Orígens i evolució del moviment per la pau a Catalunya (1950-1980)

El moviment per la pau a Catalunya s’originà i s’arrelà en el període entre 1950 i 1980, fet paradoxal car es una època de dictadura militar. Els pioners del moviment foren la branca catalana de Pax Christi International i el col·lectiu barceloní dels Amics de l’Arca – dues iniciatives d’inspiració cristiana que establiren relacions transfrontereres. El seu mèrit fou introduir la doctrina de la pau i les eines associades, com la noviolència, en una societat governada per una cultura militar i repressiva. Aquests pioners nodriren noves i diverses iniciatives que, en torn de 1968, desenvoluparen el moviment, tant institucionalment com en la seva praxi, tot ampliant la seva base. En destaquen tres: l’organització Justícia i Pau, entitat d’església derivada de les reformes promogudes pel Concili Vaticà II; l’Institut Victor Seix de Polemologia, que fou un dels primers centres d’estudi dels conflictes i la pau a Europa; i la campanya per l’Objecció de Consciència, que inaugurà l’activisme més directe i coratjós del moviment català per la pau, fins a l’extrem de qüestionar el militarisme en un context de dictadura militar. Aquesta segona generació d’iniciatives estructura i consolida el moviment, tot menant un treball inèdit d’anàlisi i de sensibilització social, així com una defensa pública de causes típicament proscrites en una dictadura com els drets humans i l’objecció de consciència. Tanmateix, recolzen els primers activistes noviolents de Catalunya – on destaquen Lluís Maria Xirinacs i Pepe Beunza – i organitzen la primera gran mobilització ciutadana pels drets civils: la Marxa de la Llibertat. Els inicis del moviment per la pau a Catalunya són remarcables en termes d’història social. D’entrada, encetar un moviment pacifista en plena dictadura militar és un fenomen inusual històricament, revelador d’una societat civil dinàmica i audaç. En aquests orígens cal reconèixer la influència crucial de corrents cristianes progressistes i de base, especialment pel seu impuls organitzatiu. Alhora, implicaren l’Església catòlica, que gaudia del respecte institucional de les autoritats polítiques, fornint al moviment d’un paraigües institucional clau. Al mateix temps, el moviment pacifista alimentà un tarannà ben plural, congregant un ampli ventall de sectors socials i sensibilitats ideològiques en torn d’un objectiu comú, propiciant així un activisme transversal per valors democràtics essencials com els drets humans, la noviolència i el diàleg polític. D’aquesta manera, el moviment per la pau, tot i ser minoritari i menys icònic que la oposició clandestina a la dictadura, lliurà un assaig preliminar dels principis i mètodes de la democràcia, contribuint així a la futura transició política espanyola. D’altra banda, la recerca sobre els orígens del moviment per la pau a Catalunya ha generat un conjunt inèdit d’història oral de l’època de la dictadura militar, incloent el testimoni enregistrat de la majoria dels protagonistes del moviment per la pau. Aquests materials d'història oral han estat lliurats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, enriquint així el patrimoni historiogràfic de la Catalunya contemporània, alhora que recuperant els orígens d’un moviment social ben singular i paradoxal, exemple il·lustre del geni i la vitalitat de la societat civil catalana.The peace movement in Catalonia originated and established itself during 1950-1980, a paradoxical event given that this was a period of military dictatorship. The pioneers of the movement were the Catalan chapter of Pax Christi International and the Barcelona-based group Amics de l’Arca – two initiatives that were inspired by Christian values and established cross-border relations. Their feat was to introduce the doctrine of peace and associated practices, such as nonviolent action, in a society that was governed by military rule and repression. These pioneers generated new and diverse initiatives that, from around 1968, shaped the movement, both in institutional terms as well as in practice, also widening its base. The following three initiatives stand out: The organisation Justícia i Pau, a church entity that emerged from the reforms promoted by the Second Vatican Council; the Institut Victor Seix de Polemologia, which was one of the first centres for conflict and peace studies in Europe; and the campaign for Consciousness Objection, which instigated some of the most direct and courageous activism of the Catalan peace movement, to the extent of directly questioning militarism in the midst of harsh military rule. This cohort of initiatives structured and consolidated the movement, conducting analytical work while raising social awareness, as well as overtly defending causes that are typically forbidden in a dictatorship, such as human rights and consciousness objection. Coupled with these efforts, they supported the first nonviolent activists of Catalonia – with Lluís Maria Xirinacs and Pepe Beunza as the most prominent ones – and organised the first major mobilisation for civil rights: The Marxa de la Llibertat. The beginnings of the peace movement in Catalonia are remarkable in terms of social history. Above all, founding a peace movement at the height of a military dictatorship is historically unusual, revealing a dynamic and intrepid civil society. Various grassroots and progressive Christian circles were also a crucial force, notably by providing the organisational impulse to the peace movement. In fact, they engaged the Catholic Church, which had institutional respect from the political power, thus securing a valuable institutional buffer. At the same time, the peace movement nurtured a spirit of pluralism, bringing together a wide range of social sectors and ideological trends around a common aspiration, hence stimulating joint activism for essential democratic values like human rights, nonviolent action and political dialogue. As such, the Catalan peace movement, even if smaller and less iconic than the clandestine political opposition to the dictatorship, enabled an initial exercise on the principles and methods of democracy, thus contributing to the future political transition in Spain. Furthermore, the research on the origins of the peace movement in Catalonia has generated a unique ensemble of oral history of the period of military rule, including the recorded testimony of most of the principal actors of the peace movement. These oral-history materials have been donated to the National Archives of Catalonia, thus enriching the historiographic heritage of contemporary Catalonia, while helping recover the origins of a singular and paradoxical social movement, which represents a memorable example of the genius and vitality of the Catalan civil society