La influència del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya

En els últims deu anys a Catalunya s’ha produït un intens procés de canvi dels paràmetres que defineixen el comportament electoral, tot passant d’una fase d’estabilitat, definida pel predomini de dos partits (CiU i PSC), que compartien la primacia electoral en funció del tipus d’elecció, i en base a dos mecanismes: el vot dual i l’abstenció diferencial. Aquest període d’estabilitat electoral ha anat donant pas progressivament a un escenari de major volatilitat, on el predomini de les dues forces esmentades ha cedit protagonisme a un sistema més fluid, en què s’ha produït un intens transvasament de suport d’aquests partits tradicionalment dominants a les formacions que històricament havien ocupat un lloc subsidiari. Paral·lelament a aquesta transformació en el comportament electoral, s’ha produït un intens reemplaçament en el cens en funció del període de naixement dels electors. Així, si a principis dels anys noranta la majoria dels electors havien nascut abans de 1960, actualment són més els nascuts després d’aquesta data. El relleu generacional no només implica un simple recanvi numèric, sinó que afecta els elements constitutius de cada grup generacional, ja que el fet d’haver nascut en un moment històric determinat influeix en la manera com els electors es relacionen amb el sistema polític, i amb la societat en general. La pertinença generacional és una variable a considerar, que ha estat analitzada en altres països des de fa cinquanta anys, però que a Catalunya no s’ha pogut tenir en compte fins fa poc, perquè la història democràtica catalana no ha permès estudiar de manera continuada l’evolució del comportament electoral de les diferents generacions en què es pot dividir la societat catalana. A la Catalunya actual conviurien quatre grups generacionals: la generació de la guerra civil, formada per aquells electors nascuts abans de 1940; la generació de la postguerra, a la que pertanyen els nascuts entre 1940 i 1960; la generació del desarrollo, formada pels nascuts entre 1961 i 1975; i la generació de la democràcia, a la que pertanyen els nascuts a partir de 1976. L’anàlisi del comportament electoral d’aquests quatre grups per separat fa emergir elements que els diferencien i que apunten a una influència de la pertinença generacional en alguns dels trets fonamentals en què es basa la transformació del comportament electoral a Catalunya. Així, les dades recollides a la recerca permeten observar un clar biaix generacional pel que fa als partits que es voten, de manera que quan més antiga és la generació a la que es pertany, més es vota els partits tradicionalment dominants, i al contrari, quan més nova és la generació més es vota a partits que històricament havien tingut un rol més secundari o a formacions noves. Les dades també mostren diferències generacionals pel que fa a elements constitutius del vot: les generacions més noves són més volàtils, tendeixen a canviar el vot amb més facilitat, es decideixen en un lapse menor de temps i en base a elements més conjunturals. Tot plegat apunta a un canvi profund no només dels partits als que es vota, sinó a la manera com es vota.In the last ten years Catalonia has been living an intense process of transformation in the parameters that define the electoral behaviour, passing from a phase of stability, defined by the predominance of two parties (CiU and PSC ), which shared the primacy depending on the type of election, based on two mechanisms : dual vote and differential abstention. This electoral period of stability has been gradually giving way to a scenario of greater volatility, where the dominance of the two aforementioned forces has given prominence to a more fluid one, with a strong shift of support from these traditionally dominant parties to parties that had historically occupied a subsidiary role. On the same time, it has been an intense replacement in the electorate according to the period of birth of electors. Thus, if the early nineties the majority of voters were born before 1960, now the majority was born after that date. The generational replacement does not mean a simple numerical replacement, but it affects the constituent elements of each age group, because the fact of being born in a particular historical moment influences how voters interact with political system, and the society as a whole. Membership generation is a factor to consider, and it has been analysed in other countries for fifty years. In Catalonia this element could not be taken into account until recently, because the difficulties in Catalan democratic history have not allowed the study of the evolution of the electoral behaviour of the generations in which Catalan society can be divided. Four generational groups coexist in Catalonia today: the generation of the civil war, formed by those voters born before 1940; the post-war generation, to which belong those born between 1940 and 1960; the generation of desarrollo, formed by the voters born between 1961 and 1975; and the generation of democracy, to which belong those born after 1976. The analysis of electoral behaviour of these four groups separately brings out elements that differentiate and point to an influence of generational membership in some of the traits that underpin the transformation of electoral behaviour in Catalonia. Thus, the data collected in the research allow to observe a clear generational bias with respect to the parties that vote, so the vote to the traditionally dominant parties is stronger between those who belong the oldest generations, and instead, among the newest generations there is more support to parties that had historically played a more secondary role or to new parties, born recently. The data also show generational differences in terms of voting: newer generations are more volatile, tend to change their vote more easily and to decide on a short lapse of time and based on circumstantial elements. Everything points to a profound change not only on the parties to vote, but in the way electors vote