres a escala local, és a dir, estudiar les relacions locals al llarg de la frontera, identificant els actors clau i les temàtiques de cooperació. L’anàlisi de les xarxes transfrontereres ha demostrat el paper central de les administracions locals per canalitzar i promocionar la cooperació transfronterera local. La combinació entre iniciatives ambicioses (projectes INTERREG), facilitades per la implicació dels agents regionals, i les iniciatives locals, configura una xarxa eficaç i altament articulada, capaç de generar un capital territorial compartit. L'elecció d'estudis de cas en contextos geogràfics diferents ha demostrat la complexitat geogràfica, política i socioeconòmica de les zones fronteres costaneres-marítimes. Els tres estudis de cas representen tres processos de reterritorialització transfronterera diferents. Si a la Cerdanya la cooperació està portant a una progressiva integració transfronterera en sectors com ara la sanitat i el desenvolupament econòmic, a l'Albera Marítima la debilitat de les xarxes transfrontereres no representa una alternativa vàlida de desenvolupament local i per enfrontar les qüestions socials, econòmiques i ecològiques comunes. En el cas de la Wipptal, la posada en marxa d'una estratègia transfronterera de desenvolupament rural LEADER (enfocament territorial) representa un enfocament innovador, encara que redueix l'espontaneïtat de la cooperació transfronterera (basada en un enfocament relacional). Pensem que aquest treball contribueix a demostrar que, tot i que les dinàmiques de re-fronterització entre els països europeus són cada vegada més fortes, el procés d'integració europea és encara tangible al llarg de les seves fronteres internes, on la cooperació transfronterera ha generat uns vincles importants entre les comunitats frontereres que, en molts casos, van més enllà de l'escala local.Este trabajo de investigación tiene como objetivo general estudiar el papel de la cooperación transfronteriza en los procesos de desarrollo local endógeno en las áreas de frontera rurales. La constatación de que en la literatura académica de los estudios de frontera (Border Studies) no se ha desarrollado este aspecto con suficiente profundidad, justifica el avance de nuevas reflexiones de carácter analítico para comprender e interpretar mejor el proceso de territorialización desde una perspectiva local. El tema del desarrollo local endógeno ha sido abordado desde los estudios geográficos italianos y, especialmente, en el enfoque territorialista. Los territorios y las comunidades de frontera se conciben respectivamente como un "territorio especial" y como una "sociedad especial" afectados por los cambios funcionales de la frontera y por los cambios en las políticas nacionales, internacionales y subnacionales. Se han seleccionado tres casos de estudio que corresponden a unidades histórico-geográficas partidas por la frontera internacional y que han experimentado recientes dinámicas de cooperación transfronteriza local. Se trata de dos áreas de montaña localizadas respectivamente en los Pirineos Orientales (la Cerdaña) y en los Alpes ítalo-austriacos (la Wipptal) y de un área costero-marítima situada en la extremidad de la Península Ibérica (la Albera Marítima). Para estudiar si la cooperación transfronteriza refleja los retos y las necesidades locales hacia a un desarrollo endógeno y compartido, la metodología combina, por un lado, el análisis socio-territorial para identificar los elementos comunes, los retos y las problemáticas compartidas y las diferencias del territorio; y por otro lado, el estudio de las relaciones transfronterizas a escala local, es decir, las relaciones locales a lo largo de la frontera, identificando los actores clave y las temáticas de cooperación. El análisis de las redes transfronterizas ha demostrado el papel central de las administraciones locales para canalizar y promocionar la cooperación transfronteriza local. La combinación entre iniciativas ambiciosas (proyectos INTERREG), facilitadas por la implicación de los agentes regionales, y las iniciativas locales, configura una red eficaz y altamente articulada, capaz de generar un capital territorial compartido. La elección de estudios de caso en contextos geográficos diferentes ha demostrado la complejidad geográfica, política y socioeconómica de las zonas fronterizas costero-marítimas. Los tres estudios de caso representan tres procesos de reterritorialización transfronteriza distintos. Si en la Cerdaña la cooperación está llevando a una progresiva integración transfronteriza en sectores como la sanidad y el desarrollo económico, en la Albera Marítima la debilidad de las redes transfronterizas no representa una alternativa válida de desarrollo local y para enfrentar las comunes cuestiones sociales, económicas y ecológicas. En el caso de la Wipptal, la puesta en marcha de una estrategia transfronteriza de desarrollo rural LEADER (enfoque territorial) representa un enfoque innovador, aunque reduce la espontaneidad de la cooperación transfronteriza (basada en el enfoque relacional). Pensamos que este trabajo contribuye a demostrar que, a pesar de que las dinámicas de re-fronterización entre los países europeos son cada vez más intensas, el proceso de integración europea es aún tangible a lo largo de sus fronteras internas, donde la cooperación transfronteriza ha generado unos vínculos importantes entre las comunidades fronterizas que, en muchos casos, van más allá de la escala local.This research aims to study the role of cross-border cooperation in endogenous local development processes in rural borderlands. The fact that the academic contributions of border studies have not developed this aspect sufficiently in-depth justifies the development of new analytical reflections in order to better understand and interpret the territorialization process from a local perspective. The study of the endogenous local development has been approached from the point of view of Italian geographical studies and, from the Territorialist approach in particular. Borderlands and border communities are conceived respectively as a "special territory" and a "special society" affected by the changing in border functions and by the changes in national, international and subnational policies. Three study cases have been selected which correspond to historical-geographical units split by the international border and which have experienced recent attempts of local cross-border cooperation. These are two mountain borderlands located respectively in the eastern Pyrenees (the Cerdanya) and in the Italian-Austrian Alps (the Wipptal), while a third is a coastal borderland located at the extreme far-east of the Iberian Peninsula (the Albera Marítima). In order to study whether cross-border cooperation reflects local challenges and needs towards endogenous and shared development of the three borderlands, the methodology combines, on one side, socio-territorial analysis to identify common elements, shared challenges and shared problems and territorial differences. However, on the other side, it also deals with the study of cross-border relationships at the local level (i.e. local relations along the border) identifying key actors and cooperation issues. The analysis of cross-border networks has demonstrated the central role of local administrations in channeling and promoting local cross-border cooperation. The combination of ambitious initiatives (INTERREG projects) - facilitated by the involvement of regional players - and the local initiatives provides a highly articulated network, which effectively generates a shared territorial capital. The choice of the study-cases in different geographic contexts revealed the ecological, socioeconomic and political specificity of the coastal borderlands. According to our analytical framework, the three study cases represent therefore three different cross-border reterritorialization processes. While local cooperation in Cerdanya is leading to progressive cross-border integration in sectors such as health and economic development, in the Albera Marítima, the weakness of cross-border networks does not represent a valid alternative for local development and to tackle common social, economic and environmental issues. In the case study of Wipptal, the implementation of a LEADER-like cross-border rural development strategy (territorial approach) represents instead an innovative approach, although it reduces the spontaneity of cross-border cooperation (which is usually based on a relational approach). We believe that this work contributes to demonstrate that, despite the dynamics of re-bordering between European countries is becoming more intense, the process of European integration is still tangible along its internal borders, where cross-border cooperation has generated important links between border communities and, in many cases, even beyond the local scale