La resposta penal davant la delinqüència juvenil crònica. Com prevenir la reincidència

La Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), es configura com a una norma que determina la resposta dels poders públics davant les infraccions que cometen els menors. Aquesta llei es defineix com a una norma de naturalesa formalment penal però materialment sancionadora-educativa pel que fa al procediment i a les mesures aplicables als infractors menors d’edat. Aquesta doble naturalesa implica que als menors se'ls exigeix una autèntica responsabilitat penal, tot i que la reacció jurídica que determina pretén ser una intervenció de naturalesa educativa. Es tracta d'un model que busca punir i educar alhora, en concebre els menors com a subjectes de drets i també de deures. El disseny de les conseqüències jurídiques no es pot construir a esquenes de la realitat fàctica del fenomen de la delinqüència juvenil i de l'anàlisi concret dels factors que porten els menors a delinquir. En aquest sentit, la Criminologia intenta establir quins motius porten els menors a realitzar conductes disruptives, un camí que de vegades tan sols és una anècdota en la vida del jove, o en altres casos es configura com a les primeres passes d'un llarg recorregut vital que va més enllà de l'etapa juvenil i es converteix en el modus vivendi en la vida adulta. La Criminologia ha identificat factors de risc i factors de protecció dels joves, i com poden influir en els menors infractors reincidents, entenent la reincidència com l’existència d’expedients en justícia juvenil. Influir en aquests factors per evitar que els menors s'instal·lin en la delinqüència és un repte que els poders públics han d'afrontar a través d'una Política criminal que ha de configurar un Dret penal juvenil que doni una resposta que eviti que els joves que han delinquit consolidin una carrera delictiva, i també ha d'establir estratègies que impactin en altres àmbits de la vida social per tal de treballar des de la prevenció. Aquestes estratègies han de tenir en compte la informació real de què es disposa, l'equilibri entre els mitjans i les finalitats, i un anàlisi cost-benefici, des d'una perspectiva eficaç i realista, i que no es vegin influenciades per certs factors que impacten en l'agenda política, com ara certs grups de pressió o la influència dels mitjans de comunicació en l'opinió pública. El sistema penal juvenil a Espanya es basa en el principi de l'interès superior del menor, a partir del qual estableix una política desjudicialitzadora i un catàleg de mesures per als menors infractors que busquen oferir una segona oportunitat als joves que han comès un delicte, i determinar una resposta judicial que, més enllà de la sanció, prioritzi una actuació educativa. Tanmateix, cal preguntar-se si la LORPM és eficaç en la seva redacció i si la seva materialització aconsegueix l'objectiu d'evitar que els menors que entren en contacte amb justícia juvenil tornin a delinquir. Aquest treball fa una aproximació al marc criminològic, polítcocriminal i jurídic per poder avançar en el desgranament crític de quina resposta dóna el Dret penal en justícia juvenil, i si les mesures que imposa als menors infractors, especialment als menors reincidents que, per tant, ja han entrat en contacte amb el sistema penal, contribueixen de manera eficaç i eficient a evitar que es mantinguin en la delinqüència. Aquesta anàlisi crítica des del Dret penal, ens ha de portar a evidenciar la conveniència de comptar amb un sistema que plantegi intervencions adequades per tal que els menors no es consolidin en conductes disruptives convertint-les en la seva opció de vida un cop arribats a l'edat adulta.The Constitutional Law 5/2000, of 12 of January, which regulates the penal responsibility of juveniles (LORPM), determines the answer of the public authorities to the crimes committed by juveniles. This law is defined as a ruling that is formally criminal in nature but which is disciplinary in an educational sense regarding the procedure and the measures which apply to juvenile offenders. This double nature of the law implies that juveniles are considered to have real criminal responsibility, although the legal response aims to be more of an educational intervention. It is a model which is designed to punish and educate at the same time, since it considers juveniles as members of society with legal rights and duties. The legal consequences cannot be decided upon ignoring the factual reality of juvenile delinquency and the specific analysis of the factors that cause juveniles to commit crimes. In that sense, Criminology tries to establish the reasons why juveniles have criminal behaviour. Such behaviour is sometimes just one anecdote in their lives, but in some cases it is the first step of a life-long criminal modus vivendi going beyond youth and into adulthood. Criminology has identified some risk factors and some protection factors for juveniles and how these can influence young repeat offenders, understanding recidivism as having several criminal records in juvenile justice. Public authorities have to face the challenge by being influential in such factors in order to stop juvenile delinquency from becoming a way of life. To do so, they have to come up with a criminal policy that creates a Juvenile Justice system able to prevent juvenile offenders from consolidating a criminal trajectory, and they also need to design strategies that impact in other social fields to work on prevention. Such strategies have to take into account only reliable information, the balance between resources and objectives, and cost-benefit analysis from a realistic and effective perspective. They also have to preserve their independence avoiding factors that make an impact on the political agenda, such as pressure lobbies or the influence of media on public opinion. The Juvenile Justice system in Spain is based on the so-called principle of the juvenile’s best interests, which leads to a non-prosecuting policy and a number of measures for juvenile offenders that aim to offer a second opportunity to those juveniles who have committed a crime. This system also establishes legal action that aims not just to punish but also to prioritize an educational action. However, we should ask ourselves if the LORPM provides efficient solutions to juvenile delinquency and whether these measures can really prevent juvenile offenders from committing more crimes. This thesis presents a critical approach to the criminological, political and judicial aspects of juvenile delinquency and analyses the solution law provides and if the measures that it determines for juvenile offenders, especially for young repeat offenders, contribute efficiently and effectively to avoid recidivism. This critical analysis of juvenile criminal law will show us a clear need for a legal system that offers adequate interventions in order to prevent juveniles from consolidating criminal behaviour and future criminal trajectories once they get to adulthood