Initial human dispersal and native fauna at the South American southern cone, Argentina. An example case from the revision of the fossil collections

La falta de registres directes com intervencions biològiques (marques de tall i marques de carnívors) no ha permès la discussió de com serien les relacions paleoecològiques de competència i depredació entre humans, megaherbívors i carnívors durant la primera dispersió humana a les Amèriques. Buscar aquest tipus d’informació en fonts no tradicionals dins de la investigació arqueològica, com les col•leccions vuitcentistes de fauna nativa, és una manera alternativa d’obtenir dades. Aquesta temàtica permet entendre com Homo sapiens intervingué en un ecosistema natiu establert i que mai havia estat alterat per la presencia homínida. El primer poblament humà a les Amèriques pot ser caracteritzat com a invasiu, ja que aquesta espècie no nativa va tenir una ràpida dispersió. Es va fer ús de la tafonomia per diferenciar intervencions biològiques, d’altre tipus de modificacions. A partir de les espècies registrades amb marques biològiques, els humans haurien depredat (i/o carronyejat) sobre especies que posseïen defenses desenvolupades per confrontar carnívors holàrtics (gigantisme en el cas de Megatherium americanum o cuirassa en Glyptodontidae) mentre que especies més petites dins la megafauna (Mylodontidae) haurien estat explotades per carnívors i humans. Així els carnívors haurien aprofitat alguns taxons d’aquesta megafauna en diferents moments del Pleistocè. Aquesta situació es va mantenir malgrat les fluctuacions ambientals. Al final d’aquest període, l’ingrés d’ Homo sapiens, va suposar afegir un nou carnívor en la cadena tròfica, que hauria depredat una major varietat d’espècies, moltes d’elles no explotades pels carnívors presents. Els grups humans haurien modificat els nitxos ecològics existents i colonitzat les vacants afectant les relacions de competència i depredació establerta. Aquest fet va provocar impactes directes i indirectes en la cadena tròfica nativa, que a llarg termini hauria afectat la sostenibilitat d’aquest ecosistema.La escasez de registros directos como intervenciones biológicas (huellas de corte y marcas de carnívoros) no ha permitido la discusión de cómo serían las relaciones paleoecológicas de competencia y depredación entre humanos, megaherbívoros y carnívoros durante la primera dispersión humana en las Américas. Buscar este tipo de información en fuentes no tradicionales dentro de la investigación arqueológica, como las colecciones decimonónicas de fauna nativa, es una manera alternativa de obtener datos. Esta temática permite entender cómo Homo sapiens intervino en un ecosistema nativo establecido y que nunca había sido alterado por la presencia homínida. El primer poblamiento humano en las Américas puede ser caracterizado como de invasivo, ya que esta especie no nativa tuvo una rápida dispersión. Se hizo uso de la tafonomía para diferenciar intervenciones biológicas, de otro tipo de modificaciones. A partir de las especies registradas con marcas biológicas, los humanos habrían depredado (y/o carroñado) sobre especies que poseían defensas desarrolladas para confrontar carnívoros holárticos (gigantismo en el caso de Megatherium americanum o coraza en Glyptodontidae) mientras que especies más pequeñas dentro de la megafauna (Mylodontidae) habrían sido explotada por carnívoros y humanos. Así los carnívoros habrían aprovechado algunos taxones de esta megafauna en distintos momentos del Pleistoceno. Esta situación se mantuvo a pesar de las fluctuaciones ambientales. Al final de este período, el ingreso de Homo sapiens, supuso añadir un nuevo carnívoro en la cadena trófica, que habría depredado una mayor variedad de especies, muchas de ellas, no explotadas por los carnívoros presentes. Los grupos humanos habrían modificado los nichos ecológicos existentes y colonizado los vacantes, afectando las relaciones de competencia y depredación establecidas. Esto provocó impactos directos e indirectos en la cadena trófica nativa, lo que a largo plazo habría afectado la sustentabilidad de este ecosistema.The scarcity of direct evidence as biological interventions (cut maks or carnivore marks) made difficult the discussion of how paleoecological relationships (e.g.. depredation an competition) should have been between humans, megaherbivores and carnivores during first humans’ dispersal in the Americas. To search this type of evidence in non-traditional archaeological sources, such as nineteenth collections of native fauna, is an alternative way to obtain information. This allows the understanding of how Homo sapiens has intervened in the established native ecosystem that has never been changed by hominid presence. First human dispersal in the Americas can be characterized as invasive, as this non-native species had a fast dispersion. Taphonomy was used to differentiate biological interventions from other types of modifications. Considering the identified species with biological marks, humans should have depredate (or scavenge) over species that possessed defences to confront holartic carnivores (gigantism in Megatherium americanum case or armor in Glyptodontidae case). Smaller species of the megafauna, such as Mylodontidae, should have been exploited by carnivores and humans. Therefore carnivores should have consumed some taxa of the megafauna in different moments of the Pleistocene period. This situation was sustained thought time despite environmental fluctuations. At the end of the Pleistocene, Homo sapiens entrance should have implied the addition of a new carnivore in the trophic chain. This new species had depredated over a major variety of fauna, even those ones not exploited by the native carnivores. Humans should have modified the existing ecological niches and colonized the empty ones affecting the established competition and depredation relationships. This provoked direct and indirect impacts in the native trophic chain. In long term, this situation should have affected the sustainability of this ecosystem