De la dissidència de la norma a la norma de la dissidència. Estudi de les trajectòries de subjectivació en joves de l’Assemblea de Joves del Poblenou (BCN)

En un context marcat per la intensificació de les relacions que vivim, i en la diversitat d’identitats, actituds i emocions que experimentem quotidianament, els modes de socialització i de subjectivació de les persones es tornen cada cop més complexes i pertorbables. Des d’aquest context de partida, aquesta recerca s’ubica en el marc d’una crisi financera global del capitalisme, que a l’Estat espanyol a partir del 2008 va desencadenar un període de crisi a tots els nivells socials. Una crisi de legitimitat de l’ordre social establert i de les relacions de poder que el sustenten: econòmiques, polítiques i patriarcals. Des d’aquesta tesi doctoral s’analitzen les trajectòries de joves dissidents a aquest ordre des d’una perspectiva socioconstruccionista i partint de les contribucions sociològiques sobre l’acció col·lectiva, els moviments socials i la joventut. Concretament, l’exploració empírica parteix de l’estudi de cas d’un col·lectiu de dissidència política com és l’Assemblea de Joves del Poblenou (Barcelona), un col·lectiu que s’ubica en el moviment sociopolític de l’esquerra independentista i anticapitalista, en el marc del període 2011-2016. Un període marcat tant per les mobilitzacions contràries a l’ordre hegemònic com per la generació i articulació d’una dissidència contra-hegemònica.La tesi parteix de la descripció i anàlisi de la dissidència política practicada pel grup per abordar en segona instància les pròpies trajectòries de subjectivació de les seves membres. Amb aquesta finalitat, la tesi dóna compte de cinc objectius específics: identificar característiques socials de procedència comunes en les integrants del grup; identificar els límits i les influències que exerceix el grup en les seves trajectòries; identificar la vivència de situacions d’impacte; i de resiliència en la quotidianitat que implica la pràctica de la dissidència política; i identificar les diferents trajectòries de dissidència en funció de l’edat de joventut i de la vinculació amb el grup. Cinc àmbits d’anàlisi travessats per la comprensió que tota “dissidència de la norma” implica inevitablement l’establiment d’una “norma de la dissidència”.Així doncs, l’anàlisi de la dissidència política juvenil s’ha centrat en el context d’entrada al col·lectiu, la implicació en aquest i la participació en la constitució de les normes dissidents. Finalment, en relació a les trajectòries de subjectivació, des de la tesi s’analitzen les diferents tensions dialèctiques entre ortodòxia i heterodòxia dins el propi grup i en vers els altres grups d’acció articulatòria. Unes tensions que tradicionalment s’han abordat en termes estrictament polítics, normatius o estratègics, però en cap cas en termes de subjectivació i amb totes les seves implicacions (simbòliques, identitàries, afectives i emocionals).En un contexto marcado por la intensificación de las relaciones que vivimos, y en la diversidad de identidades, actitudes y emociones que experimentamos cotidianamente, los modos de socialización y de subjetivación de las personas se vuelven cada vez más complejos y perturbables. Desde este contexto de partida, esta investigación se ubica en el marco de una crisis financiera global del capitalismo, que en el Estado español a partir de 2008 desencadenó un período de crisis a todos los niveles sociales. Una crisis de legitimidad del orden social establecido y de las relaciones de poder que lo sustentan: económicas, políticas y patriarcales.Desde esta tesis doctoral se analizan las trayectorias de jóvenes disidentes en este orden desde una perspectiva socioconstruccionista y partiendo de las contribuciones sociológicas sobre la acción colectiva, los movimientos sociales y la juventud. Concretamente, la exploración empírica parte del estudio de caso de un colectivo de disidencia política como es la Asamblea de Jóvenes del Poblenou (Barcelona), un colectivo que se ubica en el movimiento sociopolítico del izquierda Independentista, en el marco del período 2011-2016. Un periodo marcado tanto por las movilizaciones contrarias al orden hegemónico como para la generación y articulación de una disidencia contra-hegemónica.La tesis parte de la descripción y análisis de la disidencia política practicada por el grupo para abordar en segunda instancia las propias trayectorias de subjetivación de sus miembros. Con este fin, la tesis da cuenta de cinco objetivos específicos: identificar características sociales de procedencia comunes en las integrantes del grupo; identificar los límites y las influencias del grupo; identificar la vivencia de situaciones de impacto; y de resiliencia en la cotidianidad de la práctica disidente; e identificar las diferentes trayectorias de disidencia política en función de la edad y de la vinculación con el grupo. Cinco ámbitos de análisis atravesados por la comprensión de que toda "disidencia de la norma" implica inevitablemente el establecimiento de una "norma de la disidencia".El análisis de la disidencia grupal se ha centrado en el contexto de entrada al colectivo, la implicación en éste y la participación en la constitución de las normas disidentes. Finalmente, en relación a las trayectorias de subjetivación, desde la tesis se analizan las diferentes tensiones dialécticas entre ortodoxia y heterodoxia dentro del propio grupo y en relación a los otros grupos de acción articulatoria. Unas tensiones que tradicionalmente se han abordado en términos estrictamente políticos, normativos o estratégicos, pero en ningún caso en términos de subjetivación y con todas sus implicaciones (simbólicas, identitarias, afectivas y emocionales).The information revolution and the advances in communication technologies have entirely changed the relationships between people. The number of relations of each individual has been intensified and forces to develop different identities, emotions and attitudes. It is in this context of social relations in which it is relevant to study the forms of subjectivity of people, in which people construct their subjectivity, their identities. A context where the modes of socialization and subjectivity of people become more complex.The global financial crisis of capitalism set in Spain the beginning of a recession at all levels of society. A crisis of legitimacy of the social order and the power relations rules: economic, political and patriarchal. The crisis of hegemonic "social rule", and, in the same time, the generation and articulation of a counter-hegemonic dissent, the generation of "dissent from the established rules”. In this research we study the people subjectivation processes between 2011 and 2016. And particularly, the subjectivation of young members of the Poblenou Youth Assembly. in their job of articulation a dissident counter-hegemonic rule. This thesis analyses the influences, impacts and effects of the trajectories of the people involved in the organization. An analysis of the rule dissidence also implies how this involves the establishment of a rule of dissent. A process that involves analysing the context of entry to the dissident group. A process that involves analysing the context of entry to the group of dissidents, involvement in the group and finally participation in the establishment of standards dissidents.Studying these elements identify trajectories “from the dissidence of rules to the rules dissidence” of these people. Trajectories marked by a tension between orthodoxy and heterodoxy within their own group and toward other groups. Tensions traditionally analysed in terms strictly political, legal or strategic, but in any case in terms of subjectivity with all its implications (symbolic, identity, affective and emotional)